Segueix la marató independentista. Una vegada més, ho han tornat a fer i han tornat a omplir, incombustibles. La marea humana ha inundat aquest dijous el passeig de Gràcia de Barcelona, de punta a punta. Aquest vespre, a l'ambient no es respirava la festivitat de la manifestació de dissabte passat. Aquest cop, el sentiment generalitzat era d'indignació. Pel judici al procés, pels pals de l'1-O, per la repressió, en definitiva.
Segons l'organització 200.000 persones i 40.000 segons la Guàrdia Urbana s'han unit darrere la pancarta "Vaga general, sense drets no hi ha llibertats". La marxa ha baixat des dels Jardinets de Gràcia fins a la Gran Via. En contrast amb altres mobilitzacions, bona part del trajecte s'ha fet en silenci. Un silenci emprenyat, que de tant en tant trencaven bàsicament quatre proclames: "Llibertat presos polítics", "1-O, ni oblit ni perdó", "No és un judici, és una farsa" i "Independència". Ni piu d'unitat, avui.
Pels drets laborals, també
La veu cantant l'han dut, aquest vespre, la Intersindical CSC i Ustec, els convocants de la vaga general, la segona amb més seguiment dels últims quinze anys, només per darrere del 3-O. Ells obrien la capçalera. I ells han pujat a l'escenari. D'aquí que les reivindicacions, més enllà de disparar contra l'estat espanyol per la repressió i clamar per l'autodeterminació, hagin versat també sobre els drets laborals. Contra la reforma laboral d'Aznar i per un salari mínim de 1.200€. Mentre una de les portaveus feia la llista, part dels manifestants li han recordat que també volien la independència.
El revulsiu David Fernàndez
Un gruix significatiu de l'independentisme enyora la figura de David Fernàndez i l'esperonen a recuperar protagonisme. Avui ho ha fet. I la massa ha vibrat. "Ara i aquí tallem el carrer per provar d'obrir camí, diem als inquisidors de l'Estat que això és una vaga general", ha cridat. "I som el país que ha avançat a cop de vaga general".
La marató al carrer, continua
Fernàndez és un dels portaveus de la plataforma unitària que coordina el que van batejar com a "nou cicle de mobilitzacions". A les acaballes de la manifestació han aprofitat per donar corda a la gent, recordant-los que encara en queden dues de molt grosses: el 16 de març a Madrid i la vaga feminista del 8 de març.