El jutge de l'Audiència Nacional que instrueix el cas Koldo prendrà declaració com a investigat el 21 de novembre que ve al presumpte aconseguidor de la trama, Víctor de Aldama, després que hagi sol·licitat comparèixer de forma voluntària per "prestar declaració de conformitat". Així consta en una providència del magistrat Ismael Moreno, en què marca a les 10.00 hores aquesta declaració. De Aldama està a la presó des que va ser detingut per una altra operació de l'Audiència Nacional relativa a una estafa al sector d'hidrocarburs.
A la sala de vistes només hi seran el jutge Moreno i el fiscal Anticorrupció Luis Pastor, mentre que la resta de parts personades a la causa seguiran la seva compareixença des d'una altra sala de l'Audiència Nacional. A l'escrit presentat per Aldama, al qual ha tingut accés El Nacional.cat, aquest demanava expressament declarar únicament davant el jutge i el fiscal. Aldama declararà des de la presó de Soto del Real i ho farà acompanyat del seu advocat, José Antonio Choclán.
Risc de fuga
Precisament, De Aldama ha demanat declarar de forma voluntària després que la setmana passada la Sala Penal de l'Audiència Nacional decidís mantenir-lo a la presó provisional per la seva presumpta implicació en una trama de frau de l'IVA d'hidrocarburs de més de 180 milions d'euros, en apreciar risc de fugida i de destrucció de proves en relació amb els comptes que pot tenir a l'estranger. El jutge instructor Santiago Pedraz va acordar el seu ingrés a la presó sense fiança el mes passat per delictes de pertinença a organització criminal, blanqueig de capitals i contra la Hisenda pública en el marc de l'anomenat cas hidrocarburs.
El tribunal assenyala que en aquesta fase de la investigació queda molt material confiscat als registres que està pendent d'analitzar que podria donar lloc a noves diligències que es podrien veure perjudicades de trobar-se Aldama en llibertat. Recorda que una part important del defraudat (gairebé 74 milions d'euros) es podria haver transferit a comptes a l'estranger, per la qual cosa cal localitzar-lo i bloquejar-lo, així com la determinació de les operacions de blanqueig presumptament executades. Unes mesures que, segons la sala “es veurien frustrades o, si més no, dificultades si l'investigat es trobés en llibertat, ja que avui en dia, amb els mitjans telemàtics podria continuar operant amb els fons dipositats a l'estranger i amagar els canals utilitzats per la transferència dels fons a tercers països”.