Victòria socialista agredolça a Extremadura. L'actual president de la Junta, Guillermo Fernández Vara, torna a alçar-se com a primera força de la regió amb 28 diputats a l'Assemblea. Les campanes de canvi durant el breu període en el govern del popular José Antonio Monago, entre 2011 i 2015, tornen a sonar a l'Hospital de San Juan de Dios de Mèrida. La candidata del PP, María Guardiola, única natural de la província de Càceres de tots els partits majoritaris que concorrien en aquestes eleccions autonòmiques, ha aconseguit l'objectiu d'incrementar els diputats electes a l'hemicicle, de 20 a 28, i té moltes opcions de poder governar, encara que no en solitari. Això la convertiria en la primera dona que lidera la regió.
Vara no ha aconseguit el seu objectiu i ha perdut la còmoda majoria absoluta amb què comptava des de 2019. Guardiola, amb 28 representants. podria aconseguir ser la nova presidenta d'Extremadura amb un pacte amb el Vox d'Ángel Pelayo Gordillo amb 5 diputats en l'Assemblea. Podemos, amb l'enginyera agrònoma Irene de Miguel com a cap de llista, ha mantingut l'última posició amb 4 escons. Ciudadanos, com ha succeït en d'altres comunicats autònomes ha quedat fora de l'hemicicle, amb el seu candidat Fernando Baselga. El baró socialista, oriünd d'Olivenza, a Badajoz, i llicenciat en Medicina i Cirurgia, molt probablement no tornarà a governar durant els propers quatre anys a la regió.
Però s'ha de tenir en compte la peculiaritat extremenya, on tot està encara per decidir. Cal recordar que quan Monago va accedir al poder ho va fer amb els vots d'Izquierda Unida (IU), que van justificar el seu suport al popular argumentant que va ser la llista més votada. Malgrat que no sembla factible que pugui passar el mateix amb Vara, especialment per part de Vox, tot pot succeir a l'hegemònica política regional d'Extremadura.
Una nit d'infart per a PSOE i PP
L'escrutini va començar tranquil per a l'actual president de la Junta, amb una majoria inicial, que feia preveure que Vara podria mantenir-se durant quatre anys més en una àmplia i còmoda majoria absoluta. Però una cop es van comptabilitzar més del 30% de les paperetes, l'escenari va començar a posar-se negre per als socialistes. El PP de Guardiola no parava de créixer, especialment a la seva província natal, Vox superava els escons dels sondejos i Podemos no acabava d'arrencar i mantenia els diputats de les eleccions autonòmiques de 2019.
Guardiola serà, tret de sorpreses d'última hora, la primer dona que presideix la Junta d'Extremadura. El PP torna vuit anys després del govern popular de Monago i l'històric dirigent socialista, Guillermo Fernández Vara, molt probablement quedarà relegat a l'oposició. Una victòria del PSOE que deixarà una retirada agredolça per al dirigent extremeny que ha capitanejat durant més de 12 anys la regió.
Precampanya marcada per l'AVE i l'última candidatura de Vara
Com ja va dir en una ocasió Monago, responent a les crítiques del "despropòsit" de l'AVE a Extremadura realitzades per l'aleshores alcalde de Barcelona, Xavier Trias, la majoria de partits que s'han presentat en aquests comicis autonòmics a la regió han fet alguna menció al tren d'alta velocitat. Vara va reclamar fa tot just un any dimissions si no s'arreglaven les fallades de "vergonya" del tren d'alta velocitat extremeny, per les incidències i retards en els primers dies de posada en marxa del nou tren Alvia de Renfe. "La situació es corregeix sí o sí, o si no, un se'n va", va asseverar el juliol de 2022. El baró socialista ha estat un dels més crítics dins del seu partit per temes similars a aquest, que l'han apropat als postulats repetits pels populars en els últims anys.
El socialista, aquest divendres, va anunciar que serà l'última vegada que es presenti com a candidat a la Junta d'Extremadura. Després de governar de 2007 a 2011 i des de 2015, aquests comicis han marcat el final de l'era de Guillermo Fernández Vara. L'històric dirigent extremeny, després de més d'una dècada al capdavant de la Junta, donaria així per finalitzada la seva "vida política" poc abans de complir els 70 anys. Aquesta última legislatura es preveu convulsa, sense majories absolutes monopartidistes i un bloc fort de la dreta, amb PP i Vox. Les dues províncies més grans de l'Estat han parlat i cada una de forma diferent: mentre a Badajoz venç el PSOE, a Càceres ho fa el PP. Tot està per decidir, en una autonomia marcada històricament pel socialisme i el bipartidisme, que acabaria perdent la seva primera ensenya política d'identitat per segona vegada des del retorn de la democràcia.