Després d’unes converses estirades fins al límit, Esquerra Republicana va decidir divendres no vetar els nous pressupostos de l’Estat. En facilitarà la tramitació parlamentària –que no l’aprovació– la setmana que ve al Congrés per a no obstaculitzar la negociació en marxa, malgrat no haver tancat cap acord amb el govern espanyol. Els republicans posen el focus, entre altres coses, en el compliment dels pactes contrets en el passat. L’informe de rendició de comptes del govern espanyol només en contempla un –el de la taula de diàleg–, però en són uns quants més, arrencats per la investidura, l'aprovació dels dos anteriors pressupostos estatals o per la pròrroga de l'estat d'alarma pel coronavirus. Aquests han estat els principals acords assolits entre el PSOE i els republicans durant els últims dos anys i mig. I el seu grau de compliment.

✅ FI DEL 155 FINANCER
Des del desembre del 2015, sota el govern de Mariano Rajoy, la Generalitat havia de facilitar a l'Estat certificats de despesa i informació sobre tots els seus pagaments, no només els del FLA, sinó fins i tot del recaptat amb impostos propis o amb la venda de patrimoni. Va ser batejat com a "155 financer" per part dels mateixos republicans, que controlaven el Departament d'Economia. El novembre del 2020, en el marc de la negociació dels pressupostos de l'Estat, ERC i el PSOE van acordar l'aixecament total de la intervenció financera sobre l'administració pública catalana. Un mes després, la comissió delegada per a afers econòmics (CDGAE) del Ministeri d'Hisenda va comunicar al Govern la fi d'aquesta supervisió.

✅ GESTIÓ DE FONS EUROPEUS
A canvi de facilitar la sisena pròrroga de l’estat d’alarma, el juny del 2020, ERC va acordar amb el govern espanyol que “un cop s’arribi a un acord en l’àmbit europeu sobre el pla de recuperació i el mecanisme Next Generation EU, el govern espanyol impulsarà mecanismes per a la participació de les comunitats autònomes en la gestió de fons”. També aquell any, en la negociació pressupostària, els republicans van tancar que la Generalitat administrés directament part d'aquests diners. En aquests moments, una mica més de la meitat dels fons europeus estan sent gestionats per les comunitats autònomes, que seleccionen i envien al Ministeri d’Economia els projectes que prioritzen. A data de 14 de setembre d’enguany, segons les dades de La Moncloa, l’Estat ja havia assignat 2.611 milions d’euros a Catalunya, només per darrere d’Andalusia (3.020 milions).

✅ MESURES CONTRA EL DÚMPING FISCAL
L’objectiu a perseguir era la competència fiscal de la Comunitat de Madrid (i ara també d’Andalusia). I per això, per als pressupostos del 2021, ERC i el PSOE van pactar la creació d’un comitè de persones expertes per a la reforma fiscal i la reforma de l’impost sobre el patrimoni, amb “l’establiment de límits mínims i/o màxims de gravamen efectiu per evitar situacions de competència fiscal a la baixa”. El comitè d’experts es va constituir, va fer la seva feina i va emetre un informe de 788 pàgines el passat març, que recomanava un mínim d’impost de patrimoni per evitar el dúmping fiscal de Madrid. Ara fa un mes, la ministra d’Hisenda va anunciar la creació d’un “impost de solidaritat” —amb caràcter temporal— per a les grans fortunes. Busca contrarestar les comunitats on tenen bonificat l’impost de patrimoni.

✅ COMPENSACIÓ PER BEQUES
Fa trenta anys que es demana i fa vint anys que el Tribunal Constitucional, en la seva sentència 188/2001, va pronunciar-se a favor de la Generalitat en el conflicte de competència en la convocatòria i gestió d'ajudes i beques per als estudis, però el traspàs no s'ha fet efectiu. Per això, mentre no es culmina, ERC va pactar amb el PSOE en la negociació pressupostària de 2021 i 2022 la liquidació dels deutes pendents. El desembre de l'any passat es van traspassar 18,9 milions d'euros per a compensar la Generalitat per les despeses de gestió dels convenis de beques firmats des del curs 2005, durant setze anys. L'acord s'ha complert. Una cosa diferent és el traspàs definitiu. De moment, el passat febrer, la comissió bilateral Estat-Generalitat va pactar obrir una ponència tècnica sobre beques i ajudes a l’estudi. No hi ha hagut cap novetat més al respecte.

❌ LLEI AUDIOVISUAL
Va ser l'assumpte més polèmic de la darrera negociació pressupostària entre ERC i el PSOE: protegir el català als catàlegs audiovisuals. Inicialment, els republicans van anunciar una quota del 6% "del contingut ofert en les plataformes audiovisuals" per a les llengües cooficials (català, euskera i gallec). Ràpidament, La Moncloa va aigualir aquest acord, assenyalant que només afectava les empreses radicades a l'Estat espanyol (com Movistar o Filmin), però no les que estaven fora, com Netflix, HBO o Disney+. Això va enterbolir i amenaçar el suport dels republicans als comptes. Finalment van rebaixar-ho en un nou pacte: que totes les plataformes estarien obligades a finançar producció en llengües cooficials. Després del pacte, el portaveu Gabriel Rufián havia arribat a dir que ells fixarien la quota i que "si s’aprova (la llei) serà amb l’OK d’ERC". La realitat va ser que el Congrés va aprovar la norma el passat mes de maig amb el vot en contra d'ERC i gràcies a l'abstenció del PP. Els republicans van denunciar que es beneficiava grans grups com Mediaset i Atresmedia en detriment de productores independents.

❌ AUGMENT I COMPLIMENT DE LES INVERSIONS
En les dues últimes negociacions pressupostàries, els republicans van acordar elevar la inversió inicialment prevista a Catalunya per a situar-la en el 19%, l'aportació catalana al PIB espanyol, com estableix la caducada disposició addicional tercera de l'Estatut. Però una cosa és el paper i l'altra la pràctica. L’any 2021 va ser justament el de menys execució, segons les dades de la Intervenció General de l’Estat. Només es va executar el 36% de la inversió pressupostada a Catalunya, davant la mitjana del 68% i el 184% de la Comunitat de Madrid. El mateix està passant aquest any: durant el primer semestre de 2022, l’Estat només ha invertit el 16% del que va preveure a Catalunya; a Madrid, el 52%, més de la meitat. Malgrat que en la negociació de l'any passat es va acordar convocar el comitè de seguiment de l’execució pressupostària durant la primera quinzena de novembre. I en la de fa dos es va incloure una disposició addicional de "seguiment de les inversions a Catalunya" que van vendre com una "clàusula de compliment".

❓ TAULA DE DIÀLEG
Va ser el primer acord entre ERC i PSOE de l’actual legislatura espanyola, el que va permetre la investidura de Pedro Sánchez i la conformació del govern amb Unidas Podemos. Era l'únic punt i, de fet, l'únic pacte PSOE-ERC que apareixen a l'informe Cumpliendo que realitza semestralment el govern espanyol. La Moncloa assenyala que està "en procés" de compliment. Va començar incomplint els seus propis terminis (en lloc de quinze dies va trigar dos mesos a constituir-se) i no ha establert una periodicitat en el calendari. En 22 mesos s'ha reunit tres vegades: dues a Madrid i una a Barcelona. Per ara, els únics acords són els del passat mes de juliol, quan els dos executius van pactar protegir el català a l'escola (i promocionar-lo a Europa) i "superar la judicialització", sense concretar com. L'acord d'investidura també establia que els pactes de la taula serien "sotmesos a validació democràtica a tracés de consulta a la ciutadania de Catalunya". Un escenari que sembla molt llunyà.

❓ AVANÇAR EN LA DESJUDICIALITZACIÓ
És un compromís que ve del principi de la legislatura. L'acord d'investidura entre ERC i PSOE ja parlava de "superar la judicialització" del conflicte. I, en exercici del càrrec, l'exministre de Justícia, Juan Carlos Campo, es va arribar a comprometre a presentar una reforma del Codi Penal --incloent els delictes de sedició i rebel·lió-- abans que acabés l'any 2020. Un deadline que es va incomplir i des de llavors s'ha anat postergant. Fins que el passat 27 de juliol la taula de diàleg va acordar avançar en la desjudicialització del conflicte polític a través de les "modificacions legislatives" que faci falta, sense més concreció. No hi ha cap novetat al respecte. Aquest mateix divendres, Pedro Sánchez es mostrava partidari de reformar el delicte de sedició per adequar-lo als ordenaments europeus, però tot seguit assegurava que no hi havia la majoria parlamentària necessària, un extrem que ERC nega. Més enllà del debat sobre la reforma de la sedició i dels indults als presos polítics, no hi ha hagut res més damunt la taula fins al moment. Els republicans ho tornaran a plantejar en aquesta negociació pressupostària.

❓ GESTIÓ DE L’INGRÉS MÍNIM VITAL
Emmirallant-se en bascos i navarresos, Catalunya també volia gestionar l'ingrés mínim vital (IMV), la prestació creada pel govern Sánchez per a prevenir el risc de pobresa i exclusió social. I fins a dues vegades ho ha pactat ERC amb el PSOE. Ho va fer pels pressupostos del 2021: "Catalunya serà el primer territori en gestionar l'IMV, després de les comunitats forals de Navarra i País Basc". I el mateix van pactar per als comptes estatals del 2022: "Intensificar els treballs en relació a l’elaboració del conveni per a la gestió de l’ingrés mínim vital". Per ara, només s'ha assolit un "preacord" en la comissió bilateral celebrada el passat febrer, però la transferència no s'ha fet efectiva. Mentre el País Basc i Navarra ja han tancat el traspàs, Catalunya encara no.

❓ PENSIONS
En el marc de la negociació pressupostària de l'any passat, ERC i el PSOE van abordar la reforma del sistema de pensions. Per una banda, els dos partits van acordar que els pensionistes que, havent cotitzat 40 anys, s'hagin vist forçats a avançar la seva jubilació i cobrin menys de 900 euros, rebin un complement a la seva pensió. Aquest punt sí que s'ha complert. Per altra banda, van pactar --també amb EH Bildu-- que per primera vegada a la història es fes una auditoria pública als comptes de la Seguretat Social, per identificar despeses impròpies assumides des del 1967. Havia de ser realitzada en el termini d'un mes des de l'aprovació de la reforma del sistema de pensions, el desembre de l'any passat. Aquesta auditoria no s'ha fet ni hi ha encara cap previsió temporal per part del govern espanyol.