Hi ha un poble de 25.000 habitants a Euskadi capaç d’explicar per què Bildu li guanya terreny al PNB, i per què l’esquerra abertzale pot aconseguir el pròxim diumenge una fita històrica: trencar l’hegemonia pràcticament intacta al país durant els darrers 44 anys del Partit Nacionalista Basc. ElNacional.cat ha fet una passejada per Galdakao, el municipi on Bildu va començar a somiar amb un sorpasso al PNB. El poble ha estat en mans dels jeltzales durant 40 anys (entre 1979 i 2019). En fa cinc que Bildu va aconseguir l’alcaldia del municipi. Es troba, a més, a Biscaia, el feu històric del PNB; a uns quinze minuts en cotxe del centre de Bilbao. Les persones consultades per aquest diari —habitants, regidors i politòlegs— estan d’acord en una qüestió: Bildu creix a través del carril social, l’eix dreta-esquerra; no pas per la causa independentista. I la distància generacional que hi ha entre els joves i la lluita armada és la cirereta que provoca aquest, eventual, canvi de cicle a Euskadi.
Edurne Espilla, primera tinent d’alcaldessa abertzale, rep aquest mitjà a l’Ajuntament de Galdakao. Assenyala quins creu que van ser els motius que van provocar la substitució del PNB per Bildu en aquest consistori fa cinc anys. Menciona qüestions del dia a dia, que res tenen a veure amb l’eix nacional: “La gent estava cansada d’una gestió carregada de promeses incomplertes, com la col·locació d’uns ascensors o l’arribada de la línia de metro”. És per això que, l’any 2019, quan les plataformes veïnals Usansolo Herria i Auzoak van aconseguir treure alguns regidors a l’ajuntament, van decidir pactar amb Bildu i Podemos i investir alcalde l’abertzale Iñigo Hernando. Quatre anys més tard, Bildu va enfortir-se encara més. I des del passat juny, els abertzales s’han mantingut al poder.
Els veïns del municipi consultats per aquest diari avalen la tesi. Onintze, mestra d’escola de 40 anys, explica que a la vida ha votat de tot (esquerra abertzale, Podemos i també el PNB), però al seu poble ha votat Bildu pel “descontentament” amb els jeltzales i la seva gestió de la línia de metro. El José té 70 anys, és de Galdakao de tota la vida, ja fa anys que vota Bildu (ho diu amb un cert orgull) i té clar que el pròxim diumenge donarà la seva confiança a Pello Otxandiano. “No pots estar al govern durant tants anys, han d’entrar uns altres; en aquest poble Bildu ha aportat frescor, calia un canvi”, justifica.
Parla com a expert Jonatan García, doctor en Ciència Política i professor de Sociologia a la Universitat del País Basc. En una conversa amb ElNacional.cat, resumeix de forma clara quin problema té el PNB: “Desgast després de quatre dècades gairebé ininterrompudes del govern”. “Els bascos tenen la sensació que aquests darrers anys els serveis públics no han estat al mateix nivell que en temps anteriors; i ETA ja no existeix per a l’electorat jove”: vet aquí el còctel que pot provocar un canvi de cicle en els pròxims dies a Euskadi.
La batalla es juga a l’eix social, no pas al nacional
García destaca, a banda, que aquestes eleccions se celebraran en un moment en què el suport a l’independentisme està a mínims històrics a Euskadi. “És per això que Bildu posa més sobre la taula aspectes socials que no pas el discurs sobre l’autodeterminació”, argumenta. “Sí que aquesta formació reivindica que, a llarg termini, vol aconseguir la independència, però queda clar que ara no és el que toca”, assenyala.
La regidora Edurne Espilla, en la seva conversa amb ElNacional.cat, considera que Bildu sí que aconsegueix convèncer diversos votants a través de l’eix nacional. El cert, però, és que quan parla de les bondats del seu partit polític, comença enumerant els objectius socials de la formació. “La gent veu que Bildu té una altra manera de fer política”, afegeix, a més de celebrar que amb els anys, i amb paciència, la societat veu la seva formació com “una alternativa natural”.
Josu, un veí de 43 anys de Galdakao, està convençut que allò que ven millor actualment Bildu és la capacitat de gestió que ja ha posat de manifest en pobles com el seu. Afegeix, també, que els seus votants són joves. Un col·lectiu de la població que “ni recorda ni coneix la lluita armada”. A més, apunta que “molts adults bascos recorden que Otegi, fes el que fes, ja va pagar anant a la presó; Bildu està completament normalitzat”, afegeix.
Idoia, una veïna de Galdakao de 60 anys que tota la vida (i també ho farà aquest diumenge) ha votat PNB, lamenta que el partit polític que l’ha acompanyat sempre “és vist com una formació arcaica a ulls dels joves”. “A més, ells no van viure l’època dura dels anys 80 i 90, en què havies de callar molt”, afegeix. Però ho celebra: “Que a nanos de vint anys ETA els soni tan llunyà com Franco significa que està superat”.
PNB+Bildu, un matrimoni encara inviable
Una de les paradoxes de les eleccions d’Euskadi d’aquest 2024 és que en un moment en què el suport a la independència és molt baix, tot indica que el parlament basc serà el més sobiranista de la història, per la suma de PNB i Bildu. Si bé a Catalunya ha estat possible l’entesa entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya (o CDC) en els darrers anys, per què no poden fer el mateix aquestes dues formacions sobiranistes basques?
Perquè la lluita armada ha provocat que per a PSE i PNB sigui molt difícil pactar amb l’esquerra abertzale. És l’explicació que dona a aquest diari el politòleg Jonatan García. A banda, assenyala que els fulls de ruta que tenien els diversos espais de l’independentisme català fa deu anys eren compartits, cosa que no ha passat mai a Euskadi. Està convençut, a més, que "la ciutadania basca no ho entendria". Almenys encara. Ho deixa meridianament clar l'Aner, un jove de 21 anys votant de Bildu: "El PNB s'ha quedat una mica enrere, però no em semblaria estrany un pacte entre tots dos".