Junts per Catalunya i el PSOE han acordat, finalment, la delegació integral de les competències d'immigració aquesta setmana, després de més d'un any de tenses i intenses negociacions. La proposició de llei ara començar un llarg procés de tramitació parlamentària, amb crítiques des de la dreta espanyolista de PP i Vox (que han amenaçat de portar-la al TC), fins a l'esquerra espanyolista de Podemos i part de Sumar, que titllen el redactat de "racista". Segons el partit de Carles Puigdemont, l’acord suposa un “pas molt significatiu en el mètode i el sentit polític” que inspira l’Acord de Brussel·les, el que van signar tots dos partits per a la investidura de Pedro Sánchez. Els Mossos actuaran a la frontera i seran presents en ports i aeroports, la Generalitat expedirà el document d’identitat per als estrangers i Catalunya gestionarà les expulsions i devolucions d’estrangers i els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE). Victòria Alsina, exconsellera d'Acció Exterior, ha estat clau en la redacció de la llei. Membre de l'executiva de Junts com a responsable d'Immigració, l'actual regidora a l'Ajuntament de Barcelona ha capitanejat aquesta carpeta des de dins del partit. Ja sigui sent la redactora de la ponència dels juntaires sobre aquesta carpeta, sent membre de la sectorial de migracions de Junts i, finalment, formant part de la redacció de l'exposició de motius de la llei que delega aquestes competències a la Generalitat.
Creu que és la delegació més gran de competències que ha rebut la Generalitat en els últims quaranta anys?
Una de les més importants. Ens hi juguem molt en el futur del nostre país en tenir les eines per gestionar la immigració. Ara tenim una oportunitat que és colossal per tenir un model propi de gestió de la immigració que s'adapti al que necessita Catalunya. I això vol dir que s'adeqüi a les necessitats de la nostra economia i de la nostra societat. Com per exemple, que puguem contractar amb origen, que puguem anar més ràpid amb totes les burocràcies que no permeten que algú es regularitzi quan té feina o que algú se'l pugui expulsar si delinqueix. Que l'administració de referència sigui la Generalitat de Catalunya o que els Mossos d'Esquadra estiguin també en primera línia en moltes de les actuacions.
Durant més de quatre mesos hi ha hagut tres esculls que han impedit el definitiu acord, que són els Mossos a les fronteres, l'expedició de documents d'identitat per a estrangers i la tramitació d'exposicions d'immigrants. L'acord final és el que reclamaven inicialment o han hagut de cedir en algun aspecte?
És un molt bon acord que ens dona les eines perquè ara nosaltres puguem construir el model propi de Catalunya de gestió de la immigració. És a dir, una cosa és, i això ho podríem fer només si fóssim un estat independent, de tenir una política migratòria pròpia. Això ara com ara no és possible. Quina és la cosa més important que podem aconseguir tenint en compte on som? Tenir la capacitat de tenir el nostre propi model de gestió i de poder-lo aterrar en funció de les necessitats que tenim a les diferents parts de Catalunya, Barcelona, però també al Pirineu, al Camp de Tarragona o Girona.
Però el redactat final, el resultat, és el que inicialment volien vostès?
Home, hi havia punts que han costat molt d’avançar. Jo crec que podem estar molt satisfets del resultat final. Una negociació sempre implica que les dues parts han de cedir en algunes coses, però el resultat final és un bon marc per construir el que nosaltres volem. La immigració és necessària. Catalunya és un país d'immigració i Junts vol ser el país dels 8 milions de catalans, també dels que han arribat de fora. Per fer això, i perquè això sigui en positiu i no generi problemes, cal que tinguem les eines. Els problemes de viabilitat nacional, de cohesió social, els reptes d'uns serveis públics més saturats, els reptes de cohesionar una població que cada cop és més diversa… tu no els pots afrontar bé si no tens eines com les que hem aconseguit ara. Ara falta materialitzar-ho.
L'acord diu que els Mossos i la policia espanyola cooperaran a les fronteres en els processos d'expulsió d'immigrants. Com és que no s'ha aconseguit que siguin els Mossos l'única policia?
Ara s'haurà de concretar com s'estableixen els mecanismes de coordinació. Aquest és un punt on nosaltres volíem arribar el més lluny que es pogués i, de fet, part del retard en la negociació de la llei es deu precisament en aquesta part, com bé deies. Tenim un marc suficient perquè les persones que arriben al nostre país o que es relacionen amb l'administració o la policia tinguin clar que la seva administració de referència i la seva policia de referència és la Generalitat i els Mossos d'Esquadra. Aquesta llei té l'objectiu central d’una millor integració. Tots aquests altres aspectes que a vegades es llisten més i que periodísticament potser generen més interès no són el cor dur de la nostra norma i de la nostra intenció. Volem tenir les eines per facilitar una millor integració de tothom que vingui amb ganes de treballar i de tenir una vida millor, de poder oferir-los aquest ascensor social amb un model de drets i deures, que sigui bo tant per la gent que arriba com per la societat que els acollim.
En el cas de les expulsions, com funcionarà a partir d'ara? Per exemple, la Generalitat podrà acordar convenis amb els altres països?
Ara s'ha de baixar als detalls. No només com funcionaran les expulsions, sinó també, per exemple, com funcionaran els detalls de la contractació en origen, en quines taules pot participar Catalunya, o com s'aterraran les condicions i els terminis dels permisos de residència temporal permanent. Tot això ara s'ha de concretar. És important que la societat catalana conegui que ara Junts ha aconseguit l'eina, però a partir d'aquí s'ha de fer una regulació i s'ha de desplegar. Serà el Parlament de Catalunya el que tingui la capacitat de decidir com es concreta tot això. Ara ve un procés un pèl llarg, però que esperem que arribi a bon port, que és el d'aprovació d'aquesta llei (al Congrés). Un cop s'aprovi, ve un període en el qual s'han de negociar bé tots els traspassos de recursos, de personal, perquè clar, quan entomes una competència així, també has d'entomar una part dels recursos substantius per poder fer-la realitat. I a partir d'aquí el Parlament de Catalunya haurà de veure si cal desenvolupar i aprovar una llei per acabar de fer la quadratura del cercle i que puguem desenvolupar aquest model de gestió. Potser no és una, i és millor partir-ho en diverses lleis sectorials o una sèrie de normatives. El poble de Catalunya, a través del seu Parlament, tindrà la paraula de com es concreta aquest model.
Ja han començat a treballar sobre una possible llei o diverses lleis al Parlament que podrien presentar un cop aprovada la delegació al Congrés en els pròxims mesos?
Sí, nosaltres ens hem pres aquest tema molt seriosament. Com a partit, a través de la feina que fem des de l'executiva i des de la sectorial, a través del Parlament, amb un grup de diputats que ja estan treballant en coordinació amb les altres peces del partit. Tot això que s'ha de desplegar, a nivell evidentment del Congrés i el grup de Junts a Madrid, a tots els nivells. Com li deia al principi nosaltres tenim molt clar que volem ser el partit dels 8 milions de catalans. Ser aquest partit vol dir treballar aquest tema de manera integral i de manera transversal.
Tornant als Mossos, quan es preveu que un ciutadà es pugui trobar un agent dels Mossos d'Esquadra a ports i a aeroports? És a dir, a les fronteres…
Bé, els Mossos participaran, per exemple, en els controls. Per tant, seran la policia de referència per a les persones quan arribin. En algunes tasques en solitari, en altres en coordinació amb els altres cossos de seguretat, però li deia que això és una cosa que ara li mentiria si li concretés el mínim detall, perquè ara s'ha de començar a treballar. Ara hem aprovat l'eina que permet desplegar tot això que ha de venir a continuació.
L’acord concreta sobretot a ports i aeroports, però a la frontera amb Andorra hi podríem trobar també agents els Mossos d'Esquadra?
Bé, això s'haurà d'organitzar. Andorra aquí és una miqueta diferent, però estem en un context d'Unió Europea on hi ha unes fronteres toves, tant a nivell territorial com a nivell aeroportuari. Per tant, a vegades sí que trobes un control, però a vegades no te'l trobes. Això té la seva pròpia lògica de funcionament. Part de l'interès de tenir aquestes competències és revisar les deficiències del model actual i millorar-lo. Nosaltres no volem entomar el desastre de gestió que hi ha actualment. Per exemple, no pot ser que una persona tingui una oferta de feina i no pugui arreglar això i hagi d'esperar tres anys pel seu arrelament. No pot ser que aquests tràmits s'allarguin eternament. En el món dels ports i aeroports hi ha molt marge també per millorar com es treballa. Ho haurem de fer a través de l'administració de la Generalitat i del que aprovi el Parlament.
Part de l'interès de tenir aquestes competències és revisar les deficiències del model actual i millorar-lo
És a dir, un dels objectius és buscar més eficiència en l'administració, desburocratitzar-la.
Sí, sens dubte. Un bon exemple que jo crec que els ciutadans poden tenir al cap és el cas de les presons. En el seu moment també es va delegar que la Generalitat tingués el seu propi sistema penitenciari. Té la Generalitat de Catalunya un model independent? No, perquè evidentment és una competència que està centralitzada. Ara bé, hem estat capaços de generar un sistema penitenciari que és molt millor que el que hi ha en altres parts de la península amb nom propi, amb segell català i amb unes polítiques que aconsegueixen unes ràtios de reinserció molt més altes. Per què? Perquè s'ha desenvolupat millor un model de gestió i ara és l'oportunitat que tenim en el cas de la immigració.
Fins a quin punt el Parlament tindrà capacitat normativa, per exemple, de poder posar el català com a requisit per atorgar permisos de residència?
Jo crec que aquí hi ha una oportunitat molt interessant per estudiar fins on es pot arribar. És imprescindible que el català i la catalanitat, que no només inclou el català, sinó també la cultura catalana i una sèrie de valors cívics, siguin el punt d'unió de tothom que arriba de fora. És un dret i un deure que totes les persones que visquin a Catalunya el parlin. Sap on ho diu això? A l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Hi ha una sèrie de punts de l'Estatut que es refereixen precisament a aquesta matèria. L'obligació que tothom el pugui conèixer, que el pugui comprendre… Per tant, quan en aquesta llei i en les declaracions que s'han fet posteriors a l'anunci de la mateixa es parla que es farà en el marc de què permet l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, és precisament això que li estic dient.
Ara bé, aquest és un terreny complicat, on s'ha de gestionar molt bé, per exemple, que no es pugui declarar com a anticonstitucional que hi ha una sèrie de desigualtats que s'estableixen vinculades a l'accés a la ciutadania. Per tant, aquí cal trobar un punt i un equilibri que desplegui els drets i els deures que tenim en matèria lingüística a través de l'Estatut i amb aquesta regulació que en última instància els permisos de residència són els passos previs a tenir la ciutadania. Cal treballar-ho bé i el Parlament de Catalunya ho té a les seves mans. Si li pregunta Junts o m'ho pregunta a mi, li direm que això ha de ser possible i que volem que sigui així.
A la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, en canvi, assegurava que amb l'aprenentatge del castellà ja era suficient per assumir el permís de residència i que era un dret i no un deure com es pretenia inicialment l’aprenentatge del català. Com combatran això o com ho arreglaran?
Una persona o una empresa que arriba a Catalunya tenen més oportunitats i hi ha més ascensor social i hi ha una major integració si aprenen el català. Si no els hi donem totes les eines perquè l'aprenguin, la població que no el parla queda discriminada enfront de la població que és bilingüe en els dos idiomes. El fet d'imposar el coneixement del català com un requisit és bo per la mateixa cohesió nacional i social de Catalunya, però també és bo per a totes les persones que hi arriben. Els assegura, igual que passava quan la immigració no venia de països estrangers i venia d'altres parts d'Espanya, que el fet de prendre el català s'interpretava com una part de l'ascensor social que es podia tenir per a una plena integració.
Amb relació a la pregunta que em feia, hi ha un marge que sempre és un terreny molt relliscós. El tema del català es polititza molt i sempre hi ha una mica de jurisprudència que ho facilita i dificulta. En última instància això ha de ser una cosa que el Parlament batalli, que es faci seva, que hi hagi un gran pacte nacional i que s'aposti per aquest model que des del meu punt de vista és el que garanteix més i millor la plena integració de tothom. I això és bo, que aquesta és una cosa que és intrínseca en el model de Junts. Parlem de drets i de deures per a la societat que acull.
Això també s'hauria d'aplicar als funcionaris d'arreu de l'Estat, ja siguin maquinistes de Renfe, inspectors d’hisenda o jutges?
Evidentment.
Hi ha persones i forces polítiques que sostenen que és impossible integrar part de la immigració i que els serveis públics en aquests moments estan desbordats per la llau d'immigrants dels últims anys. Creu que l'acord permetrà redreçar aquesta situació?
Si es fa bé el desplegament de l'acord, sí. Però, evidentment, aquí hi ha un tema també de recursos. Aquí entren molts factors en joc. De fet, normalment el perill de la immigració és fer un discurs fàcil sobre un tema que és complex. És clar que molts serveis públics estan saturats, que, a a més, la població que ha arribat no es distribueix de manera uniforme. Per tant, hi ha punts especialment calents on aquesta saturació és més elevada. I això s'hi ha de donar resposta. Nosaltres ja teníem una part de les competències en polítiques d'integració. És a dir, hi ha una part d'això que ve ja de l'aprovació del mateix Estatut i tenim una llei fruit d'un pacte nacional que això ordena. Hauríem pogut fer moltes coses que no hem fet. Per tant, aprofitem aquesta oportunitat, en la qual ara no només tenim les competències d'integració, sinó també tota la part més burocràtica dels permisos de residència i treball de curta durada i definitius, per fer els deures que tenim històricament pendents.
Un altre dels elements que tracta la llei són els CIE. Què s'ha de fer amb ells?
En el format actual són inacceptables i en el format actual jo els tancaria. El que passa que els CIE també compleixen una funció de residència temporal a totes aquelles persones que estan en una situació administrativa irregular i que estan esperant una ordre d'expulsió, una decisió administrativa. Jo espero que, de manera molt seriosa i rigorosa, perquè són situacions molt difícils i doloroses i la gent que està en aquestes situacions no desitja estar-hi i està en situacions també de molt estrès en la majoria dels casos, siguem capaços com a societat de replantejar aquesta funció que fan els CIE. Com s'ha de fer a partir d'ara amb un model que no tingui el nivell de deshumanització que tenen els actuals.
Amb aquesta llei la Generalitat els podrà tancar?
Sí.
Amb aquesta llei la Generalitat també podrà regularitzar immigrants que al final és el que està demanant Podemos, però des del Congrés?
Aquesta llei és una llei totalment progressista. Jo animo que totes les persones que creguin que aquest tema és important pel futur del nostre país, pensin el que pensin, agafin el pròleg de la llei i se'l llegeixin ells mateixos. A vegades els pròlegs són una mica burocràtics, però aquest no ho és. De manera molt sincera apunta l'esperit de què persegueix aquesta delegació de competències. S'hi explica per què es vol tot això. A ningú quan s'ho llegeixi li quedarà cap dubte que el que pretén aquesta llei és aquesta plena integració i al mateix temps un control perquè això es faci minimitzant les externalitats negatives que té un fenomen tan complex com és la immigració.
De quina manera es pot aplicar aquest acord per resoldre qüestions sobre la inseguretat, la multireincidència, que molta gent els vincula a part d'aquesta immigració?
Són temes que s'han de separar, perquè si no acabes criminalitzant el col·lectiu d'immigrants. Es miren les dades de delinqüència i es veuen que hi ha un percentatge important que són persones d'origen estranger. Però si tu mires quantes persones representen en realitat i ho compares al nombre de persones que han vingut al nostre país, és insignificant. Per tant, hem de resistir la temptació, especialment els polítics perquè hi tenim un deure superior, a vincular una cosa amb l’altra. Dit això, qui vingui a Catalunya per tenir una vida millor, per tenir un ascensor social, una oportunitat que es vulgui integrar, com a país hem de ser capaços de generar un model que els aculli com es mereixen i com també ens mereixem nosaltres, perquè aquí és una cosa que va en les dues direccions. Ara bé, les persones que vinguin a delinquir doncs tampoc hi han de tenir lloc i cal trobar aquest equilibri.
Les persones que vinguin a delinquir, la Generalitat les podrà expulsar?
En col·laboració amb altres administracions. Aquí s'ha de detallar, perquè això és una cosa que s'ha de veure com es farà. La Generalitat té la capacitat d'incoar tots els expedients administratius, no només els d'expulsió. Tots vinculats als permisos de residència i, per tant, això vol dir que la Generalitat incoarà l'expedient i farà una proposta de resolució. Els que incloguin com a part, que seran una part relativament petita de tots els expedients que es faran, els que puguin acabar amb una ordre d'expulsió, llavors això en funció de la casuística o bé es podrà fer o s'haurà de col·laborar amb altres entitats per fer-ho.
Com afectarà també aquesta llei en el repartiment de contingents d'immigrants?
El repartiment dels contingents d'immigrants s'ha de fer de manera justa, equitativa i s'ha de fer tenint en compte els volums que es poden acollir amb dignitat. Aquesta és la normativa que ha de regir aquest tema. Nosaltres podrem estar asseguts a la taula i negociar-ho, però a partir d'aquí aquesta delegació de competències no té una solució que et digui com això s'acabarà plasmant. Et dona un marc de relació i un marc per ordenar-ho millor del que s'ha fet fins ara.
Creu que s'ha fet bé fins ara en aquest aspecte?
Jo no he estat en les taules on s'ha decidit i, per tant, la informació detallada no l'hi puc donar i no seria just que l'hi donés. Jo tinc la sensació que es podia haver fet molt millor.
Hi ha qui diu que Junts està abanderant la qüestió de la immigració o que en els últims mesos l'ha abanderat davant d'auge de partits nacionalpopulistes com Aliança Catalana. Això, creu vostè que és així?
Crec que això tergiversa completament el que és la realitat de Junts. Junts va començar a treballar la immigració des de fa molt temps. Nosaltres volem tenir un discurs realista i en positiu. Realista perquè cal assumir que la immigració és un fenomen complex que s'ha de gestionar i que si no el gestiones pot generar problemes importants de viabilitat nacional i cohesió social. Però al mateix temps optimista i positiu perquè ens hi va el futur del país, perquè som un país d'immigració. Tots coneixem moltes persones que s'han integrat i que són parts imprescindibles de la nostra vida, d'aquesta societat i d'aquest país. Volem que sigui així perquè això és riquesa quan es fa bé. Això d'Aliança Catalana o altres partits que practiquen la islamofòbia i el populisme em sembla totalment detestable, però en cap cas ha estat el que ha ocasionat que nosaltres treballéssim aquesta matèria.
La llei ha de passar pel Congrés. De moment, diversos diputats de Compromís i de Podemos ja han dit des d'un començament que hi votaran en contra. Els fa por que aquests partits de l'esquerra espanyola els rebutgin la proposta?
Aquests partits han d'entendre que aquesta delegació regeix pel principi de subsidiarietat que l'administració que és més propera i que coneix millor el que es necessita gestioni una competència tan rellevant i amb tantes casuístiques particulars en cada una de les nostres comarques i vegueries. Jo els animo que es llegeixin el pròleg. Jo no sé on li veuen que va en contra del fet migratori o que vol discriminar algú. Que se'l llegeixin i després que no practiquin la demagògia que critiquen en altres.
Estarien oberts a editar el pròleg per arribar a un acord?
Jo crec que ara s'inicia un període en el Congrés que seguirà el seu propi curs i que, per tant, quan es fa això es poden suggerir modificacions. El pròleg és la música de la lletra, que és el text articulat que ve a continuació. Jo crec que casen perfectament i que té tot el sentit del món mantenir-los.
Una de les reclamacions que també demana Podemos és la regularització d'immigrants. Vostès votarien a favor d'aquesta regularització?
Les regularitzacions d'immigrants és una cosa que s'ha d'analitzar. Primer, per què s'arriben aquestes regularitzacions d'immigrants, que és pel mal funcionament de tot el sistema migratori espanyol en el qual es produeixen uns colls d'ampolla molt importants. S'arriben a situacions completament insostenibles i injustes per a la mateixa gent que està esperant, que té una vida i que no la pot fer amb normalitat i acabar-se d'integrar. Nosaltres tenim la pretensió de fer un sistema que funcioni bé i, que, per tant, un sistema on aquestes regularitzacions o aquestes pràctiques que entenem que són aquesta conseqüència d'aquesta mala pràctica administrativa no tinguin lloc.
Durant els últims mesos des del seu partit, s'ha accentuat molt la desconfiança cap al president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Vostès confien que desplegarà aquest acord?
Aquest acord és constitucional. Hi ha un compromís polític i Junts per Catalunya espera que així sigui, perquè li toca a ell liderar-ho com a president del govern. Així els hi hem fet saber en tot moment. Per a nosaltres aquest acord és una línia vermella.
Jo no sé on Podemos i Compromís veuen que va en contra del fet migratori o que vol discriminar algú. Que es llegeixin el pròleg i després que no practiquin la demagògia que critiquen en altres
No hi ha risc que descarrili o s'incompleixi en part com ha succeït amb l'amnistia a través dels tribunals?
Els temps d'aquesta llei seran llargs, però que siguin llargs no vol dir que no hi hagi temps i marge per complir-los. Nosaltres estarem controlant que aquesta llei i que tot el que hi ha a continuació per aprovar-la tiri endavant amb la màxima celeritat possible. És una cosa que és completament fonamental per nosaltres. Considerem que poder tenir les eines per gestionar la immigració és poder tenir les eines per gestionar el futur del nostre país.
El PP també ha amenaçat la llei al Constitucional. Què creu que passarà?
La llei, tal com està redactada, és perfectament constitucional. Per tant, no hauria d'haver-hi cap problema, més enllà de si hi ha algun entorpiment en els terminis, que això a vegades passa quan un tema s'eleva.
D'altra banda, també l'haurà d'aplicar l'actual Govern de la Generalitat, que està presidit pel socialista Salvador Illa. Pot ser que, per una banda, li facin un favor políticament a banda d'una qüestió tan sensible com la immigració o que estàs damunt la taula de tota la societat?
No hi ha un càlcul polític d'un projecte que entenem que és bo pel país. Nosaltres hem posat les eines perquè ara el Parlament de Catalunya ho pugui acabar de regular i el Govern de la Generalitat ho pugui desplegar. Ara com ara hi ha el senyor Illa, un altre dia no hi serà. Nosaltres entenem que aquestes competències són pel país i que aquest tipus de partidisme de qui en pot treure més avantatge no té cap mena de sentit. Si al país li va bé, a tots ens va bé. I això s'havia de fer amb independència de qui estigui al Govern.
Es fixa algun termini per desplegar tota aquesta llei?
S'ha d'estudiar bé, perquè s'ha de veure, per exemple, si cal reformular la llei que ja tenim en matèria d'integració per ampliar-la, o si convé fer una normativa separada. També s'ha de veure què necessita tenir el rang de llei… Aquest és un tema que ja estem estudiant, però encara s'haurà d'estudiar amb deteniment. Un pas que jo crec que és molt important, que és que la societat catalana es faci seva aquesta oportunitat, sigui el món social o el món econòmic. També hi ha d'haver un procés en el qual Junts per Catalunya estarà, però esperem que no només hi sigui Junts, que hi siguin la resta forces polítiques. Volem escoltar tots els actors de la societat que hi vulguin participar, que creguin que això és rellevant, per veure com s'ha de desplegar i què s'ha de fer. Aquestes grans lleis necessiten grans consensos de país i això és el que volem perseguir. Volem que totes les persones de Catalunya, els 8 milions, també els que han vingut de fora, sàpiguen que això és per integrar-los millor i perquè el país funcioni millor.
Recupera aquí l'entrevista sencera: