El raper exiliat Josep Valtònyc ha carregat contra la "superioritat moral" de partit. I sobretot, contra la ceguera de defensar tot el que diu el partit que simpatitzes, ja que "sempre són a temps de fer-te passar molta vergonya". La política és contradiccions, diuen, és per això que Valtònyc alerta de la fixació per defensar aferrissadament tot el que diu un partit perquè "les legislatures són molt llargues" i sempre hi ha temps perquè canviïn d'opinió, voluntàriament, forçosament o per conveniència.
El raper no és el primer cop que critica el sistema de partits i els seus lideratges. "Que cadascú faci la feina que li correspon, i no direm quina és la millor fórmula, però el que és una evidència és que calen nous lideratges. No es pot governar un país des de la presó o l'exili, o no només". Aquest és l'argument que va sostenir el ja expresident d'Òmnium, Jordi Cuixart, per defensar el seu pas al costat de l'entitat sobiranista. Pel raper i exiliat Josep Arenas, alies Valtònyc, aquest argumentari és un "error". En una entrevista a l'Assemblea Nacional Catalana, ha assegurat que Cuixart "va cometre un error; ell va ser indultat i és molt fàcil dir que cal cercar noves cares". Valtònyc ha subratllat que l'exili encara és un focus de repressió, ja que hi ha molts actors de l'1-O que encara no poden tornar a casa. Per tot això, el raper ha afirmat que "no cal passar pàgina del que va passar" l'1 d'octubre de 2017, "encara hi ha molta gent que segueix lluitant per tornar a casa i que respecta la legitimitat del referèndum".
A l'espera de judici
El Tribunal d’Apel·lació de Gant ha ajornat fins al pròxim 7 d’abril la revisió del cas de l’extradició de Josep Miquel Arenas, Valtònyc, segons ha acordat el tribunal. L’estat espanyol reclama el cantant des del 2018, perquè compleixi una condemna de tres anys i mig de presó pels delictes d'injúries a la Corona, enaltiment del terrorisme i calúmnies. L’euroordre d’entrega fins ara no ha estat acceptada per un jutge i un tribunal. El mes passat, el Tribunal de Cassació belga va ordenar revisar la negativa inicial del tribunal d’apel·lació de Gant, i ara ho ha de revisar un nou tribunal, amb altres magistrats, que ha ajornat la vista fins a aquesta primavera.
En la resolució, el Tribunal de Cassació belga insisteix que no es pot lliurar el raper mallorquí a la justícia espanyola pel delicte d'injúries a la Corona, però adverteix que no es pot desestimar l’euroordre contra ell sense examinar si els fets que se li imputen són punibles en virtut dels articles del Codi Penal que regulen els delictes d’ultratges envers autoritats, càrrecs públics, o bé el dret a l’honor de les persones. Així ho assenyala la sentència del Tribunal de Cassació, que inicialment va crear confusió en si s'hauria de tornar a jutjar el raper.
Reacció
Valtònyc ha reaccionat a la decisió de l'ajornament. “La justícia belga sempre ha demostrat ser justa i jo estic content que hagin fet la seva feina encara que no hagi anat a favor meu”, ha afirmat el cantant en sortir dels jutjats. El mallorquí de 28 anys ha dit que afronta la repetició del judici “tranquil”: “Ningú va dir que seria fàcil”. Valtònyc ha recriminat a la fiscalia belga que intenti extradir-lo per injúries comunes. “Si volen fer passar el rei com a persona civil, que aprofitin i el jutgin com a tal a Espanya i li aixequin els privilegis”, ha manifestat. Encara que acceptin l’euroordre per aquest crim, l’advocat Simon Bekaert ha avisat que Apel·lació pot denegar igualment l’entrega del cantant per risc de vulneració de drets fonamentals. En aquest cas, del dret a la lliure expressió. No obstant això, Bekaert ha admès que no poden estar completament “segurs” que no s’acceptarà l’extradició.
El tribunal d'Apel·lació de Gant havia denegat l'extradició del raper el passat 28 de desembre. Dos mesos abans, el Tribunal Constitucional havia dictaminat que la normativa belga del 1847, que castigava amb fins a tres anys de presó els insults al rei, és inconstitucional perquè no respecta la llibertat d'expressió. L'alt tribunal va sentenciar que aquella llei no s'ajusta a la Constitució belga ni al Conveni Europeu de Drets Humans. No obstant això, la Fiscalia va recórrer la decisió del tribunal de Gant i el Tribunal de Cassació va sentenciar que caldrà repetir el judici, amb nous jutges.