Nova resposta contra l’espionatge d’Estat. Sis investigadors i empresaris de l’àmbit tecnològic han anunciat que presentaran una querella a l’Audiència Nacional contra els directors de la Guàrdia Civil i el CNI, a més de les empreses fabricants dels programaris Pegasus (NSO Group) i Candiru (Saito Tech Ltd), totes dues amb seu a Israel, per haver-los espiat de forma il·legal entre els anys 2019 i 2020. Ho van demostrar les investigacions del Catalan Gate i Amnistia Internacional, on van trobar almenys 65 persones de l'independentisme català afectades, i només 18 reconeguts pel govern espanyol. Ho faran a través de la nova associació Sentinel Alliance, que s'ha presentat en un debat sobre l'espionatge il·legal, amb el documental Surveilled de HBO, en una sala plena de gom a gom a l’Ateneu Barcelonès, aquest divendres. L’entitat té seu a Suïssa “perquè té una jurisdicció més respectuosa”, segons els seus impulsors, i té el lema #UnmaskingSurveillance (Desemmascarant la vigilància).
Els sis querellants són: Elies Campo, investigador de Citizen Lab; Joan Arús, president de Sentinel i l’únic que ha aclarit que no té proves clares del seu espionatge; Joan Matamala, empresari, activista, exsenador de Junts i investigat per acompanyar al president Carles Puigdemont a l'exili, i els empresaris i desenvolupadors tecnològics Jordi Baylina, Pau Escrich i Xavier Vives. Alguns d'ells són els autors de Vocdoni, plataforma per organitzar votacions digitals.
En el debat posterior, han participat altres espiats amb Pegasus, casos que investiguen diferents jutjats de Barcelona amb poc impuls, com ara l'exdiputat d'ERC al Parlament Europeu Jordi Solé i l'expresidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, als quals els Mossos d'Esquadra ha certificat recentment en una pericial que van ser espiats, tot i que sense aclarir on anava la informació extreta dels seus mòbils.
Investigats a Tsunami
Els querellants van ser investigats a la causa de Tsunami Democràtic, per ordres del jutge Manuel García-Castellón, però “mai es van poder personar per defensar-se”, segons ha explicat Xavier Muñoz, que juntament amb l’advocat Alejandro Gámez ultimen la querella que ha assegurat que presentaran la setmana vinent i que “està oberta a què s'incorporin més víctimes”. Els delictes són per revelació de secrets i accés inconsentit a dades personals. Els afectats han admès que han trigat a presentar la querella i especialment fins que es va arxivar el cas Tsunami, on actuava la Guàrdia Civil, i els espiats sostenen que hauria usat el programari Candiru, tot i que el ministre Fernando Grande-Marlaska ho va negar.
La primera contra la Guàrdia Civil
Aquesta querella seria la primera que formalment es dirigeix contra el màxim comandament de la Guàrdia Civil, Fèlix Vicente Azón, era el director el 2020, malgrat que en les querelles d’espiats d’ERC també es reclama investigar a tots els cossos policials. La querella també es dirigeix contra l’exdirectora del CNI, Paz Esteban, ja investigada a la causa de Pere Aragonès.
Modificar el delicte de terrorisme
Joan Arús ha explicat que Sentinel està obert a tota persona afectada per l'espionatge d'Estat arreu del món. Ara s'han marcat tres objectius per evitar nous espionatges massius a l'Estat espanyol, i ha interpel·lat als partits polítics a actuar: modificar la llei Protecció de Secrets Oficials, que és de 1968; millorar els controls i permisos judicials del Centre Nacional d'Intel·ligència, així com reformar el redactat del delicte de Terrorisme, aprovat el 2015, que "ha permès criminalitzar a tots".
"Volem saber qui ens va espiar i perquè" ha manifestat el president de Sentinel i ha afegit que per ara "els responsables polítics són Pedro Sánchez i els ministres Grande-Marlaska i Margarita Robles."
A la foto principal, l'advocat Xavier Muñoz, en la presentació de Sentinel. /Foto: Carlos Baglietto