Valtònyc ha explicat que va pensar "molts cops" en suïcidar-se durant l'exili, en una llarga entrevista publicada a la nova revista cultural El Foment. En la conversa, l'exraper Josep Miquel Arenas ha parlat sobre la depressió que va patir quan es va exiliar i la situació límit que va viure, fins al punt de plantejar-se llevar-se la vida: "Vaig estar pensant a suïcidar-me, de veritat vaig estar pensant molts cops a suïcidar-me". La situació la vincula amb els seus antecedents familiars: quan tenia vuit anys va deixar una família d'adopció i va créixer amb la seva germana, que era deu anys més gran que ell. Així, la primavera del 2018 —quan va marxar a l'exili— va ser "la primera vegada" que va sentir que no se'n podia sortir sol.
D'altra banda, ha agraït els consells que li ha donat Lluís Puig: "Ningú m'havia dit mai 'Estàs a punt d'equivocar-te; no facis això'. Em vaig fotre a plorar". I això que ha esquivat Preguntat sobre si en aquesta vida l'últim és perdre la llibertat o la dignitat, ha fet una crida a "l'honestedat". "Has de dir des del principi fins on ets capaç d'arribar, no infantilitzar la gent, no has de jugar amb ells; perquè si tu promets alguna cosa i no la compleixes, la gent es desanima, arriben les desil·lusions i la impotència. Aleshores tens un país devastat. Per tant, les dues coses són vàlides, simplement cal que diguis fins on estàs disposat a arribar. Segurament, jo fa uns anys hauria perdut la llibertat. Ara m'estimaria més dir: 'No, fins aquí'", conclou.
L'adeu a la música
Valtònyc va tornar de l'exili l'octubre del 2023, després de cinc anys, i va decidir plegar de la música. "No és que m'hagi cansat del Valtònyc personatge, és que m'he cansat de qui era fa cinc anys, com tothom hauria de fer. Si tu avui mires com eres fa cinc anys i no arribes a la conclusió que aquella persona de fa cinc anys era un gilipolles, és que vas malament", diu. I afegeix que ja no pot cantar igual sobre les injustícies socials: "Al final el que m'ha passat al viure en un país europeu més desenvolupat que l'estat espanyol és que he agafat l'ascensor social. Tinc moltes coses per revisar, però intento no ser un hipòcrita. No vull rapejar que la Renfe no funciona si realment cada dia vaig en cotxe. Aquesta és la realitat. Ara tinc una bona vida. Tinc una bona feina. Em costa escriure de les injustícies socials, perquè les conec, però no les visc. Per tant, m'agrada més retractar-me llegint Marx, Dostoievski o Gorki que fent una cançó".
Arenas va aconseguir una feina de programador informàtic a Brussel·les, després d'haver treballat al Consell de la República. Aquesta experiència laboral és la que li va permetre reaparèixer per denunciar presumptes irregularitats de Toni Comín al capdavant de l'organització.