Tània Verge i Mestre (Reus, 1978) des de fa nou mesos que ha deixat la seva tasca com a docent i investigadora a la Universitat Pompeu Frabra per unir-se a les files del nou Govern de la Generalitat, Estrenant el càrrec de consellera d'Igualtat i Feminismes ha entomat el repte de crear una conselleria des de zero. Nou càrrec, nou equip i, ara, nous pressupostos per treballar en un dels eixos que aquest Govern vol prioritzar: la transformació feminista. "L’existència de la conselleria ha permès que doblem els recursos que històricament s’han destinat a aquest àmbit", celebra la consellera, que en menys d'un any ja ha presentat nous projectes que van des de la salut sexoafectiva a la lluita contra el racisme. 

Foto: Sergi Alcàzar

El Govern ha mantingut des del principi de la legislatura la transformació feminista entre les seves prioritats. Per què neix aquest compromís? 

Les prioritats sempre són polítiques. Aquest Govern s’ha compromès que un dels seus eixos de treball, juntament amb la transformació democràtica, la social i la verda, sigui la feminista. Això vol dir impregnar de feminisme el conjunt d’activitats del Govern. La nostra màxima és: "No hi ha llibertat sense igualtat". Quan tenim garantida aquesta igualtat és quan tenim la llibertat de ser, de poder fer, de poder-nos expressar lliurement. Aquesta és la màxima des d’on construïm i que creiem que és indispensable pel país. 

La transversalitat és un eix que des de la seva creació la conselleria ha reivindicat. Com s'està gestionant el treball transversal amb altres conselleries?

Les polítiques feministes, per nosaltres incorporen tot l'enfocament interseccional; són antiracistes, són transinclusives, són per definició transversals, totes. Per tant, aquest treball transversal perquè el Govern faci polítiques feministes afecta el conjunt dels departaments. Tenim establerts diferents mecanismes, com ara comissions interdepartamentals; en alguns casos hi són tots els departaments, en altres només els que els afecta una política concreta. Per exemple, en l’estratègia nacional de drets sexuals i reproductius, tenim una comissió interdepartamental on hi ha nou departaments. Si agafem l'àmbit de les violències masclistes, en aquest cas n'hi ha una d'específica amb el Departament d'Interior perquè és un ambit en què hem d'anar de manera molt coordinada. Quan hi ha una denúncia o una situació d'emergència s'activen tots els serveis, des d'Emergències, que depèn de Salut, la resposta de Mossos d'Esquadra i tots els serveis de la xarxa especialitzes d'Igualtats i Feminismes, d'atenció i recuperació per a les dones. 

Es prioritza algun departament en concret?

No és que hi hagi un departament prioritari. Nosaltres, com que totes les polítiques han de ser feministes o han tenir aquesta transversalitat de gènere ben incorporada, hem de treballar amb tots els departaments i tots els departaments així ho entenen també. 

Un exemple de col·laboració entre conselleries que posava era en l'àmbit dels drets sexuals i reproductius i fa poc vau adoptar la mesura de distribuir copes menstruals als instituts. Què cerca aquesta mesura?

Aquesta mesura, que s’inclou dins de l’estratègia nacional de drets sexuals i reproductius, va molt més enllà de repartir una copa. Es tracta d’emmarcar-la en la coeducació, especialment en el que és l’educació en sexualitats, la qual implica el coneixement del propi cos. Les relacions afectives i sexuals també, però comencem pel nostre cos. Que no hàgim d’aprendre de la menstruació —com hem patit moltes de nosaltres— quan ens ha arribat o parlant amb les amigues o llegint per aquí i per allà, però no sabíem exactament què era. Encara ens costa identificar què és normal i què no, si hi ha dolor o per què. Per tant, el fet de distribuir o no uns determinats productes està ubicat en el marc de proporcionar una informació, que no va només dirigida a les noies, també als nois. Tranquem els tabús i tots els estigmes. Per tant, informació i accés a uns productes d’higiene menstrual que siguin sostenibles; les copes ho són, però n’hi ha d’altres. 

 

Com es pretén interpel·lar els homes a través de les polítiques feministes?

Interpel·lar per responsabilitzar-los; no podem combatre una desigualtat sense que el conjunt de la societat se’n responsabilitzi. Responsabilitzar-se de què? D'identificar les situacions quotidianes de discriminació i diferents formes de violència. Així hem centrat les diverses campanyes que hem fet fins ara des de la conselleria. Estem fent aquesta crida no només a qui està patint aquesta situació de desigualtat, aquestes violències, sinó també a qui les pot exercir. Les anomenem, les identifiquem i, per tant, responsabilitzem els nostres entorns més propers d'aixecar la veu per aturar-les. Estem dient als homes que aquestes violències masclistes no es reprodueixen per osmosi, es reprodueixen per actituds i comportaments quotidians. Potser tu no ho fas, però quan veus que un company teu ho fa, en una discoteca o a la feina, tu què estàs fent per aturar-ho? Que estàs fent per deslegitimar que es reprodueixin aquestes violències? Estem fent una estratègia nacional de prevenció en matèria de violències masclistes i LGTB-fòbia on hi haurà un pla específic dirigit als homes, per una masculinitat positiva. Hi ha molts elements que els homes han de treballar i que les dones han estat treballant des de fa molts anys. 

Estem dient als homes que aquestes violències masclistes no es reprodueixen per osmosi, es reprodueixen per actituds i comportaments quotidians

En un recent estudi es mostrava que el 20% dels homes joves d’entre 15 i 29 anys creu que la violència masclista no existeix. Com s’enfronta aquesta realitat des de la conselleria? 

Fent campanyes de sensibilització, però en format d’estratègia, no d’accions puntuals. Una estratègia de país, elaborada des de diferents departaments. S’enfronta també combatent aquestes notícies falses, però no fent d’altaveu, sinó proporcionant les dades reals a través d’estudis i informes que anirem produint. He de dir, però, que malgrat que sigui preocupant que pugui créixer el negacionisme entre la gent jove, que no és aliè a l’arribada a les institucions de discursos d’extrema dreta, també cal dir que la gent jove té un nivell de consciència com no n'havia tingut fins ara. El que sorprèn a vegades és que el mer canvi generacional no comporti automàticament una situació d’igualtat plena, per això parlem de desigualtats estructurals o sistèmiques; no canvien per si soles si no hi ha una acció pública sostinguda des de tots els nivells. 

 

En l’àmbit encara de les violències, en els darrers anys han augmentat les denúncies per atacs al col·lectiu LGTBI. Hi ha més denúncies perquè hi ha més conscienciació o ha augmentat les agressions com a reacció de l’entrada del discurs d’extrema dreta en l’espai públic? 

Les dues coses. És molt difícil quantificar quantes són un augment de les agressions i quantes són per un augment en la conscienciació i també una millora de les instàncies d’acompanyament de les administracions. En el nostre cas seria la xarxa d’atenció integral, més de 100 punts arreu del territori que fan aquest assessorament i acompanyament. Tenim la legitimació del discurs d’extrema dreta, que pot acabar desembocant en agressions, i tenim més conscienciació. En qualsevol cas, el que fem des de la conselleria és poder erradicar aquestes violències per això dotem de més recursos la xarxa d’atenció integral, la llei trans per blindar els drets de les persones trans perquè no vegin qüestionades la seva existència i treballarem de manera incansable per erradicar tots aquests discursos. 

En el poc temps que la conselleria fa que està en marxa ja s’han iniciat diversos projectes. Un és el de la llei trans catalana. Malgrat que Catalunya ja té legislació que protegeix el col·lectiu, aposteu per una normativa pròpia, per què? 

La llei de drets LGTBI ja té un marc transinclusiu, ja operava amb la lògica de garantir la lliure determinació de gènere i a través de diversos protocols hem anat garantint els drets de les persones trans en diversos àmbits. Però ara el que volem fer amb la llei trans és elevar el rang normatiu de totes aquestes mesures perquè tinguin la màxima garantia legal. Volem avançar també en el reconeixement dels drets d'infants i adolescents trans, volem actuar contra les teràpies de conversió, volem fer política de reparació i memòria històrica de les persones trans, les quals han patit molta repressió històricament i segueixen patint molta exclusió social fruit dels estigmes. 

Volem avançar en el reconeixement dels drets d'infants i adolescents trans, actuar contra les teràpies de conversió, fer política de reparació i memòria històrica de les persones trans

Foto: Sergi Alcàzar

La tramitació de la llei trans espanyola va acabar desembocant en una guerra cultural dins i fora del moviment feminista. Us preocupa que amb la llei catalana es doni una situació similar?

Catalunya ja té des de l'any 2014 un marc transinclusiu que s'ha viscut amb absoluta normalitat. Per exemple, des del 2015 fins ara s'han arribat a tramitar unes 1.400 targetes sanitàries amb el nom sentit de les persones trans, l'existència de serveis com el programa Trànsit, els protocols de reconeixement de les persones trans en l'àmbit educatiu, universitari o penitenciari, és a dir, ja estem vivint en una realitat transinclusiva. A això s'hi suma el fet que la lliure autodeterminació de gènere està reconeguda com un dret humà. Creiem que la posició és claríssima: venim a fer una ampliació de drets, un reconeixement al màxim nivell. Volem que aquesta llei tingui el màxim consens social i polític, però és evident que el buscarem i l'esperem d'aquells espais polítics i socials que tenen clar que els drets es garanteixen i no es qüestionen.

Un altre avantprojecte de llei que teniu en marxa és el de la llei contra el racisme, de la que ja heu obert la consulta pública. Com valoreu l’acollida que està tenint?

Estem rebent diferents aportacions, després això segueix amb un procés participatiu que anirem desenvolupant en els pròxims mesos arreu del territori a través de grup de treball sectorial. El racisme s'expressa amb antigitanisme, islamofòbia, xenofòbia i altres formes de discriminació etnoracial, i també amb el racisme social més quotidià, aquest de "Jo no sóc racista, però", el pateixen les persones racialitzades en el seu dia a dia. També el racisme institucional, aquell que les institucions poden perpetuar i amplificar amb la seva pràctica quotidiana. Té una complexitat que cal treballar. Altres desigualtats estructurals com la violència de gènere o la violència contra el col·lectiu LGTBI tenen la seva llei pròpia; s'entén que no és una qüestió només de violències sinó estructural, que afecta tots els àmbits de la vida.

Què s'espera extreure del procés participatiu?

Per una banda, és un posicionament polític: no fas una llei que busca garantir els drets d'uns determinats col·lectius sense ells. La seva veu és la primera que s'ha d'escoltar. A vegades implicarà sentir coses que potser no ens agradaria sentir perquè potser s'ha fet més feina les darreres dècades al voltant del masclisme, d'identificar actituds que es naturalitzaven i s'invisibilitzaven, però amb el racisme passen encara més coses. Ens costa molt més admetre aquestes pràctiques quotidianes que són racistes. Cal que siguin exposades per part de les persones que les pateixen en primera persona o per les entitats que estan a peu del carrer combatent-les quotidianament. És una qüestió de reconeixement: les veus importen. Han de poder contribuir en el projecte les persones que històricament han patit aquesta discriminació.

El racisme s'expressa amb antigitanisme, islamofòbia, xenofòbia i també amb el racisme social més quotidià, aquest de 'Jo no soc racista, però'

Foto: Sergi Alcàzar

En l'avantprojecte de llei contra el racisme es fa especial menció al racisme institucional. La futura llei revisarà les accions del mateix Govern?

No només el Govern, estem parlant de tots els nivells de govern. Estem parlant de la Generalitat, per una banda, i de l'administració en si, estem parlant dels ens locals, dels ens supramunicipals. Les lleis són de país. Per tant sí, són pautes d'actuació de totes les administracions públiques perquè en la seva atenció, planificació i elaboració de normativa incorporin els principis d'igualtat de tracte i antidiscriminació.

Respecte a aquesta i altres violències que hem mencionat anteriorment, us heu hagut d’enfrontar a discursos negacionistes al Parlament. Com s’enfronten aquesta mena de discursos? 

És una molt mala notícia que aquest partit tinguin altaveu dins de les institucions per vomitar les seves notícies falses i les seves teories conspiratives. Estan fent un discurs organitzat internacionalment, són meres rèpliques, diuen el mateix aquí que als Estats Units, Polònia o Hongria. És un radiocasset. Tenen el seu argumentari que repeteixen tots i el seu marc és el d’aquesta guerra cultural dels grups fonamentalistes religiosos, finançats per grans fortunes de l’Estat espanyol, com va publicar WikiLeaks. La nostra posició es desmuntar tot aquest argumentari. Evitar un cos a cos que pugui viralitzar un declaració que els beneficiï. Mosaltres desmuntarem les seves teories conspiratives des de la defensa dels drets humans. 

 

Quina relació s’estableix des de la conselleria amb el moviment feminista?

La creació d’aquesta conselleria és fruit d’un compromís polític, però sense la fortalesa del carrer del moviment feminista aquesta conselleria no existiria. Aquesta fortalesa ens esperona i el moviment han de seguir fent de moviment i han de ser encara més exigents, segurament, quan hi ha una conselleria. Tenim espais d’interlocució on hi ha representació de les entitats i ens reunim habitualment amb col·lectius grups i entitats que defensen els drets humans. Considerem que el moviment ha de fer de moviment, i el Govern, però hem de coincidir en molts punts, perquè l’agenda és compartida.