L'independentisme català i basc han presentat la Via Pirinenca, la primera gran acció convocada per entitats sobiranistes d'ambdós territoris programada per al 2 de juliol de 2022. L'acte, que organitza l'Assemblea Nacional Catalana, Gure Esku Dago i la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, pretén connectar el País Basc amb Catalunya a través de la serralada dels Pirineus amb punts de llum als cims que hi ha des d'Hondarribia fins al Cap de Creus, a l'Alt Empordà. Són aproximadament uns 430 quilòmetres i diuen que ho faran en defensa de "la llibertat i el dret d'autodeterminació".
L'esdeveniment es va presentar el dissabte a la nit a Sant Ponç de Molers, al Pedraforca. Més de 50 excursionistes van pujar la muntanya i van il·luminar el cim amb diversos farells. Aquesta presentació es va replicar al País Basc, en concret, a la Peña de Aia / Aiako Harria (Guipúscoa), que també va il·luminar aquest cim.
El Pedraforca, il·luminat
A l'acte polític al Pedraforca, van assistir la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie; el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri; el portaveu de Gure Esku Dago, Amalur Álvarez; el membre de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, Jordi Pons, i Àngels Torrens, d'Artistes de la República.
Per la seva banda, Elisenda Paluzie va explicar que amb la Via Pirinenca 2022 volen "reclamar l'atenció de la comunitat internacional cap a una causa justa en favor del dret d’autodeterminació dels pobles", alhora que va deixar ben clar que defensen "la fi de la repressió" i que no hi hagi "més obstacles antidemocràtics a la voluntat popular".
Amb aquesta acció, Paluzie reivindica que "la ciutadania catalana seguirà mobilitzant-se i lluitant activament per fer efectiva la independència, i la ciutadania basca per exercir amb plenitud el dret d’autodeterminació". Encara que va admetre la simbologia de l'acte, la presidenta de l'ANC sosté que "en els moments de més dificultat els símbols ens ajuden a avançar i a mantenir l’esperança".
En la seva intervenció, Marcel Mauri va expressar que "la repressió només legitima encara més la nostra causa de lluitar per exercir l'autodeterminació i poder crear un estat independent" i va recalcar que no desistiran d'aquest objectiu. Des de Gure Esku Dago, el seu portaveu Amalur Álvarez va dir que, encara que cadascun dels pobles "té la seva realitat, la sobirania de la ciutadania ha de ser possible".
Llum i llibertat
La il·luminació del Pedraforca i de la Peña de Aia, que va tenir lloc aquest dissabte, evoca a l'acte que ja va convocar Artistes de la República el setembre de 2019, quan va encendre 131 farells a les agulles del massís de Montserrat. Hi van participar 500 escaladors. Un mes després, Gure Esku Dago va convocar una cadena humana a l'illot de Gaztelugatxe (Biscaia) per reclamar la llibertat dels presos polítics catalans i dels joves d'Altsasu.