Les salvatges càrregues de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil l'1 d'Octubre del 2017 continuen gravades a la retina de milions de catalans i, sobretot, dels que mentre intentaven votar pacíficament van resultar greument ferits per una actuació policial que es va saltar el seu propi protocol. 1.066 persones van resultar ferides de mala manera per les policies espanyoles. És el cas de Marta Torrecillas, a qui van tirar escales avall i van fer la tècnica dels dits a l'Institut Pau Claris de Barcelona. "Zero diàleg! Em van arrencar els papers que portava a la mà sense demanar-me res ni parlar de res. Em van agafar i em van tirar per les escales de manera salvatge", recorda la Marta cinc anys després en una entrevista en vídeo a ElNacional.cat. El Diego Duran també va defensar les urnes jugant-se la pell, en aquest cas es va posar darrere la tanca que hi havia just a l'entrada del Pau Claris. "Tinc els cops de mall clavats al cervell", assegura en declaracions a ElNacional.cat tal com podeu veure més endavant en diversos vídeos que posen els pèls de punta. També parlem amb Marc Bosch, aleshores alcalde de Dosrius, al Maresme. "Em vaig dirigir a la Guàrdia Civil amb les mans alçades en senyal de pau i no em van voler escoltar. Em van empényer contra la resta de veïns i ens van estomacar amb porres, puntades de peu... Vaig acabar a l'Hospital de Mataró", recorda l'exalcalde.
"Siempre serás española", "fea, cerda, zorra"
"Siempre serás española", "fea, cerda, zorra" són només alguns dels missatges que va rebre Marta Torrecillas al seu WhatsApp després de l'1 d'Octubre. La Marta va portar les urnes a l'Institut Pau Claris de Barcelona a les cinc del matí del mateix 1 d'Octubre. Just després d'obrir el col·legi electoral van arribar els policies espanyols a cops de mall, sense obrir boca, no van dir ni paraula! "Em van arrencar els papers que portava a la mà sense demanar-me res ni parlar de res. Zero diàleg! Em van tirar per les escales i em van fer la tècnica dels dits, que consisteix a agafar-te la mà i immobilitzar-te-la. Et peten els dits perquè no tinguis força i no et puguis defensar. Fa molt de mal. És una tècnica militar i policial (veure vídeo). El Pau Claris es va convertir en un autèntic camp de batalla. Es van endur les urnes i aquest col·legi no es va refer", recorda la Marta en aquesta entrevista a ElNacional.cat:
Els cops de mall ens podien haver matat
El Diego Duran va defensar les urnes del Pau Claris jugant-se la vida. "Van arribar picant la tanca a cops de mall i els que estaven a primera fila rebien cops de porra al pit i a la panxa. Els cops de mall ens podien haver matat. Vam defensar les urnes i la democràcia amb el nostre cos. Picaven sense escrúpols. Tiraven i arrossegaven la gent pels cabells i de qualsevol manera. Va ser molt caòtic, estressant i el sentiment de ràbia i impotència era brutal. Tinc el cloc, cloc, cloc, dels cops de mall clavat al cervell", assegura el Diego a ElNacional.cat.
Un guàrdia civil em va trepitjar les ulleres expressament
L'1 d'Octubre del 2017, Marc Bosch era l'alcalde de Dosrius i també va patir en primera persona les dures i indiscriminades càrregues de les policies espanyoles. Primer, a les nou del matí i pocs minuts, van atacar els votants de Canyamàs, el nucli més petit d'aquest municipi de la comarca del Maresme. "Ens vam espantar moltíssim i vam començar a rebre notícies que passava el mateix a gran part de Catalunya. Ens vam plantejar si la votació havia de continuar o no. Quan va acabar la càrrega es va refer el lloc de votació amb una altra urna. Enteníem que no estàvem fent res mal fet i que, per tant, s'havia de continuar", explica l'exalcalde. Més tard, al migdia, la Guàrdia Civil també es va presentar a l'escola Castell on votaven els veïns de Dosrius. "Jo, com a alcalde, vaig intentar aturar la càrrega policial. Volia evitar que prengués mal més gent del meu municipi, la intenció era parlar amb ells, dialogar i que ens ensenyessin una ordre judicial o alguna cosa. Em vaig dirigir a ells amb les mans alçades en senyal de pau i no em van voler escoltar. Em van empènyer contra la resta de veïns i veïnes i ens van començar a estomacar a tots amb porres, puntades de peu, empentes... Vam resultar ferides diverses persones. Jo mateix vaig acabar a l'Hospital de Mataró amb contusions des de les cames fins el clatell, incomplint el protocol d'ús de la porra (de cintura cap amunt, no poden pegar). Vaig acabar amb collarí per una contusió al coll", explica Marc Bosch. "A més, un guàrdia civil em va agafar les ulleres i me les va trepitjar expressament", es lamenta l'exalcalde amb una sensació d'impotència brutal.
Algú ha de pagar pel que van fer
L'1 d'Octubre 5 anys després: el dia que el poble va doblegar l'Estat
Entre Canyamàs i Dosrius van resultar ferides 35 persones. "25 o 30 furgons de la Guàrdia Civil van col·lapsar el poble. Ningú no podia entrar ni sortir. Els que érem dins l'escola vam quedar atrapats sense cap escapatòria. Vint-i-cinc víctimes vam presentar una denúncia conjunta als Mossos, va arribar al jutjat i, al cap de 15 dies, la Guàrdia Civil va obrir diligències contra mi i contra un regidor. Hi ha una causa acumulada al Jutjat de Mataró i una investigació als dos electes que en aquell moment ens trobàvem a l'escola. De l'autoritat no n'esperes un comportament d'aquest tipus, nosaltres denunciem la càrrega policial i qui va donar l'ordre (algun dia s'haurà d'aclarir). Cinc anys després, totes les denúncies dels afectats i la investigació cap a mi i contra el regidor Eduard Garcia encara està en fase d'instrucció. Pendents que la jutgessa ens digui quan serà el judici. Ens investiguen per desobediència greu i resistència greu a la Guàrdia Civil. Hi ha molts casos oberts contra alcaldes i alcaldesses que s'han arxivat o ja han anat a judici. Que cinc anys després encara hi hagi una causa judicial oberta i que no sàpigues si hi haurà judici i si et condemnaran o no és molt angoixant. Demano que s'acceleri el procés judicial i que s'aclareixin els fets. Nosaltres estem determinats amb l'acusació a la Guàrdia Civil perquè el que va passar l'1 d'Octubre no hauria d'haver passat mai. Algú ha de pagar pel que van fer", sentencia Bosch.