El despatx de la consellera d'Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina (Barcelona, 1983), està ubicat a la Casa dels Canonges, un edifici magnífic que viu permanentment agitat pel garrular dels turistes i de tota mena de músics de carrer. Des del mes de desembre, la consellera s'ha embrancat en un cicle de debats per les set vegueries de Catalunya per explicar la campanya Escolta, Europa, amb la qual el Govern vol fer sentir la seva veu en la Conferència sobre el futur de la UE. I això no obstant, Alsina explica en l'entrevista amb ElNacional.cat les dificultats que el Govern té perquè la Unió Europea escolti les seves reivindicacions i els entrebancs que hi posa el govern espanyol. Afirma, però, que això no la desanima, com tampoc ho aconsegueix la persecució a què el Tribunal de Comptes ha sotmès polítics, alts càrrecs i funcionaris responsables de la política exterior entre el 2011 i el 2017. La seva resposta és —assegura— que no tenen por, perquè l’acció exterior és un dret i un deure del Govern.
La consellera Victòria Alsina davant de la seu del seu departament / Foto: Sergi Alcàzar
Creu que els catalans estan satisfets de les respostes que reben d’Europa?
La societat catalana sempre ha estat una societat molt europeista. I també ho és el Govern. Però no és incompatible ser molt europeista amb ser crític. Precisament perquè creus en Europa i en els seus valors fundacionals, vols que aquests sempre siguin els que guien l’activitat de les institucions europees. Volem participar dels debats d’Europa i que els valors fundacionals de la UE guiïn en tot moment les seves activitats.
El reconeixement del català a Europa és una qüestió de voluntat política
Però és evident que l’Europa dels Estats s’ha imposat damunt l’Europa de les regions. Un exemple clar és el tracte que rep el català a la UE. El gaèlic, amb molts menys parlants, s’hi acaba d’incorporar com a llengua oficial. Quines possibilitats té el català d'aconseguir aquest reconeixement?
Hi ha tres premisses que és molt important explicar. Una primera és el pes indiscutible, demogràfic, econòmic, social i cultural del català. De fet, no hi ha cap altra llengua d’aquesta envergadura que no sigui oficial a Europa. La segona, és que això és un mandat estatutari, l'Estatut preveu que la Generalitat i l’Estat han de treballar per l’oficialitat del català a les institucions europees i organismes internacionals. I, en tercer lloc, és un tema de voluntat política.
Voluntat de l’Estat espanyol, d’entrada...
A la primera reunió amb el ministre d’Exteriors li vaig demanar de manera explícita que volíem que el català fos una llengua oficial a les institucions europees, una llengua de ple dret. L’escut que en aquell moment va treure el ministre van ser tecnicismes, però és un tema de voluntat política. Els tractats i reglaments s’han modificat en més de deu ocasions en aquest sentit des que Espanya va entrar a la UE. El gaèlic té un Estat al darrere que ha protegit els drets lingüístics dels seus parlants.
El Consell d’Europa va aprovar una resolució fa uns mesos demanant la reforma de la legislació espanyola en el tema de la sedició... i aquesta setmana el govern espanyol ha explicat que no té previst fer-ho tampoc aquest any.
Jo, quan arribo com a consellera a aquest despatx, les dues coses més polítiques que em trobo sobre la taula són aquestes recomanacions del Consell d’Europa i el Tribunal de Comptes. Les recomanacions del Consell d’Europa van ser una victòria política perquè en el fons estaven receptant les dues coses que vol aquest govern, una amnistia —encara que no hi aparegui la paraula amnistia, el que estaven receptant és una amnistia de facto— i el dret a una resolució política d’un conflicte polític i la no judicialització. Va ser una gran victòria. Hi haurà un seguiment del resultat i és molt important que es constati el compliment o no d’aquestes recomanacions. El mateix dia que el Consell d’Europa ho estava aprovant, el govern espanyol va accelerar tot el tema de la presentació dels indults, encara que parcials i revisables. No era coincidència.
Si l'Estat no investiga fins a les últimes circumstàncies les declaracions de Villarejo, ho denunciarem internacionalment
Alsina no amaga les dificultats amb què topa la seva conselleria en les relacions amb les institucions de la UE / Foto: Sergi Alcàzar
Les afirmacions de l’excomissari José Manuel Villarejo sobre el CNI i els atemptats del 17-A, com s’encaixen fora de l'Estat? Arriben a Europa?
Les declaracions de Villarejo si no són investigades fins a les últimes instàncies i possibilitats per part de l’Estat es confirmarà el que ja s’ha confirmat en altres situacions, que l’Estat espanyol no està a la lliga de la qualitat democràtica de la resta d’Estats de la UE. Si es confirma la inacció de l’Estat, nosaltres ho continuarem denunciant.
Què vol dir denunciar? Quines accions pot fer el seu departament?
En l’àmbit més polític és important informar els interlocutors sobre quina és la situació. Hem d’estudiar exactament les accions que farem. Però aquí hi havia tercers països implicats perquè hi va haver víctimes de diferents països. Les institucions europees tenen uns estàndards de qualitat democràtica i seguiment i investigació dels quals l’Estat espanyol no es pot allunyar. La interlocució, tant a nivell d’institucions europees com dels estats membres que hi van tenir persones vinculades, és un tema que hem d’estudiar. El que no pot ser és que hi hagi una inacció de l’Estat espanyol en aquest àmbit i que no hi hagi una denúncia internacional.
La segona carpeta que va trobar damunt la taula fa sis mesos va ser la del Tribunal de Comptes. Com ha afectat l’acció exterior de la Generalitat aquesta persecució?
El Tribunal de Comptes qüestionava la competència de la Generalitat per fer acció exterior i, a més, aplicava una sèrie de sancions preventives a treballadors d’aquesta casa, tant des d’una esfera política com també funcionaris, els nostres delegats a l’exterior... Se’ls reclamava que tornessin els diners que s’havien gastat en acció exterior, precisament, per fer la seva feina, perquè la Generalitat té competència clara en acció exterior. Està previst a l’Estatut, per tant, és una competència legítima. I totes aquestes persones i totes aquestes famílies se les ha multat, i en un procediment no homologable a nivell internacional, i que ens costa moltíssim d’explicar, se’ls ha intentat provocar la mort civil i arruïnar-los, esporuguir-los davant la constatació que estaven fent la seva feina, perquè és una competència legítima que tenim.
I com ha afectat l’acció del seu departament?
Una cosa important és que hem aprovat als pressupostos un increment d’Acció Exterior. És la conselleria —menys la d’Igualtat i Feminismes, que és nova i augmenta tot el seu pressupost en termes nets— que més creix de pressupost en termes percentuals. El pressupost d’Exteriors és un pressupost petit en termes relatius, però és estratègic, i creixem pràcticament un 29%. Això envia un missatge polític clar: que no tenim por. Creiem que és el nostre dret i el nostre deure fer acció exterior i ho continuarem fent i, a més, la farem créixer i la consolidarem. Aquest és un departament relativament jove, que va néixer en un moment polític molt complicat i necessita créixer, consolidar-se en espais de prestigi internacional. A més, quatre de cada deu euros s’inverteixen en cooperació al desenvolupament, per tant, és un pressupost que és solidari, perquè Catalunya vol participar dels reptes globals, ser un actor que hi tingui veu i vot. Per tant, és rellevant aquest missatge polític: hem rebut el cop del Tribunal de Comptes i nosaltres diem no. Seguirem fent acció exterior, en farem més, creixem en pressupost, i a partir d’aquí tenim una sèrie de noves actuacions o línies prioritàries per a l’any 22.
Amb Borrell de ministre hi havia una persecució molt directa i molt agressiva contra tots els delegats del Govern a l’exterior
La consellera retreu "persecució" de qui va ser ministre d'Exteriors Josep Borrell contra els delegats de la Generalitat / Foto: Sergi Alcàzar
De fet, la política exterior sempre ha estat un dels àmbits que des de l’Estat s’ha vist amb més recel, però últimament sembla que s’ha rebaixat aquesta preocupació...
La meva experiència aquí és doble. He viscut dos moments del Departament d’Exteriors. Vaig ser delegada del govern als EUA i el Canadà. De fet, vaig reobrir la delegació després del 155. Aquell era un moment de molta tensió política en exteriors. El ministre era Josep Borrell i hi havia una persecució molt directa i molt agressiva contra tots els delegats que feien feina i representaven el Govern a l’exterior. La situació actual és diferent, però he notat nerviosisme i que segueix incomodant profundament aquesta acció exterior que la Generalitat fa fora i és legítima.
Amb què?
Nosaltres hem vist interferències a través dels viatges que hem fet. A través de converses i projectes hem notat nerviosisme perquè fem la nostra feina. Aquesta cartera d’Acció Exterior és fonamental per al país. Catalunya és un país que té vocació internacional des del seus orígens, i el govern ha d’estar a l’altura del país.
La persecució que es fa contra alts càrrecs del Govern per la política exterior és perquè se'ls acusa de fomentar el procés. La Generalitat continua fent aquesta acció d’explicació de Catalunya a Europa i al món?
És una part important de l’acció exterior compartir sense distorsions i de manera directa el posicionament i les prioritats d’un govern democràtic com el que tenim, que té una agenda de prioritats, un pla de govern i uns objectius, i fer-ho amb els actors internacionals de manera bilateral, multilateral, en tots els espais en què puguem. Així com forma part de la total normalitat democràtica que fem acció exterior, també forma part de la total normalitat democràtica que nosaltres expliquem quines són les prioritats polítiques del Govern. Vol dir que volem tenir canals estables, que se’ns consideri un actor seriós i de prestigi en l’esfera internacional i volem defensar tots els interessos de Catalunya, també l’agenda d’aquest govern.
Tampoc en aquest tema el fet que hi hagi aquesta persecució del Tribunal de Comptes i de la justícia els ha frenat?
És part de la nostra obligació, el nostre dret i deure. Amb aquest nou pressupost que tenim, vull reforçar les delegacions del Govern a l’exterior; en crearem de noves; reformularem algunes peces del nostre mapa de delegacions per maximitzar l’eficiència i utilitzarem totes les eines possibles per fer valdre els interessos del Govern, de les empreses, de les entitats i de la voluntat del poble de Catalunya. Aquest govern i jo, com a consellera d’Exteriors, hem de fer això i és irrenunciable. I forma part de l’estricta normalitat i legalitat vigent. Per tant, amb tranquil·litat.
Que se n’ha fet del Diplocat?
Segueix sent una peça molt important, una peça de col·laboració público-privada de l’acció exterior perquè hi ha moltes entitats de la societat civil que també en formen part. El rellançarem i serà una peça clau. Estem modificant els seus estatuts i un cop hàgim complert aquest tràmit formal en farem un rellançament claríssim.
Per tant, no va quedar en liquidació?
No.
És un tema greu la dificultat que es té des de Catalunya per parlar amb la Comissió Europea i altres actors europeus
Alsina durant l'entrevista al seu despatx / Foto: Sergi Alcàzar
El Govern mira molt a Europa buscant el suport en la defensa dels principis democràtics, però és aquesta Europa dels Estats que té d'Alt Comissionat una figura com Borrell que acaba d’explicar que perseguia l’acció exterior del Govern. Com hi casa tot això?
Europa és el nostre espai natural i el futur. Això no és incompatible amb ser crítics i voler participar de totes les decisions que ens afecten. L’eslògan Escolta, Europa fa referència a l’oda de Maragall, l’Escolta, Espanya. Doncs escolta, Europa, perquè volem participar de tots els espais. I, per descomptat, també volem tenir una interlocució normalitzada com la que ens mereixem i en positiu amb les institucions europees. I aquest és un tema greu. La dificultat que es té des de Catalunya per interlocutar amb la Comissió Europea i altres actors europeus. Han vingut aquest any 21 tres comissaris a Barcelona a actes i no s’han reunit amb el Govern de la Generalitat. Hi ha hagut 17 o 18 reunions amb diferents líders polítics espanyols a nivell estatal però també de comunitats autònomes i locals, i no hi ha hagut cap reunió amb un conseller o el president de Catalunya. Aquest any hem comptabilitzat més de 50 reunions dels comissaris europeus amb líders regionals de tot Europa i no s’han reunit amb el govern de Catalunya. No ho dic des de la resignació. Creiem en Europa però no ens resignem que Europa no ens escolti. Europa ha d’escoltar els ciutadans, el Govern i les nostres demandes.
Per tant, el govern espanyol se n’està sortint en aquest objectiu, d’arraconar Catalunya, que Europa no l'escolti...
A Europa hi tenim molts espais de treball.
Doncs en el cas de l’Europa més institucional, la Comissió Europea...
Nosaltres tenim l’ambició que té la societat catalana que és participar i que ens escoltin en tots els espais europeus i que hi puguem contribuir en positiu, amb projectes, amb els Next Generation, amb les nostres aspiracions polítiques, en la defensa de l’Estat de dret... No perdre oportunitat de defensar els interessos de Catalunya en cap espai europeu.
Puigdemont ja és un referent en l’àmbit de la defensa dels drets humans. I això és molt important per a Catalunya
Per explicar el posicionament polític del Govern compten amb els eurodiputats catalans i, en particular, el president Carles Puigdemont. Quina relació hi tenen?
El president Puigdemont és un gran actiu. És més que això, perquè va més enllà de la defensa dels interessos de Catalunya. El president Puigdemont ja no només se’l veu com una persona que defensa els interessos de Catalunya i de la legalitat, sinó que ja se’l veu com un defensor de drets humans, de drets polítics, com un defensor de la primacia de l’estat de dret, del dret comunitari. A dia d’avui ja és un referent en l’àmbit de la defensa dels drets humans. I això és molt important i molt rellevant per a Catalunya, i la visió del conflicte a l’exterior. En aquest sentit, la feina que es pot fer des del Parlament Europeu per part dels diputats catalans és molt important.
S’està parlant molt d’un retorn de Carles Puigdemont. Veu la possibilitat que els Tribunals europeus reconeguin la seva immunitat però Espanya no l'hi reconegui?
Hi ha un bon escenari, s’ha de ser prudent, veure què diuen els tribunals. Tot apunta que aquest 2022 serà un any clau. Hem d’esperar i veure com evolucionen els fets i el president Puigdemont ha de decidir quina estratègia vol seguir ell i la resta d’eurodiputats en el cas que la sentència confirmi el que sembla que confirmarà, que és aquesta llibertat de moviments que afectaria tots els Estats de la Unió.
Europa considera que s’ha obert un procés de diàleg entre els governs espanyol i català?
Nosaltres com a Govern tenim l’obligació d’explicar quina és la situació als actors internacionals. Jo els explico que tenim un conflicte polític. Perquè a vegades s’ha intentat vendre des de l’Estat que ja no hi havia un conflicte sinó una taula de diàleg. No. Nosaltres donem la visió del Govern català, aquí hi ha un conflicte polític.
Però a Europa s’ha donat per bo que la situació està encarrilada amb la taula de diàleg com apunta el govern espanyol?
En les relacions internacionals, i especialment si estàs en clubs d’Estats, són per naturalesa molt conservadores. És important diferenciar el que són els posicionaments públics, que es fan, del que són les converses que es tenen a porta tancada, que hi ha un bon coneixement, comprensió i interès a seguir el tema de prop.
Del seu departament depèn també la llei electoral catalana. Com està aquest tema?
Jo vaig dir que per mi és una prioritat total i absoluta. Des del primer dia he estat treballant en la direcció que tinguem una llei electoral pròpia. No depèn exclusivament de mi. Si es produeix aquesta legislatura, fantàstic, aquest departament acompanyarà tot aquest procés, encara que formalment ho ha d’aprovar el Parlament. En cas que no sigui aquesta legislatura la de la nova llei electoral, soc molt partidària d’una llei de modernització del sistema electoral. Hi ha molts altres elements més enllà del repartiment de vots i escons, que és urgent modernitzar: tenir una sindicatura pròpia, telematització de determinats passos del procés, facilitar tot el tema del vot exterior...
Les dificultats dels catalans a l'exterior per votar és una vergonya. És la vulneració flagrant d’un dret fonamental
La consellera titlla de vergonya les dificultats amb què topa el vot a l'exterior / Sergi Alcàzar
Aquest és un gran escàndol. La impossibilitat dels catalans a l’exterior de poder exercir el seu dret a vot...
Un gran escàndol. I ho dic jo també com a catalana a l’exterior. És una gran demanda. Aquí hi ha dues parts que depenen de la LOREG (Llei Orgànica de Règim Electoral General), el vot pregat i la impossibilitat de votar electrònicament. Ara bé, si això no canviés hi ha una finestra d’oportunitat que és telematitzar alguna de les passes del procés del vot exterior, que flexibilitzarien una mica els terminis i milloraria lleugerament; hem de ser modestos perquè ni es perd el vot pregat ni es pot introduir el vot electrònic, però millorarien el procés. És una vergonya i la vulneració d’un dret fonamental. És una prioritat total i absoluta d’aquest departament.
El Govern és transparent?
A Catalunya, no només al Govern, tenim una de les lleis de transparència més exigents en perspectiva comparada, i des del departament coordinem l’aplicació d’aquesta llei. S’ha fet molta feina en l’àmbit de la transparència i en queda molta per fer. La prioritat d’aquesta legislatura serà treballar en el tema de les dades obertes. Facilitar que les dades de les diferents administracions es puguin unir i consultar de manera agregada i establir mecanismes de col·laboració público-privada.
I com es pot explicar que sigui transparent el Govern i no es pugui saber de què es parla a la taula de diàleg ni quins contactes hi ha hagut?
La llei de transparència és molt exigent en determinats espais, però hi ha espai que no hi entra. El que ha de fer aquest govern és un pla que sigui el màxim d'ambiciós i alhora realista. És un equilibri que s’ha de millorar i aconseguir.
La consellera assegura que Catalunya té una de les lleis de transparència més exigents / Foto: Sergi Alcàzar