"Som dues nacions i tenim algunes qüestions en comú sobre les quals treballar". Així de rotund s'ha mostrat el lehendakari Pradales després de reunir-se amb el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull. I és que la Mesa de la cambra catalana ha viatjat aquest dimecres i dijous al País Basc, amb l'objectiu de reforçar relacions entre les dues nacions i gairebé dues setmanes després que Pradales es reunís amb Rull al Parlament de Catalunya. Rull, acompanyat de la vicepresidenta primera de la cambra catalana i la secretària tercera, Raquel Sans i Rosa Maria Ibarra, van començar la visita oficial al País Basc el matí del dimecres a la seu del parlament, on han estat rebuts per la presidenta de la cambra, Bakartxo Tejeria.
El record de l'exili
Precisament, durant l'acte de benvinguda, Rull va recordar l'inici de l'"altíssim nivell de complicitat" entre Catalunya i el País Basc". Ho va emmarcar en l'exili que, justament, aquest dimecres feia vuitanta-sis anys (5 de febrer de 1939) que el president Lluís Companys i el lehendakari José Antonio Aguirre. De fet, l'exili també ha marcat una part de la conversa que ha tingut aquest dijous amb el lehendakari Pradales. Rull ja va recordar al líder del PNB en la seva reunió al Parlament que hi ha dos diputats a l'exili, com són Carles Puigdemont i Lluís Puig.
"Avui fem més intensa la relació de dues nacions importants per parlar del progrés i del benestar de bascos i catalans amb tots els reptes que se'ns plantegen: el repte de la democràcia, dels drets civils, dels drets humans, el repte climàtic, la modernització dels nostres sistemes econòmics i la qüestió social", va reivindicar Rull. La presidenta de la cambra basca, Tejeria, també es va referir als "profunds llaços històrics, culturals i polítics que uneixen les dues nacions" i va remarcar que aquests llaços "venen de lluny i els reflecteix la frase que el lehendakari Aguirre va pronunciar el juliol de 1936: 'La causa de la llibertat catalana és la causa de la llibertat basca'". La presidenta també es va referir a l'"auge dels extremismes i els populismes que amenacen el model de societat basca i catalana".
El català i l'euskera com a protagonistes
La Mesa del Parlament també s'ha reunit amb Imanol Pradales aquest dijous al matí a Ajuria Enea, la residència oficial del lehendakari. Una de les principals qüestions que han tractat són les vies d'actuació relacionades amb la llengua, per tal que el català i l'èuscar siguin oficials a la Unió Europea. De fet, un element que també van tractar en la reunió que van tenir a la cambra catalana. També han parlat de desplegar una estratègia conjunta amb elements vinculats a l'agenda modernitzadora en els àmbits de la ciència, la tecnologia i la industrialització, i de vies per consolidar els models d'innovació amb l'objectiu que les dues economies siguin de molt valor afegit i tinguin futur. "S'han actualitzat alguns temes que vaig tractar amb el president en la trobada que fa dues setmanes vam mantenir a Catalunya", ha dit Pradales.
Una altra visita institucional que ha fet la Mesa del Parlament és la Casa de Juntes de Gernika, on els ha rebut la presidenta, Ana Otadui. La delegació ha visitat l'Arbre de Gernika, símbol de la llibertat de tots els bascos i davant el qual juren el càrrec els lehendakaris, i l'Arbre Vell, que es va plantar cap a l'any 1700 i del qual es conserva un tros de tronc. Després, els membres de la Mesa han visitat l'edifici del parlament foral i la sala de juntes, que acull els plens del màxim òrgan institucional de Biscaia. Finalment, la delegació parlamentària ha visitat, després de la trobada amb el lehendakari, el CIC energieGUNE, un centre de recerca per a l'emmagatzematge d'energia electroquímica i tèrmica, i el centre Basquevolt, pioner a Europa en bateries de liti en estat sòlid. Tot plegat tenint en compte que tant Catalunya com el País Basc són dos centres neuràlgics de la recerca i la innovació europea.
La bona relació del president Rull amb el nacionalisme basc
Josep Rull, com a antic militant de Convergència i actual de Junts, sempre ha mantingut bones relacions amb els dirigents del PNB. Després d'anys de relacions congelades en l'època del procés, Junts i els nacionalistes bascs van reprendre les relacions arran de les últimes eleccions al Congrés dels Diputats. Els dos partits mantenen una relació cordial, amb reunions i contactes habituals i amb coordinació al Congrés dels Diputats inclosa. A l'espera que es renovi la cúpula dels jetzales, el seu president, Andoni Ortuzar (aquest dijous ha anunciat que no seguirà al capdavant de la formació després de 12 anys), va reunir-se per primer cop el 15 de setembre del 2023. Des d'aleshores, les trobades han estat habituals, com per exemple la del febrer del 2024 a Montserrat, en la qual van participar Jordi Turull, Albert Batet (president del grup parlamentari de Junts) i el mateix Josep Rull.