L'ús del català se situa en mínims històrics. L'Enquesta d'usos lingüístics de la població del Departament de Política Lingüística revelava aquesta setmana que el català és la llengua habitual de menys d'un terç de la població per primer cop en, com a mínim, 20 anys, és a dir, que només un 32,6% dels ciutadans l'empren de forma habitual. Tanmateix, la situació al Parlament sembla que és diferent i el seu ús ha augmentat considerablement entre els representants polítics de Catalunya. En les últimes dues legislatures, a partir del 2021, el català ha recuperat presència al Parlament coincidint amb el declivi i desaparició de Ciutadans. Segons dades del Parlament a què ha tingut accés l'ACN, actualment prop d'un 15% dels diputats utilitzen majoritàriament el castellà en les seves intervencions a l'hemicicle. Una xifra per sota del màxim històric de gairebé el 30% que es va assolir durant la legislatura entre el 2017 i el 2021, quan Ciutadans va guanyar les eleccions catalanes amb 36 diputats. Actualment, 115 dels 135 diputats del Parlament intervé majoritàriament en català (85%). La xifra, però, està per sota dels anys anteriors a l'arribada de Cs al Parlament, quan l'ús del castellà era gairebé anecdòtic.
El castellà va augmentar al Parlament amb l'arribada de Ciutadans
A excepció de la primera legislatura des de la restitució del Parlament entre el 1980 i el 1984, durant els següents 25 anys l'ús del castellà va ser gairebé inexistent a l'hemicicle. Fins i tot, va haver-hi dues legislatures, la del 1992-1995 i la del 2003-2006, en les quals no hi havia cap diputat que utilitzés de forma majoritària el castellà per parlar des del faristol. Les dades mostren que el 2006 es produeix el punt d'inflexió, que coincideix amb el temps amb l'arribada de Ciutadans al Parlament. En les dues primeres legislatures en les quals el partit que liderava Albert Rivera tenia 3 diputats, l'ús del castellà es va incrementar lleugerament. En concret, se situava prop del 4% el 2006 i el 5% el 2010. La xifra es va disparar a mesura que Ciutadans guanyava força i augmentava la seva representació al Parlament.
A les eleccions del 2012, Ciutadans va aconseguir 9 diputats i l'ús del castellà supera el 10%; el 2015 Cs puja fins als 25 diputats i el castellà ja es va situar al 17%. L'auge de Ciutadans va arribar en la legislatura d'entre el 2017 i el 2021, després del referèndum de l'1-O, Ciutadans va guanyar les eleccions a Catalunya i amb 36 diputats i el nombre de diputats del Parlament que utilitza majoritàriament el castellà s'enfila fins al màxim històric de gairebé el 30%. En aquell moment, 39 dels 135 diputats de la cambra el parlaven majoritàriament.
Recuperació del català
El català comença a recuperar terreny progressivament el 2021, i el nombre de diputats que parla en castellà torna a baixar al 17%. Aquesta davallada coincideix amb la pèrdua de 6 diputats de Ciutadans, i amb l'arribada de Vox amb 11 diputats. Segons les dades de la legislatura actual, que va començar el 10 de juny de l'any passat, hi ha 20 diputats que parlen habitualment en castellà a l'hemicicle, que suposen gairebé un 15%. Ciutadans ja no té representació al Parlament mentre que Vox ha mantingut els 11 diputats i el Partit Popular d'Alejandro Fernández ha passat de 3 a 15 escons.
En declaracions a l'ACN, el president del Parlament, Josep Rull, veu com una "bona notícia" que el català recuperi terreny a la cambra catalana en un "context d'emergència lingüística". "Que a la institució que representa la sobirania del país, en termes molt majoritaris, s'utilitzi la llengua del país és exemplar i exemplaritzant. Ajuda a construir marcs mentals, des d'un punt de vista que el català és una llengua d'integració i cohesió", ha defensat. En canvi, l'expresident de Ciutadans, Carlos Carrizosa, considera que l'ús del castellà a l'hemicicle era "més normal i més similar" al que passa a la societat catalana durant els anys en què Ciutadans tenia més diputats. "A la societat catalana no hi ha només un 15% de persones que parlin en castellà i, per tant, ens hauríem de preguntar per què els cercles de poder a Catalunya tenen un idioma diferent, més institucional que no pas real", ha afegit.