Més enllà de la investidura, abans que acabi el mes d'abril, cal que el Parlament designi quins són els vuit escollits que envia al Senat com a representants de la cambra catalana. Així ho estipula el reglament, que preveu que el ple triï vuit senadors de manera proporcional entre els grups parlamentaris. El resultat obtingut per Vox, quarta força a l'hemicicle, obre un nou front jurídic, ja que, segons la llei, li correspondria com a mínim una plaça. Els grups estudien com barrar el pas a la ultradreta sense acabar al Tribunal Constitucional. Hi ha el precedent del veto que l'independentisme va articular contra Miquel Iceta ara fa dos anys i que va acabar a la taula del TC. 

L'assumpte ha estat motiu de discussió durant la reunió de la Mesa d'aquest dimarts, segons confirmen a ElNacional.cat fonts parlamentàries, que asseguren que els lletrats no ho tenien gens clar. 

El que estipula el reglament al seu article 152 és que la Mesa fixa amb els portaveus dels grups parlamentaris el nombre de senadors que corresponen proporcionalment a cada grup. Tradicionalment s'han fet servir dos mètodes. O la Llei d'Hont o el sistema de restes majors. Aplicats als resultats del 14-F, això voldria dir que al PSC, ERC i Junts els tocarien dos senadors a cadascun i que a Vox i la CUP els en correspondria un a cadascun. Això segons la Llei d'Hont. Amb restes majors, n'hi hauria tres per al PSC, dos per a ERC i Junts i un per a Vox. 

Un cop decidit el repartiment, cada grup proposa els seus noms i és el ple qui acaba votant. És aquí on els grups independentistes veurien l'escletxa per curtcircuitar els candidats proposats per Vox, com van fer amb Iceta. Llavors els socialistes van queixar-se que la Mesa optés per una votació binària, de sí o no, en comptes de permetre que fos per papereta, una opció que no hauria pogut impedir el nomenament d'Iceta. 

El precedent d'Iceta

Diverses fonts consultades per aquest diari admeten que si s'opta per bloquejar els noms proposats per Vox, això obriria l'enèsima batalla jurídica amb el Tribunal Constitucional. El partit liderat per Ignacio Garriga podria demanar un recurs d'empara a l'alt tribunal, com ja va fer en el seu dia Miquel Iceta. 

En el cas del primer secretari del PSC, l'independentisme va impedir que arribés al Senat, dinamitant així l'operació de Pedro Sánchez perquè el dirigent català presidís la cambra alta. Iceta va assistir al TC. El seu recurs, però, va acabar decaient perquè els socialistes catalans van acabar proposant un substitut sis mesos després. Per tant, el Constitucional no es va acabar pronunciant sobre el cas. 

Efecte bumerang

Algunes de les veus consultades per aquest mitjà apunten que apostar per la via del bloqueig a Vox podria convertir-se en un bumerang. "Viuen del victimisme", recorden, i expressen el seu recel perquè un veto als seus senadors pugui acabar contribuint al seu ascens. En qualsevol cas, el que sí que vaticinen és que serà el proper gran conflicte obert al Parlament. I no queden gaires dies perquè s'escenifiqui. 

Retorn a l'hemicicle

A banda de la designació dels senadors, la Mesa estudia com poder reprendre l'activitat a l'hemicicle. Fins ara, els plens que s'han convocat, el de constitució i les dues sessions d'investidura, s'han celebrat a l'auditori per garantir la distància de seguretat. 

L'alternativa que es plantejarà al Procicat és tornar a l'hemicicle, però fent que els diputats s'expandeixin i ocupin, també, l'espai reservat per a la premsa, per poder deixar una cadira buida enmig. 

Borràs, Granados i Caula a la reunió de la Mesa del Parlament. / ACN