El taxista, que es dirigeix cap a la platja del Tarajal, ho té molt clar: “Els marroquins se’n riuen de nosaltres”. I llança una pregunta: “Per què no fan el mateix amb les fronteres d'Algèria i Mauritània? No s’atreveixen”. Considera “vergonyós” el que ha passat aquesta setmana. També com s’han quedat sols en mans de ningú, tan sols “un exèrcit per a quatre nens”. I rebla: “Aquí ningú no està fent res. Saps el que hauríem de fer? Que, tal com tornin a obrir la frontera un altre cop, obrir les comportes dels ferris cap a Algesires. Que no s’entretinguin i hi pugin. I que vagin cap a Alacant, cap a València, cap a Catalunya… I veuries com tot canviaria”.
El conductor descriu un ambient de “por i terror” als carrers de la ciutat espanyola en terres africanes. Relata que les dones ni volen sortir al carrer —un fet que desmenteix un simple passeig per la ciutat—, que no es pot ni anar a la platja… Perquè només venen nens a delinquir. “Aquí no han vingut famílies mortes de gana i amb nens als braços. Aquí només han vingut… No sé com dir-ho. Jo ja n’he vist dos robant”, denuncia. Aclareix que ell no és racista. “Jo donaré de menjar a qui vulgui, però no vull que m’ho treguin així per la força”, conclou.
Ceuta s’ha despertat, un dia més, amb els carrers plens de policies i militars, enviats especialment de la Península. N’hi ha fins i tot a la platja, primer amb tancs a la sorra i després amb soldats fent guàrdia davant del mar, amb porres i escuts, per si arriben nous migrants nedant gairebé ofegant-se. No aporten més que una imatge de resposta repressiva. Ni tan sols han muntat un campament, com els que muntaven pel coronavirus, per atendre’ls. Només una resposta repressiva.
Tant veïns com migrants s’han vist atrapats en una guerra diplomàtica, d’Estats. El Marroc, obrint de cop i volta les seves comportes, en un intent de col·lapsar Espanya per cobrar-se factures pendents. I Espanya responent com ha respost: amb militars al carrer i devolucions en calent, les mateixes que tant havia criticat el president espanyol Pedro Sánchez.
N’han arribat més de 8.000 durant els últims dies, i ja n’han expulsat milers. Però centenars de migrants, molt joves, continuen voltant per la ciutat. S’aglomeren sobretot a les portes dels supermercats, i ho celebren quan aconsegueixen una simple barra de pa del Lidl. Diuen que simplement volen menjar i tenir una vida millor. Res més que això. Malgrat el nerviosisme, no s’ha detectat cap mena d’episodi de tensió. Ells també paguen les conseqüències d’aquesta guerra d’Estats. Molta misèria i promeses i somnis truncats.
A la ciutat hi ha tota mena d’opinions, tot i que de vegades les que més es fan sentir són les intolerants. També quan toca anar a votar a les eleccions. Per això Santiago Abascal va decidir muntar aquest dimecres un dels seus espectacles a Ceuta. La ciutat autònoma de Ceuta només disposa d'un escó al Congrés dels Diputats a Madrid. A les eleccions generals del 28 d'abril del 2019 aquest escó va ser per al PSOE. Però les negociacions per a la investidura van fracassar i Espanya va veure's abocada a una repetició electoral. El 10 de novembre Vox hi va irrompre com a primera força. Aquell solitari escó es va tenyir llavors de verd, el verd de Vox.
La Lola, que és mestra, denuncia com, a través de les xarxes socials, amb “vídeos i mentides”, s’ha creat una “sensació d’inseguretat, por i fins i tot histèria col·lectiva”. Defensa que en aquest moment el que cal és calma. En aquest sentit, veu bé la visita que va fer Pedro Sánchez, que era el que demanava el poble ceutí des de fa molt de temps. S’avergonyeix de la rebuda que va tenir, entre escridassades. En canvi, critica que la visita de l’ultra Santiago Abascal “no tocava”. Es pregunta “què hi ve a fer?” i ella mateixa troba la resposta: “A generar odi”.
“Tots som víctimes d’una situació que ens supera”, lamenta la Lola. Parla d’una guerra diplomàtica entre dos països, que deriva, també, en una crisi humanitària. “Tots som víctimes, i hi ha qui s’aprofita d’aquesta situació per fer política de molt baix nivell”, afegeix la professora de primària. I conclou: “És molt trist el que passa aquí i és molt trist que el Marroc utilitzi la misèria del seu poble per fer això”. Creu, però, que Espanya podria haver-hi donat una resposta molt diferent.
En Reduan, que és ceutí “de tota la vida”, espera que canviï el paradigma després de tot el que ha passat. “És un desastre total. A veure si explota tot i pren una direcció”, assegura. Una direcció en quin sentit? “Doncs que s’obri ja la frontera. Que entri qui vulgui entrar i que surti qui vulgui sortir, com abans”, respon. Recorda que, a tots dos costats de la frontera, hi ha gent que sempre s’ha buscat la vida a l’altra banda. “Després d’un conflicte, espero que arribi la solució”, sosté i desitja.