L'Audiència Nacional ha decidit incoar diligències per investigar el líder d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, i a l'exintegrant d'ETA, José José Aulestia, àlies Zotxa, per la presumpta implicació a l'assassinat terrorista contra el directiu de Michelin Luis María Hergueta, el juny de 1980, un fet que mai va ser condemnat. La decisió respon a una querella interposada per l'associació Dignidad y Justicia (DyJ) —integrada per víctimes d'ETA— contra Otegi per facilitar informació a ETA sobre l'empresari, que va facilitar l'atemptat. En la denúncia, l'associació sosté que en aquella època Otegi "era membre de l'Estat Major d'Intervenció de l'organització terrorista ETA, òrgan que complia les funcions de l'aparell militar i encarregat de les accions terroristes seguint les ordres del Comitè Executiu". Segons la denúncia, el responsable era Zotza "exercint Otegi funcionis de lloctinent d'aquest tal com acredita l'organigrama de l'organització terrorista ETA, al temps dels fets investigats".
L'Audiència Nacional ha traslladat la interlocutòria a la Fiscalia, que la va arxivar fa uns mesos en considerar que els fets estaven prescrits, i hauran de decidir si l'admet a tràmit o no. La reobertura del cas pel qual s'investigarà a Otegi arriba 3 dies abans de les eleccions al País Basc.
Querella contra Otegi
La querella presentada per Dignidad y Justicia, es refereix al segrest del president de Michelín, Luis Abaitua, a qui s'hauria extret informació sobre Hergueta, entre altres. L'associació assegura que en la captivitat Otegi "va participar materialment" i aquesta informació "hauria estat transmesa amb posterioritat al seu responsable, sent-li vàlida i eficaç aquesta informació per ordenar la comissió de l'assassinat terrorista d'Hergueta". L'associació de víctimes d'ETA ha recordat que va ser el matí del 25 de juny de 1980, mentre Hergueta caminava pel carrer a Vitòria, quan "tres homes joves sense identificar" el van abordar. "Un d'ells li va disparar en dues ocasions al cap, morint en el trajecte fins al lloc de socors de Vitòria, on va ingressar cadàver", apunta l'escrit.
L'associació assegura que aquests fets podrien ser qualificats provisionalment com a constitutius d'un delicte d'assassinat terrorista. Per tot això, DyJ demana a l'Audiència Nacional que citi a declarar com investigats tant a Otegi com a Aulestia. A més, sol·licita que es lliuri ofici al Servei d'Informació de la Guàrdia Civil i a la Comissaria General d'Informació del Cos Nacional de Policia perquè emetin informe sobre l'evolució d'Otegi dins de l'organització terrorista ETA i la seva inclusió i responsabilitat en l'Estat Major d'Intervenció. Finalment, demana que s'aporti al jutjat de l'Audiència Nacional titulat pel magistrat Francisco de Jorge "còpia testimoniada del Sumari 61/1979 instruït per la detenció il·legal de Abaitua, per la qual van ser condemnats, entre altres, Otegi i Luis María Alcorta".