Per què? Ja fa dos anys que aquesta pregunta martella les víctimes dels atemptats del 17-A. Arran de les recents revelacions de Público encara els ressona amb més força. D'aquí a un mes es commemorarà el segon aniversari de la matança. Coordinats per la Unitat d'Atenció i Valoració dels Afectats pel Terrorisme i segons avancen a ElNacional.cat, preparen una compareixença per exigir que es depurin responsabilitats i denunciar el poc cas que reben del govern espanyol. 

Aquell fatídic agost de 2017 van perdre la vida 16 persones, a part dels 8 membres de la cèl·lula que també van morir, o bé abatuts o bé com a conseqüència de l'explosió d'Alcanar. L'ona expansiva dels atacs, però, arriba a centenars de persones més. Segons càlculs de la UAVAT, unes 180, les que fins ara han pogut localitzar. Són els familiars de les víctimes mortals, però també els ferits i el col·lectiu de víctimes presencials que arrosseguen seqüeles psicològiques.

Des de l'entitat acumulen tot un reguitzell d'exigències que continuen topant amb la indiferència o el silenci de l'Estat. Ara que han sortit a la llum les investigacions periodístiques que desperten l'interrogant de si la matança es podria haver evitat, treballen la manera de denunciar-ho públicament a través d'una roda de premsa la setmana vinent. Els qui ja tenien sospites les veuen més fonamentades, i els qui no se les havien plantejat, comencen a tenir dubtes. Volen la veritat. 

Respostes i conseqüències

A nivell judicial, la causa pel 17-A ha finalitzat la fase d'instrucció i es troba encara en secret de sumari, pendent de l'obertura de judici a l'Audiència Nacional. Les víctimes s'hi han personat a través de l'associació.

Però al marge d'aquest procés, interpel·len a la plana política. Consideren escandalós que els principals partits espanyols -PP, PSOE i Cs- s'hagin oposat a crear una comissió d'investigació al Congrés per mirar de treure'n l'entrellat i posar llum a les infinites ombres que hi ha sobre els atemptats del 17-A. Ara, amb nous motius, tornaran a pressionar perquè s'accepti tirar-la endavant. 

Si bé són prudents a l'hora de sumar-se a teories de la conspiració que apunten que l'Estat estava conxorxat perquè es produïssin els atacs, sí que apunten que hi ha indicis de negligència. Per això reclamen que es depurin responsabilitats, si hi va haver errors algú ha de donar la cara, diuen. 

Alcanar també és terrorisme

L'organització de víctimes exigeix que els fets de la casa d'Alcanar, on els terroristes havien ubicat el seu centre d'operacions per preparar les bombes amb que inicialment pretenien atemptar i que finalment va saltar pels aires la vigília de l'atropellament de la Rambla i els apunyalaments de Cambrils, siguin considerats també un atac terrorista. Allà, a part dels terroristes morts entre els quals l'imam de Ripoll, hi va haver una trentena de ferits. 

Víctimes de segona

Dos anys després, les víctimes critiquen la desatenció que reben per part de l'Estat. Es queixen obertament que són víctimes de segona. Denuncien que en un primer graó l'Estat situa els qui van morir a mans del terrorisme etarra i que eren autoritats públiques, com ara l'exregidor del PP a Ermua Miguel Ángel Blanco. Per sota, asseguren, hi ha les víctimes civils d'ETA, el cas per exemple dels qui van patir l'atemptat d'Hipercor. A l'últim calaix, diuen, hi ha les víctimes d'atacs jihadistes, els del 17-A, però també els de l'11-M.