Tres anys de presó, 15 anys d’inhabilitació i pagar una multa de 72.000 euros. És la petició de condemna que els sindicats de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil Jupol i Jucil demanen per als exconsellers de Salut, Alba Vergés (ERC) i Josep Maria Argimon (Junts), així com a altres tres exalts càrrecs, per suposadament haver endarrerit intencionadament la vacunació de la Covid-19 als agents d’aquests cossos policials destinats a Catalunya el 2021. Un jutge de Barcelona ha acordat enviar als alts càrrecs de Salut a judici i els sindicats els acusen de dos delictes: contra els delictes contra els drets dels treballadors (3 anys de presó i multa) i prevaricació (15 anys d’inhabilitació), segons l’escrit d’acusació, presentat a finals de gener passat i al qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dimecres.
Els altres investigats, a qui els sindicats demanen també presó i inhabilitació, són: Marc Ramentol, exsecretari general del Departament de Salut; Adrià Comella, exdirector de Servei Català de la Salut, i Francesc Xavier Rodríguez, director de serveis del Departament de Salut. La Fiscalia, que també acusa els excàrrecs del Govern, ha d’informar ara de les penes que li demanen. Advocats defensors han presentat recurs contra la decisió del jutge d'enviar els exalts càrrecs de Salut a judici, i ara ho ha de resoldre l'Audiència de Barcelona. En la instrucció, tots els investigats van assegurar al jutjat que l’aturada de la vacunació dels cossos policials espanyols va ser acordada per qüestions “tècniques i col·legiades”, sense cap intencionalitat. I, per això, les defenses sostenen que no van cometre cap delicte.
Una investigació elevada al TSJC
La investigació del cas de les vacunes es va iniciar en el jutjat d’instrucció 17 de Barcelona, el magistrat del qual va elevar el cas al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè l’exconsellera Alba Vergés continuava sent aforada a l’alt tribunal català, en ocupar el càrrec de vicepresidenta primera del Parlament i diputada per ERC, fins al juny del 2024. El TSJC va resoldre el 2022, que no hi havia indicis contra Vergés, i el cas va tornar al jutjat. Això no obstant, Vergés va tornar a ser investigada quan Argimon – que en la pandèmia era el secretari de Salut Pública, i després va succeir Vergés com a conseller de Salut -va aportar al jutjat uns missatges de WhatsApp, que confirmaven que se li hi havia informava de tot.
Per això, tot i ser aforada, el gener de 2024, Vergés va declarar com a investigada al jutjat i va assegurar, que a més dels problemes de subministrament de vacunes contra el coronavirus, que es va començar a fer a finals del 2020, es va decidir de protegir primer a la població de més risc, i que al final, "va ser un èxit col·lectiu". Precisament, el Departament de Salut commemorarà aquest dijous, els cinc anys de la pandèmia de la Covid-19 en un acte institucional a l’Auditori del Parc de Recerca Biomèdica i ha convidat els dos exconsellers i els exalts càrrecs investigats.
Arguments dels policies
A l'escrit d'acusació dels sindicats policials, es recorda que a principi de febrer de 2021, el Ministeri de l’Interior va anunciar que després de vacunar-se a la població major de 80 anys, es faria amb els agents de tots els cossos policials, i es va començar cap al març, tot i que no era igual en les comunitats amb les competències de Salut delegades, admeten els sindicats policials.
En aquelles dates, el govern espanyol va recomanar que la vacuna d’AstraZeneca fos limitada als funcionaris amb edat inferior a 55 anys, però “des del Govern es va decidir anul·lar el pla de vacunació que existia”, segons l’escrit d’acusació dels sindicats policials, representat per l’advocat Marco Navarro.
“El procés de vacunació estava ja disposat per a començar el 24 de març de 2021, quan va ser suspès, és a dir, tenia ja la programació acordada, els mitjans personals i vacunes disposats per a dur-ho a terme, però va quedar suspès per una decisió desraonada i inexplicable” per part dels “alts càrrecs de Salut” investigats, manifesta l’advocat dels sindicats policials.
Percentatges de vacunació
L'advocat hi detalla que “van acordar de paralitzar la vacunació dels funcionaris de la Policia Nacional i Guàrdia Civil destinats a Catalunya que tinguessin menys de 60 anys, això és, la gran majoria”. Hi precisa que aquesta suspensió es va mantenir fins que la sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ordenar, de forma cautelar, al Departament de Salut que la reprengués immediatament, en una resolució del 27 d'abril de 2021.
Finalment, en sentència, el TSJC va donar-los la raó que Salut havia mantingut una inactivitat injustificada, fet que va obrir la porta al procediment penal, que ara s’acaba. El Suprem va confirmar el 2022 la resolució del contenciós del TSJC, que la Generalitat va discriminar els policies espanyols en la vacunació de la covid-19.
A l'escrit d'acusació es reprodueixen els percentatges de vacunació que Salut va donar al TSJC. El 24 de març de 2021 estaven vacunats: el 77% del cos dels Mossos d’Esquadra; el 68,9% de la policia local; el 69,8% del cos de Bombers; el 77,9% de la Guàrdia Urbana de Barcelona, mentre que la dels agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil, eren del 3,6% i del 2,8%, respectivament.
“El Departament de Salut, amb la seva decisió il·legal, va venir a suprimir de facto la prioritat que en la vacunació ostentaven aquests col·lectius professionals, les funcions dels quals resulten essencials per a la societat”, sostenen els sindicats, i acusen els cinc exalts càrrecs del Govern de fer aquesta suposada discriminació de forma col·legiada.