“Revocar” titula Alfonso Ussía la seva columna a La Razón d’aquest dilluns, on suggereix a Felip VI que anul·li el títol de Comte de Godó a Javier Godó, editor de La Vanguardia, “que no el mereix” per la “infàmia” de “jugar a dues bandes amb la independència de Catalunya”. Ussía ja ho havia demanat a l'anterior Rei l'any 2012, després de les eleccions al Parlament de novembre. Aquest cop el columnista parla del diari de paper però també "de las grabaciones radiofónicas", a més d'assenyalar "al grupo de comunicación" i no només la capçalera impresa. Vol al·ludir als resums i traduccions dels programes de l'emissora RAC1 que s'elaboren per als serveis del Govern. 

La Razón impresa no arriba als 60.000 exemplars de venda i cau (al març de l’any passat en venia 105.436) però arriba a una audiència on una bastonada com aquesta enverina les converses i fa mal. el diari és propietat del Grupo Planeta.

Ussía (Madrid, 1948, nom sencer Ildefonso María Ciriaco Cuadrato Ussía Muñoz-Seca) no ho posa fàcil. És una pàgina sencera del diari. Cal arribar a l’antepenúltim paràgraf per entendre-ho. La seva prosa és repetitiva, cargolada i feixuga. Per paga, s’arrenca parlant del judici a la infanta Cristina. És fàcil desanimar-se. Però al vuitè paràgraf, pam, ho diu sense dir —perquè no esmenta mai el propietari del diari més venut de Catalunya (al columnisme espanyol clàssic és de mala educació acusar o replicar dient noms, com explica Ignacio Sánchez Cuenca a La desfachatez intelectual)—. Però no hi ha dubte de quin noble parla quan esmenta al “grupo de comunicación más influyente del nordeste”.

L’autor agafa embranzida 33 línies abans. “El Rey [...] tiene que estar enterado de que algunos nobles no se están comportando con la lealtad y la dignidad que se exige a quienes disfrutan de un privilegio nominativo”, arrenca. “La unidad de España està siendo puesta sobre una mesa de juego de intereses y beneficios unilaterales por titulares de dignidades y grandezas de demostrada deslealtad”.

Llavors ve quan la maten: “[...] El papel y las grabaciones radiofónicas no necesitan de más argumentos. Ahí está todo. […] Años y años cercenando la unidad de España desde la comodidad del negocio. Si el Rey considera que la infanta Cristina, que aún es inocente, no merece la titularidad del Ducado de Palma, el Rey debe ser informado de lo que sucede en el grupo de comunicación más influyente del nordeste. Y decidir, al menos, ser tan contundente como ha sido con su hermana. Jugar a dos bandas con la independencia de Cataluña es una infamia”.

És el segon cop que Ussía reclama que s’anul·li la dignitat nobiliària de Javier Godó. El 29 de novembre del 2012 a “U por Alfonso Ussía” ja ho va fer sense fer-ho, en el to pinxet i atrabiliari, farcit de menyspreus i desdenys castissos, pel que s’ha fet conèixer. “Godó —escrivia—, que se lo ha encontrado todo hecho en la vida sin tener que dar un palo al agua, puede pasar a la Historia como el primer Grande de España que lleva a Cataluña a su ruptura con España. La labor que, a tal efecto, ha desarrollado su periódico La Vanguardia, puede calificarse de excepcional”.

Més endavant, afegeix: “Con ese ropaje exterior de conde del reino y Grande de España, Godó ha puesto todo su poder de La Vanguardia, que en Cataluña es casi omnímodo, al servicio del independentismo. Y ese sacrificio, Cataluña lo tiene que premiar. Otra cosa es que la Diputación de la Grandeza y los Títulos del Reino le recrimine públicamente su deslealtad [...]”.

La bona notícia per als afectats és que la web de La Razón és de pagament i només deixa en obert les primeres línies dels articles de la versió impresa. La mala és que Libertad Digital titula amb aquesta cosa el seu resum de premsa del dilluns i en reprodueix els paràgrafs més punyents.