L'aproximament a l'extrema dreta que va fer Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, en comptes de donar-li més suports per repetir en el càrrec li està restant. Terry Reintke, la presidenta del Parlament Europeu dels Verds alemanys, ha anunciat que el seu eurogrup no donarà suport a Von der Leyen si arriba a un acord amb el grup de la primera ministra italiana Giorgia Meloni, anomenat Conservadors i Reformistes Europeus (ECR). "No ens sumarem a la coalició ni a la majoria, per exemple, amb l'ECR. Així que allà, Ursula von der Leyen, o qui vulgui construir una majoria, haurà de triar", ha sentenciat Reintke.
🟡 Eleccions Europees 2024: dates, candidats, vot per correu i tot sobre el 9-J
Von der Leyen parteix com la preferida per presidir la Comissió Europea, però la gran incògnita és: amb quins suports? Les enquestes mostren que les forces d'extrema dreta sortiran reforçades de les urnes, de manera que el seu suport podria ser fonamental per a la governabilitat de la Unió Europea. En aquesta línia, el passat dijous, la líder dels populars europeus (PPE) va obrir la porta a pactar l'ECR. Von der Leyen ha sostingut que ha "col·laborat molt bé amb Giorgia Meloni al Consell Europeu". "Ella és clarament proeuropea, està en contra de Vladímir Putin i a favor de l'estat de dret", va remarcar.
Per la seva banda, Reitnke ha advertit a la presidenta de la Comissió Europea que no compti amb els verds si allarga la mà a l'extrema dreta. De fet, en aquesta campanya Von der Leyen s'està deslligant de polítiques que defensen els Verds mentre s'apropa a l'extrema dreta. Per exemple, la líder popular ha començat a apartar-se de postulats mediambientals.
La importància de la candidatura de Meloni
Els pretendents polítics se li acumulen a la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, que després de les eleccions a l'Eurocambra haurà d'escollir entre la mà estesa de l'actual presidenta de la Comissió Europea i candidata del Partit Popular Europeu (PPE) a revalidar el càrrec, Ursula von der Leyen, per sostenir una gran coalició proeuropea o sumar-se a altres formacions per, per primera vegada, crear un macrogrup d'ultradreta al Parlament Europeu. Aquesta segona opció podria posar a l'extrema dreta com a segona força a l'hemicicle.
La mandatària italiana veu cada cop més a prop la cruïlla en un tauler polític canviant amb la pèrdua d'escons dels partits de centre i esquerra i la reconfiguració de la ultradreta perquè el seu ascens en números es transformi en influència real. La seva decisió no passarà desapercebuda: pot suposar un pas més cap a la consolidació de Meloni com a líder europea fiable malgrat les diferències ideològiques amb la política tradicional o bé donar peu a una inèdita unió de partits ultraconservadors a l'Eurocambra.