Als despatxos d'ERC al Parlament corria ja la cerveses artesanes. Mai en democràcia un candidat havia necessitat tres votacions per ser investit, com tampoc mai en l'última dècada un president havia recollit una majoria tan àmplia. Des de Pasqual Maragall no es materialitzava una investidura amb 74 vots a favor -avui els d'ERC, Junts i la CUP-. Són dos exemples clars de la capacitat de resiliència de Pere Aragonès, proclamat aquest divendres al migdia 132è president de la Generalitat, aixoplugat pel seu mentor polític, Oriol Junqueras, que ha volgut viure en directe el retorn d'ERC al poder. Els 61 diputats de PSC, comuns, Vox, Cs i PP han votat en contra.
Instants després de ser investit, s'ha desfermat l'eufòria a les files dels republicans. Primer, llarga ovació a al peu de l'escala presidencial del Parlament. I després, celebració privada als despatxos.
El posat d'Aragonès en aquest tercer assalt ha estat banyat ja d'una aura diferent als dos primers intents. Aquest cop sabia que en sortiria president i això l'ha armat amb molta més seguretat. Durant el seu discurs incial, dijous a la tarda, va voler anar per feina, sense amagar que té pressa per prendre el timó. Vol, diu, governar per tots els catalans, també els que no volen la independència, per oferir-los més que una vida digna.
El primer gran repte que tindrà el seu executiu és fer un reset per diferenciar-se de l'anterior i trencar definitivament amb la dinàmica d'esbombar dia sí, dia també, les disputes internes. Els draps bruts, que sempre n'hi ha, que és lògic que hi siguin en un govern de coalició, es renten a casa.
El retorn exultant de Junqueras al Parlament. / S. Alcàzar
Recuperar la confiança amb Junts
Durant el debat, tant ERC com Junts s'han compromès a treballar amb "unitat, lleialtat i confiança mútua". Així ho va verbalitzar el cap de files de Junts al Parlament, Albert Batet, que va admetre que l'avantatge de l'acord signat entre els socis és que genera poques "expectatives", de tal manera que és fàcil que pugui anar "de menys a més".
Batet i Geis al Parlament. / S. Alcàzar
Haver guanyat les eleccions en el flanc independentista li dóna a ERC dos anys de marge per explorar la seva aposta pel diàleg amb Madrid. Aragonès s'ha proposat forçar l'Estat perquè "el referèndum sigui inevitable". I pretén fer-ho emmirallant-se en la via escocesa. Per aconseguir-ho, els republicans consideren imprescindible que tot l'independentisme tingui una sola veu, que vol aglutinar en l'Acord Nacional per l'Autodeterminació i l'Amnistia.
En paral·lel, Aragonès s'ha posat la meta de "sacsejar" Catalunya amb quatre revolucions: social, verda, feminista i democràtica. I en aquest capítol aspira a comptar amb una majoria més àmplia que la dels 74 escons independentistes.
La CUP, vigilant
De fet, l'apartat de la lluita per la justícia social és un dels que més pes tenen en el document pactat amb la CUP. Dolors Sabater ha advertit Aragonès que el seu suport a la investidura "no és un xec en blanc", i que ha de demostrar que compleix des del minut 1. El fet que alguns dels punts compromesos amb ERC no estiguin recollits en l'acord de govern amb Junts genera recels entre els anticapitalistes. Per exemple, en relació a la retirada dels antidisturbis dels desnonaments o la municipalització de serveis públics. "Vigilarem pam a pam cada dia perquè els acords es compleixin", ha avisat Carles Riera.
Alhora, com Junts, els cupaires emplacen Aragonès a abraçar la via de la confrontació en el camí cap a la independència.
Els comuns, des de la barrera
La via àmplia que ha pregonat ERC ja des de la campanya electoral no ha estat possible. Els comuns no han pujat al barco perquè no volen tenir res a veure amb Junts. Ara bé, Aragonès segueix picant-los l'ullet, i convidant-los a sumar-se a la majoria d'aquells que defensen l'autodeterminació i l'amnistia, una invitació que també ha fet la CUP. Els ha demanat un "gest de confiança i generositat" i que s'abstinguin en la votació.
Els de Jèssica Albiach han tornat a votar no perquè "aquest govern no és bo per Catalunya". Amb tot, seguiran a l'aguait convençuts que el matrimoni ERC-Junts té "obsolescència programada": De moment, s'ho miraran des de la barrera, sense tancar la porta a futures aliances, com ja van fer amb els pressupostos del govern Torra.
Albiach des de l'hemicicle. / EFE
Illa Tarradellista
El debat d'aquest dijous va servir per obrir una escletxa entre blocs. El nou cap de l'oposició, Salvador Illa, autodefinit com a Tarradellista -que fou secretari general d'ERC-, ha decidit adoptar un to ben diferent del de la seva predecessora Inés Arrimadas. Durant la seva intervenció va oferir ajuda a Aragonès en tot el que tingui a veure amb la gestió del dia a dia, per sortir de la crisi de la Covid i el repartiment dels fons europeus. Una actitud que el líder d'ERC va agrair. En canvi, el mur en el debat nacional segueix immòbil. El PSC nega rotundament el dret a l'autodeterminació i l'amnistia, que són els dos únics punts que el govern català vol dur a la taula de diàleg amb el govern del PSOE.
Illa durant la seva rèplica a Aragonès / EFE
Cs i PP, a l'ombra de Vox
A la banda dreta de l'hemicicle, Cs i el PP fan mans i mànigues per no quedar engolits per Vox, que té més diputats que populars i taronges junts. En molts moments del seu discurs, Ignacio Garriga ha semblat Albert Rivera, apropiant-se dels famosos xiringuitos separatistes. Més enllà d'això, ha vomitat amb el conflicte a Ceuta. Un fil que Aragonès ha aprofitat per anunciar que el seu govern acollirà els menors marroquins que li correspongui. Tota una declaració d'intencions.
Aragonès entra al despatx del Parlament. / S. Alcàzar
Més de tres mesos després de les eleccions, Catalunya ja té un president, que prendrà possessió aquest dilluns al vespre. A partir d'aquí, ERC té dos anys per demostrar a Junts i la CUP que l'aposta pel diàleg no és una via morta. Si passat aquest termini no hi ha rastre del referèndum pactat a l'horitzó, tornaran les corbes.
A la imatge principal, Junqueras felicita Aragonès envoltat del grup d'ERC. / S. Alcàzar