El primer ministre francès, Manuel Valls, va rebre els representants de la Catalunya Nord perquè exposessin la demanda pel canvi de nom de la nova macroregió d'Occitània, denominació escollida en la consulta del passat 25 de juny, després que aquests sol·licitessin una petició mitjançant un recurs ciutadà. Aquesta recepció oficial automàticament ha legitimat l’existència del conflicte. De fet, el propi Valls ha reconegut als seus impulsors que és un problema que l’incomoda però que manté la voluntat d'escoltar.
Pel director del Centre de Recerques i Estudis Catalans (CREC) de la Universitat de Perpinyà, Joan Becat, la conjuntura es reforça tenint en compte que la reunió que van mantenir va durar “uns 25 minuts”, quan la mitjana de temps d’una recepció oficial d’un primer ministre “és inferior” tal com recorda Becat.
Mentrestant, a expenses de la deliberació que tindrà lloc a principis d’octubre, Becat s’ha anticipat a la resolució del Decret i ja compta amb el suport de 147 municipis de la Catalunya Nord partidaris d’incloure la terminologia de “País Català” a la regió d’Occitània. Està previst que se n'hi adhereixin més en els propers dies ja que, segons Becat, és "la solució idònia per acontentar la germanor occitano-catalana",
Cal recordar que la possibilitat d’anomenar a la macroregió “Occitània-País Català” ja existia entre les cinc propostes que es van sotmetre a les urnes. A banda d’aquesta i de la guanyadora, les altres tres eren “Llenguadoc”, “Llenguadoc-Pirineu” i Pirineu-Mediterrani”.
A tot això, Becat ha assegurat que s'han comès irregularitats en el recompte final, almenys en 11.000 vots en paper que s'han eliminat, motiu pel qual es senten encara més convençuts per recórrer a les autoritats franceses.