La campanya contra el tabac va despertar més consens que la que es vol llançar contra el vi i les begudes alcohòliques. A priori, la societat va comprar, fins i tot els fumadors amb resignació, la campanya del 'fumar mata' i totes les mesures restrictives per combatre aquest vici: pujada de preus, etiquetatge alertant de les greus conseqüències per a la salut o la prohibició en certs llocs. Amb l'alcohol, a partir de dilluns, es vol emprendre un camí similar que costarà fer entendre. Així doncs, la Comissió Europea estudiarà etiquetar el vi i altres begudes alcohòliques com a cancerígenes, però no preveu presentar una proposta legislativa fins al 2023. La Comissió ho estudiarà de la mà d'una cinquantena d'experts, però d'entrada, aquest mateix òrgan encara no s'ha posicionat i si s'aprova, no serà vinculant fins a l'any que ve. Ara bé, els productors, especialment del vi, han vist amb sorpresa aquesta iniciativa. D'altra banda, es pregunten per què centren les mirades en el vi i no es parla, a grans trets, de begudes alcohòliques i moltes amb més graduació. I les respostes les hem trobades parlant amb els promotors d'aquest debat a Europa, organitzacions i metges especialitzats i, òbviament, els qui treballen o viuen de la vinya.

"El vi és cancerigen, independentment de la quantitat que beguis"

María Luisa Marín Puig, doctora i presidenta de l'Associació Rauxa, llança una premissa d'entrada: "Que quedi molt clar, l'alcohol és cancerigen. No és un càncer si se'n pren amb excés, qualsevol quantitat ja ho pot ser, no hi ha un mínim. La mateixa Organització Americana del Càncer ho diu i també alerta d'altres complicacions: en el fetge, el cervell, l'aparell digestiu, etc. Cal que la gent ho sàpiga. També remarquen el tema de les calories, el vi fa augmentar el pes, i això entre la població jove ja va bé que es digui". Rauxa és una associació que treballa per combatre l'exclusió social d'aquelles persones alcohòliques que acaben al carrer vivint en condicions pèssimes: "Nosaltres fem tot el tractament integral de dependència de l'alcohol, tabac i altres drogues i també si deriven en problemes físics i psíquics. El perfil que ens arriba majoritàriament són homes. Des de Rauxa, disposem d'una furgoneta per anar parlant amb la gent que viu al carrer i fem un acompanyament terapèutic perquè canviïn els hàbits. També oferim teràpies de grup".

En aquest sentit, Xavier Albertí, president del Consell Regulador DO Empordà, respon: "Amb la salut cal ser molt prudent, però —com diem en català— que els estalvis no se'ns mengin les estovalles. El grau d'incidència és molt petit i concentrat en els consums elevats. Cal gaudir de la vida, també amb el vi, i complir amb aquella màxima vàlida per a tota l'alimentació i en particular per a les begudes alcohòliques per altres efectes molt més evidents: 'consumir amb moderació', que és una màxima que hem subscrit formalment des de la DO a través de la plataforma FIVIN". Albertí, agafa també el lema del 'fumar mata' i el compara amb aquest debat: "És fàcil trobar-hi paral·lelismes, però està clar que l'impacte és molt diferent. Mentre que la incidència del tabac en els càncers de pulmó és majoritària i evident, aquí tot és més eteri. Si mai arribés a haver-hi algun indicador, entenc que hauria de ser disposant d'uns paràmetres molt confirmats i sense la cruesa del tabac". Des del sector, de moment, estan tranquils només a curt termini: "L'estudi que es posa a aprovació el dia 15 de febrer té només caràcter orientatiu, no vinculant. No té cap efecte legal, pel que tinc entès, però sí que és un precedent important i inesperat".

Per què ataquen el vi?

El debat és amb les begudes alcohòliques, però els impulsors s'han esforçat a posar el vi com l'exemple on abocar tots els mals. La relació no és casual si tenim en compte que en el sector agrícola de la Unió Europea, la vinya és molt important, especialment a França, Itàlia i Espanya. L'impulsor d'aquesta iniciativa que arriba a la Comissió Europea és l'ONG Eurocare, una aliança d'organitzacions no governamentals i de salut pública d'Europa que va néixer als països nòrdics i ha advocat per a la prevenció i la reducció de danys relacionats amb l'alcohol. La missió d'Eurocare és promoure polítiques que previnguin i redueixin els danys relacionats amb l'alcohol. El seu missatge és clar: "com menys, millor". La doctora Marín explica que la seva associació Rauxa pertany a Eurocare: "Estem totalment d'acord, el que pretenen és modificar el que s'estableix actualment en aquesta matèria al Parlament Europeu. Eurocare va començar per fer pressió a l'Eurocambra perquè siguin clars en tota aquesta qüestió". 

Font: Eurocare

Darrere centrar la mirada contra el vi, asseguren que hi ha dues motivacions: la salut i l'excés d'ajudes que rep aquest sector des de la UE. En aquest darrer aspecte, remarquem les conclusions de l'informe 'El vessament de vi de mil milions d'euros d'Europa' on posa de manifest els problemes de la ineficiència de costos, els riscos per a la salut pública, els anuncis d'alcohol dirigits als joves i el mal ús de fons. La secretària general d'Eurocare, Mariann Skar, és contundent: "La promoció del vi a la UE s'ha descontrolat. És el moment de desmuntar aquest costós suport al sector vitivinícola, que ascendeix a més de 250 milions d'euros anuals. El vi ja està molt subvencionat amb els diners dels contribuents de la UE". L'informe proposa cinc recomanacions concretes per limitar el que consideren que és una mala gestió de les subvencions i garantir que es tinguin en compte les perspectives de salut pública. Skar afegeix: "Durant dècades, la indústria vitivinícola europea ha rebut generoses subvencions a la política agrícola de la UE, que constitueix gairebé el 40% del pressupost total de la Unió. L'objectiu d'aquesta política ha estat donar suport als mitjans de vida dels agricultors i el desenvolupament rural sostenible. En canalitzar milers de milions d'euros en la producció de vi, la política va provocar una gran sobreproducció per a la qual no hi havia demanda. Ara, la UE sembla decidida a drenar aquests llacs de vi intentant impulsar les exportacions a tercers països. Fins ara, aquest esforç no ha tingut èxit. L'exportació total de vi de la UE a països no comunitaris ha augmentat menys que la quantitat gastada en vins de promoció a l'estranger", explica Skar.

"El problema de l'alcohol se centra a l'Europa de l'Est i Àsia, on el vi no és el protagonista"

Una mirada que contrasta amb les veus del sector vinícola. Des de la DO Empordà, Albertí respon a l'informe: "A tall d'exemple, l'estudi tan sols parla de la producció i subvencions del vi. La veritat és que aquest advertiment ens ha agafat a tothom per sorpresa. Jo mateix desconeixia pràcticament que hi pogués haver cap connexió entre vi i càncer i, amb tota la prudència, encara dubto que un consum moderat tingui cap efecte mínimament rellevant. És curiós que es posa en evidència que on es produeixen proporcionalment més casos presumptament atribuïbles és a l'Est d'Europa i d'Àsia, on precisament és habitual el consum (a vegades excessiu) de begudes molt alcohòliques, però no pas de vi". I més enllà de les dades problemàtiques sobre l'alcoholisme, també pren el pols, al terreny, on Albertí és un especialista: "Globalment és un sector madur, sense increments de consum i que s'ha vist greument afectat per la covid, pel vessant vinculat a la restauració. Per altra banda, en termes catalans, si bé la viticultura orientada al cava pateix un problema de valoració, també és cert que és un sector àgil i en procés de transformació, on les Denominacions d'Origen i els productors petits i mitjans de qualitat prenen molta més importància. Tenim bones perspectives qualitatives i la gent del país s'estima cada cop el seu vi per tot allò que porta associat més enllà del consum hedonista: és ecologia, és cultura, és tradició, és reivindicació de l'agricultura de proximitat... Amb tot el seny hem de procurar que res ens tregui aquest bon gust de boca". 

Malgrat tot, altres veus asseguren que el problema del vi està més silenciat del que ens pensem. La doctora Marín ens cita casos reals que es troba en el seu dia a dia: "Quan parlem de problemes greus, et poso exemples: la síndrome de Korsakoff, és a dir, el cervell no reconeix la realitat; la pèrdua de memòria; una fibrosi que acaba en un càncer de fetge; una pancreatitis que també pot comportar una diabetis; neuropaties com la pèrdua de coordinació o de mobilitat directament... L'alcohol és molt tòxic perquè també provoca depressió i ansietat. La pitjor complicació és l'intent de suïcidi i aquest es dona en el 50% dels casos quan ho han combinat amb la cocaïna". Si posem dades, a Catalunya, entre un 5% i un 8% de les persones tenen problemes amb l'alcohol. D'altra banda, 1 de cada 10 alcohòlics rep tractament específic. A més, cada vegada comencen abans, i Marín assegura que "pràctiques com el botellot ho acceleren tot". Per això, "la família és molt important per obrir consciència, ja que com més aviat es comença, pitjor. El cervell encara és més immadur i pot provocar més problemes". Des de Rauxa, adverteixen que el desenllaç d'un alcohòlic, si no es recupera, sempre pot derivar en quatre sortides possibles: "Patir problemes psiquiàtrics, viure al carrer, ingressar en un hospital o directament acabar al cementiri". Rauxa assegura que cada vegada hi ha més persones que, malgrat gaudir d'un bon vi, "ho deixen per convicció, per la consciència que consumir és cancerigen". D'altra banda, les víctimes també són passives. Normalment és la família de l'alcohòlic la que ho pateix, "una mitjana de quatre a cinc persones que l'ajuden, són els alcohòlics passius".

Les xifres actuals

Els productors catalans aposten, cada vegada més, per la producció a petita escala i treballen en una cultura de vins artesanals, lluny de les grans indústries. Com que Eurocare centra el debat en la salut i també en l'impacte econòmic, és important tenir en compte els dos vessants. Més enllà de les afectacions a l'estat de les persones, els programes nacionals de suport al vi van arribar als 6.024 milions d'euros entre els exercicis 2014 i 2018. Les subvencions es dirigeixen cada cop més a la promoció de vins europeus amb l'objectiu de millorar la seva competitivitat a l'exterior. En el període citat, 1.009 milions d'euros del total, es van destinar a mesures de foment, duplicant-se respecte al període anterior, 2009-2013. Eurocare ho considera desproporcionat: "El finançament de la UE per a la investigació del càncer va ascendir a 1.500 milions d'euros del 2007 al 2013".

Però en aquest aspecte, també s'ha de veure l'impacte econòmic posterior. Els principals països productors de vi són França, Itàlia i Espanya i es queden amb la part més gran del pastís en matèria de subvencions, un 90% dels fons. El Consell El Reglament (CE) 2702/1999 estableix que les mesures "no estaran dirigides a marques particulars, ni afavoriran els productes de cap membre Estat". Eurocare, novament, ho veu desproporcionat: "Una auditoria l'any 2014 va concloure que "les accions de promoció s'utilitzen sovint per consolidar mercats, en lloc de guanyar nous mercats o recuperar mercats antics. Així, els grans productors es fan encara més grans. I el pla de promoció del vi de la UE posa entre les cordes als petits productors de vi de la perifèria i viola el seu propi nucli de principis".

Per tot plegat, malgrat no ser vinculant, el 15 de febrer s'inicia el camí per debatre tres grans aspectes: El vi, com a producte científicament provat amb riscos per a la salut, s'ha de considerar un producte prioritari? S'ha de finançar la promoció de publicitat que exposi els joves a l'alcohol, en particular mitjançant l'ús de les xarxes socials? L'etiquetatge del vi i les begudes alcohòliques ha de portar una advertència sobre el perill del càncer? La Unió Europea ha d'aplicar un control més estricte dels fons desemborsats per combatre un ús desproporcionat de les subvencions? El debat va per llarg.