Fañch és un nom bretó que ha generat una controvèrsia legal i lingüística a França, creant un debat sobre la diversitat lingüística i el reconeixement de les llengües regionals del país, que incorporen caràcters o signes diacrítics que no estan reconeguts oficialment en l’idioma francès. Les autoritats franceses es basen en una circular del 2014 que permet el registre de noms només amb signes diacrítics “reconeguts per la llengua francesa”. Han estat diversos els intents d’inscriure el nom de Fañch, diminutiu de François (Francesc) en bretó, conservant la titlla (~) que porta la n, i amb altres sentències favorables, però la prohibició persosteix, i ara una sala civil del tribunal d’An Oriant (Lorient en francès) s’ha tornat a pronunciar a favor de l’ús d’aquest signe en el nom, que havia estat denegat prèviament per la fiscalia d’aquesta ciutat.
Aquest cas concret afecta un nen nascut en juny del 2023 que els seus pares, els Pichancourt, van anomenar Fañch. El nen va néixer a la ciutat portuària francesa de Lorient (en bretó An Oriant), que pertany al departament de Morbihan, en la regió de Bretanya. Inicialment, l'alcalde d’An Oriant, Fabrice Loher, havia validat el registre del nom amb la titlla (~) sobre la "n" a l'estat civil. Però el setembre de 2023, el fiscal d'An Oriant, Stéphane Kellenberger, va ordenar retirar la titlla del nom, citant una circular de 2014 que no contemplava el seu ús.
Els pares de Fañch van presentar un recurs, i la justícia es va pronunciar aquest dilluns a favor, anul·lant la rectificació de l’estat civil del nen. Iannis Alvarez, l’advocat dels pares d’aquest nen, va explicar que els seus clients estaven "molt satisfets" amb aquesta decisió que "reconeix la plena elecció dels pares d'incorporar o no la titlla". "Aquesta titlla no és contrària ni a l'interès del nen ni a l'ús de la llengua francesa", va afegir l’advocat de la família. L
El problema dels Fañch
El cas se suma a una sèrie de controvèrsies similars a França relacionades amb l'ús de caràcters no reconeguts oficialment en noms bretons i altres llengues, reflectint un debat més ampli sobre el reconeixement de les llengües regionals i la diversitat lingüística al país. I en concret, el nom de Fañch ha estat objecte de diverses disputes judicials, i en cada ocasió, els tribunals han validat l’ús d’aquest signe, que “no és desconegut en llengua francesa”, com va assenyalar el Tribunal l’Apel·lació de Rennes en novembre de 2018.
L’origen d’aquest cas a començar l’11 de maig del 2017, quan Jean-Christophe i Lydia Bernard van intentar registrar el seu fill nadó amb el nom Fañch a Quimper, Bretanya. El registre civil de Quimper inicialment es va negar a acceptar el nom amb la "ñ", però després va rectificar a causa de la pressió mediàtica i política. La Fiscalia de la República va intervenir, portant el cas als tribunals. En setembre de 2017, el tribunal de Quimper va prohibir l'ús de la "ñ", argumentant que no estava reconeguda en la llengua francesa. El 19 de novembre de 2018, el Tribunal d'Apel·lació de Rennes va revocar la decisió anterior, permetent que Fañch conservés la "ñ" en el seu nom. La sentència es va basar en el fet que la ñ figura en diccionaris francesos i en documents oficials de la República, i a reconèixer que l’ús de la titlla no pot tractar-se de manera diferent per evitar discriminació.
El cas va aixecar una gran controvèrsia a França i decisió va ser celebrada com una victòria per als defensors de la llengua bretona i altres llengües regionals a França. El cas de Fañch va posar en relleu el debat sobre la diversitat lingüística en un país tradicionalment centralitzat en termes d'idioma i cultura.
Per què persisteix el problema?
Però tot i aquesta victòria judicial, el problema dels Fañch per poder registrar el nom amb la titlla encara persisteix perquè, malgrat les sentències, la circular ministerial de 2014, invocada pel fiscal, enumera els signes autoritzats en certes lletres (accents, dièresi, ç…), que són reconeguts en la llengua francesa, però no inclou la titlla (~), i malgrat les reiterades promeses, aquesta ordre ministerial mai ha estat modificada i el problema persisteix. L'esperança de l'advocat de la família de Fañch de An Oriant és que la circular en què es basen els magistrats per rebutjar la titlla ja no sigui la regla, "perquè no té cap efecte normatiu". Els pares i l'advocat Iannis Álvarez, però, esperen ara la decisió de la Fiscalia d'An Oriant sobre un possible recurs. "El fiscal Stéphane Kellenberger ens va dir dilluns a la nit: 'La decisió adoptada requereix una anàlisi, però un recurs per part del fiscal sembla molt probable'".
Aquest dijous, el Tribunal d’Apel·lació d’Angers s’ha de pronunciar sobre un cas similar, el d’un bebè nascut en juliol del 2023 a Angers. La fiscalia d’Angers havia demanat al jutge de família que ordenés la supressió del nom Fañch de l’acte de naixement i que “li donés al nom un altre nom amb l’acord dels seus pares, o bé, sense acord”. Els pares, que van posar Fañch al seu fill en record a un avantpassat del nadó, van decidir apel·lar.
Altres noms rebutjats
Però el nom de Fañch no és l’únic que presenta problemes. Hi ha altres que han hagut d’enfrontar-se a dificultats similars per ser inscrits en el seu nom original, com és el cas de Derc’hem. Les autoritats franceses van vetar aquest nom bretó per a un nadó nascut el 27 d’agost del 2017 a Rennes. Els funcionaris municipals van enregistrar al nen com Derchen, eliminant l’apostrofa, adient que no s'adequava a l’ortografia de la llengua francesa.
El bretó no és l’única llengua regional que té noms que porten problemes a l’hora d’inscriure's respectant la seva tradició. També l’occità té un nom, Artús, que pateix la mateixa problemàtica. Els pares d’Artús no van poder registrar el nom del seu fill amb l’ú accentuada, donat que aquesta grafia no està reconeguda en la llengua francesa. El mateix passa amb els noms tradicionalment catalans que porten aquest accent, com Núria o Júlia