La vicepresidenta primera del Parlament i exconsellera, Alba Vergés, presentarà un recurs contra l'admissió a tràmit de la querella interposada per un sindicat de la Guàrdia Civil pel procés de vacunació a la policia espanyola mentre era titular de Salut. En el marc de la vacunació contra la covid dels funcionaris, la llavors consellera de Salut va ser fortament criticada per què el ritme de vacunació dels agents de la policia catalana va avançar amb molta més rapidesa que l'espanyola. En un comunicat fet públic aquest divendres, Vergés ha assenyalat que la querella "és una mostra més de la persecució ideològica i judicial" cap a l'independentisme. Més concretament, Vergés registrarà una sol·licitud d'inadmissió per "falta de competència" del Jutjat, ja que com a diputada i membre de la Mesa del Parlament, és aforada i la competència recau en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). En aquest sentit, la consellera s'ha mostrat "convençuda que el TSJC arxivarà la causa".

Persecució

La querella de l'Associació Pro Guàrdia Civil (APROGC) va ser admesa a tràmit pel jutjat d'instrucció número 4 de Barcelona el passat mes de juliol, però la vicepresidenta ha rebut la notificació aquesta setmana. En la interlocutòria, el magistrat va determinar que Vergés podria haver comès un "delicte de discriminació i contra la seguretat i la higiene" al lloc de treball durant el procés de vacunació contra la covid a la Guàrdia Civil i al Cos Nacional de Policia. Més concretament, el jutge va assenyalar el fet que "el 22 d'abril només hi havia un 6,3% de guàrdies civils de Catalunya vacunats, el 9,9% de policies nacionals i més del 70% de Mossos d'Esquadra i policies locals", raó per la qual va admetre la querella a tràmit. 

Problemes burocràtics 

Per la seva banda, la vicepresidenta del Parlament ha negat rotundament que els esdeveniments fossin motivats per odi. En un comunicat emès avui pel seu partit, ERC, ha sostingut que el procés de vacunació va quedar endarrerit per "problemes burocràtics" amb els cossos policials i a causa de les traves sobre els punts de vacunació. Una vegada resolts aquests problemes, ha defensat ERC, Europa va suspendre l'administració de la vacuna d'AstraZeneca a menors de 60 anys mentre s'investigaven els possibles efectes secundaris, fet que va retardar encara més el ritme de vacunació a aquest sector del funcionariat, ja que finalment aquestes dosis van ser administrades a persones més grans de 60 anys. 

10 dies per vacunar

Tres mesos abans de l'admissió a tràmit de la querella d'APROGC, la polèmica contra Vergés ja acaparava els titulars. En aquell moment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va donar 10 dies (com a màxim) a la Generalitat per reprendre la campanya de vacunació als agents de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola per tal que arribessin "a la mateixa proporció" de vacunats que el cos dels Mossos d'Esquadra. D'aquesta forma, el TSJC estimava les mesures sol·licitades pels sindicats Jupol i Jucil. A més de donar un termini de deu dies, donava 48 hores més a la Conselleria de Salut per remetre un informe que corroborés que s'havia complert amb el que demanava la justícia.

Per la seva banda, la Fiscalia també va presentar un escrit on denunciava que el Govern "estava discriminant de manera injustificada" els agents de la policia espanyola i Guàrdia Civil. L'aleshores consellera de Salut va denunciar el fet que "els tribunals interfereixen en la gestió de la pandèmia" i que ho feien en aquell moment "en una estratègia de vacunació estatal que no hem decidit nosaltres que s'aturava, hem de vacunar per edats i això interfereix en la mateixa estratègia de vacunació". 

 

Foto principal: l'exconsellera de Salut, Alba Vergés / ACN