Els discursos d'odi s'expandeixen com la pólvora. L'auge de partits i les formacions d'extrema dreta el gesten i el promouen impunement. Però no inventen res, sinó que s'aprofiten de les discriminacions que estan latents en la societat. Així ho explica Tània Verge, la consellera d'Igualtat i Feminismes, qui ha carregat contra l'extrema dreta per aprofitar-se dels "estigmes, estereotips i prejudicis" que existeixen a la societat, en una entrevista a l'ACN. 

Verge ha afirmat que els partits d'extrema dreta "poden trobar cert camp per córrer, no generen el racisme, però l'exploten". En altres paraules, el racisme, la LGTBI-fòbia o la misogínia estan presents en la societat, aquests esdevenen la matèria primera que els discursos d'odi amplifiquen i radicalitzen. Ha subratllat que cal ser "contundents" amb els discursos d'odi que legitimen que "hi pugui haver gent que se senti habilitada per agredir altres persones". 

La consellera ha insistit que cal "combatre" aquesta mena de discursos, però ha matisat que s'ha de fer a través de diferents escenaris, com l'educació o els mitjans de comunicació. Una estratègia global. 

Protocols, reglaments i fiscalització 

En ple auge de les agressions motivades pels discursos d'odi és possible preguntar-se: Com es poden combatre aquestes narratives? Les formes són diverses i la Conselleria ja hi està treballant. Verge ha anunciat que el departament ja compta amb un esborrany del reglament sancionador aplicable en cas de comportaments discriminatoris, sigui per masclisme, racisme o altres tipus de discriminació. Aquest tindrà una especificitat per casos de LGTBI-fòbia. "En poc temps el tindrem a disposició de la ciutadania, així com un formulari de denúncia al web", ha explicat a l'ACN.

A més, Verge ha explicat que la Conselleria vol tirar endavant "més recursos específics": campanyes de sensibilització, reforços en els serveis d'atenció integral i una major coordinació pel que fa a les polítiques municipals. 

El departament també treballa en un pla d'igualtat de tracte i no discriminació que segons Verge ha d'anar "molt més enllà". El pla proposa protocols d'actuació més específics, també per a les mateixes administracions, les quals han de "ser exemplars", segons la consellera. 

La complexitat de la violència 

A mesura que la societat es consciencia més de les discriminacions i les violències sistèmiques que la fonamenten apareixen nous conceptes que defineixen realitats que abans eren ignorades. De crims passionals, a violència domèstica, a violències masclistes, canvis de perspectives i paradigmes. Dins de les violències masclistes hi ha moltes menes d'agressions i darrerament la violència vicària ha estat sobre la taula. 

En la seva entrevista a l'ACN, la consellera ha estat preguntada per la recent reforma legal que bloqueja les visites als menors de progenitors investigats per maltractament a l'estat espanyol. Verge ha exposat que el codi civil català ja comptava amb aquesta mesura i ha recordat: "Els infants que es troben en una situació de violència masclista en l'àmbit de la llar sempre són víctimes directes i, evidentment, els deixa un impacte molt profund". 

Noves perspectives sobre les violències masclistes com la mediatització del concepte violència vicària, fan que antics estereotips al voltant d'aquestes agressions caiguin. Verge ha insistit que cal desconstruir "qui és una víctima ideal" i qui és "un agressor ideal". "Sabem que les dones pateixen una revictimització en l'àmbit judicial, ja que, sovint, es qüestiona el seu testimoni. A més la càrrega de la prova que han d'aportar per demostrar que hi ha una situació de risc és excessivament elevada", ha lamentat.

 

 

Imatge principal: Tània Verge, consellera d'Igualtat i Feminismes, en una entrevista amb l'Agència Catalana de Notícies / ACN