De la inquietud a l’eufòria continguda. La nit electoral del 28 de maig va ser de contrastos a l’hotel Catalonia Ramblas, l’emplaçament on Junts per Catalunya i Xavier Trias van seguir l’escrutini. Abans de les vuit del vespre, els presagis demoscòpics no eren bons: cap de les enquestes que van sortir després de tancar els col·legis electorals augurava una victòria de Trias per Barcelona. De fet, la de GAD3 els situava en tercera posició i semblava que les opcions de ser la primera força i optar a l’alcaldia de Barcelona s’esfumaven. Però a mesura que l’escrutini arribava al 50%, les cares dels presents canviaven. El recompte els col·locava al capdavant de la cursa i, cada vegada que aquest avançava, la victòria de Trias es consolidava.
Des que l’exalcalde va anunciar que es presentava, les perspectives de Junts van canviar. El mes de gener, Xavier Trias ja duplicava les previsions i es col·locava en la primera plaça. Aquest efecte mitigava el desencís que hi havia en el si de la formació juntaire sobre aquests comicis, els primers com a formació política registrada. Els debats interns i la sortida del Govern no tenien un impacte positiu, aleshores, als sondeigs. En paral·lel, des de la sala de màquines van començar a treballar en la línia de teixir acords amb altres partits de l’espai postconvergent, seguint el que traçava Trias a la ciutat barcelonina, tot i que amb la diferència que no hi ha hagut cap acord global amb el PDeCAT.
Junts tancava la nit del 28 de maig amb un resultat prou positiu: amb la primera posició a Barcelona com a punta de llança, el partit repetia com a força amb més victòries a municipis (339 per 331 d’ERC) i aconseguia avançar del tercer lloc del 2019 al segon en percentatge de vots (del 15,98 al 18,38%). Això sí, quedava per darrere dels republicans —com ja va passar el maig de 2019— en nombre de regidors: 2.804 els d’Oriol Junqueras, 2.683 els de Laura Borràs i Jordi Turull. A banda de la gran transcendència del triomf de Trias —i tot i algunes decepcions en punts com Girona, Reus o Ripoll—, Junts se situava com a primera força independentista, un fet que no passava des de les eleccions europees de 2019.
Poques hores després, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, sorprenia amb l’anunci d’unes eleccions generals anticipades que s’esperaven per al desembre, però que finalment tindran lloc el 23 de juliol. Això va agafar a contrapeu molts partits. En el cas de Junts, encara no havia celebrat la seva executiva per valorar el resultat de les municipals. La trobada, que es va fer el dilluns a la tarda, també va servir per abordar aquesta nova convocatòria per la qual ja només queda un mes i mig. Al conclave, Jaume Giró i Míriam Nogueras van anunciar que es presentarien a les primàries per encapçalar la llista del partit al Congrés dels Diputats i la direcció va decidir proposar una llista conjunta amb les forces independentistes per a aquesta nova contesa —escenari que només s'està valorant per al Senat, com va avançar El Nacional.cat—. El divendres, Giró comunicava que s'apartava de les primàries.
El balanç de les municipals
Tenint com a far a Xavier Trias, i aprofitant l’impacte d’unes municipals que la direcció valora com a “positives”, Junts vol arrossegar aquesta tendència a les generals i intentar competir de tu a tu —apunten alguns dirigents— a Esquerra Republicana, un fet que no passa des de l’any 2015. D'altra banda, admeten que el PSC serà un rival molt més dur. L’última victòria de l’espai va ser l’any 2011, quan Convergència i Unió va superar el milió de vots i va fregar el 30% dels sufragis, traduint-se en 16 escons a la cambra baixa. Quatre anys després, sota la marca de Democràcia i Llibertat, el grup es reduïa a la meitat (15,1% dels vots i 8 diputats) i queia fins a la quarta posició, per darrere dels comuns, ERC i el PSC. Amb la repetició electoral del juny de 2016 (i presentant-se com a Convergència Democràtica de Catalunya), l’espai mantenia les vuit actes, però baixava del 14%. A les dues convocatòries del 2019, es van mantenir en el mateix percentatge i el 10 de novembre van repetir els 8 representants, tot i que amb la posterior ruptura entre el PDeCAT i Junts, el grup ha acabat reduït a 4.
La línia de retrocés o estancament que s’ha registrat en el suport al partit a les eleccions generals també es veia als comicis locals fins a la convocatòria d’enguany. CiU s’havia imposat a les eleccions municipals del 2011 i 2015 amb el 27,2% i el 21,5%. L’any 2019, Junts es quedava per sota del 16% i l’espai baixava dels 3.000 regidors arreu del país. Ara, han remuntat fins al 18,4% i, en xifres absolutes, han retrocedit quasi 6.000 vots respecte a l’any 2019. El matís que cal afegir és la caiguda de la participació en aquests comicis i la divisió amb el PDeCAT, que va superar els 55.000 sufragis el passat diumenge.
Els juntaires treuen pit de mantenir el lideratge a la Diputació de Girona amb els resultats del 28-M, però sobretot d’haver tornat a recuperar la primera posició a la de Lleida. D’altra banda, destaca l’increment a la Diputació de Barcelona —en bona mesura, per la victòria de Trias— i quedant empatats a 11 escons amb ERC. L’altra cara, però, és la Diputació de Tarragona, on han retrocedit.
De les 43 capitals de comarques, Junts va imposar-se en 15 d’elles, tot i que en aquests resultats hi ha clarobscurs. Mentre que destaca el creixement a Figueres —amb majoria absoluta—, Sant Cugat del Vallès i Tàrrega (que són ciutats on ja havien vençut l’any 2019, però la formació de tripartits els va impedir revalidar les alcaldies), o també la pujada a punts com Igualada, Tortosa i Martorell —arribant quasi al 65%— amb candidats que aposten per una via més pragmàtica, també hi ha hagut destacats trasbalsos. L’exemple més il·lustratiu és perdre Girona, passant de la primera a la tercera plaça. La capital gironina era un feu per a l’espai des del 2011, quan Carles Puigdemont va arribar a l’alcaldia. Paral·lelament, destaca la pèrdua de les majories absolutes a Vic (del 43,4 al 29,8%), Puigcerdà (del 58,8 al 28,2%), Olot (del 44,5 al 32,8%), Gandesa (del 50,5 al 44,9%), les Borges Blanques (del 47,2 al 49,9%) o Móra d’Ebre (del 44,4 al 38,1%). En altres punts on el retrocés ha preocupat és al Pont de Suert (del 41,1 al 22,8%), Manresa (del 28,1 al 20%), Sort (del 20,3 al 7,8%) i, sobretot, Ripoll (del 42,5 al 16,7%).
En algunes localitats on han guanyat, però, tenen el risc de perdre l’alcaldia. Els casos més ressenyables són Olot (on la CUP, que va quedar segona, ja ha traslladat la seva intenció de sumar amb ERC i el PSC), les Borges Blanques (Borges per la República vol sumar amb ERC) o Montblanc (Ara Pacte Local va aconseguir el mateix nombre de regidors que ells i volen pactar amb Esquerra). En grau més baix, hi ha Tàrrega, on es van quedar a un regidor de la majoria absoluta, i ERC, PSC i la CUP (que van governar el mandat 2019-2023) encara sumarien prou edils per seguir governant. També vol intentar aquesta fórmula Jordi Jordan, candidat de Movem Tortosa, tot i que Meritxell Roigé es va quedar a una acta de la majoria. En canvi, podrien intentar sumar per tenir l’alcaldia en algunes ciutats on van quedar segons. Els exemples són Puigcerdà o Mollerussa. A més, tindran un paper clau a llocs com Girona (podrien contribuir a una alcaldia independentista sumant 14 regidors amb Lluc Salellas).
El pas al costat de Jaume Giró aclareix el camí a Míriam Nogueras
Tot i que aquest dilluns Junts per Catalunya va proposar fer una llista conjunta de les forces independentistes per a les eleccions del 23 de juliol, la proposta va ser rebutjada per Esquerra Republicana (almenys, al Congrés). Entretant, els juntaires ja han engegat el procés de primàries per escollir candidat al Congrés. Tot i que estava previst que Jaume Giró i Míriam Nogueras fossin els aspirants, finalment Giró no hi concorrerà i explicava en el comunicat on detalla la decisió que tant Puigdemont com Turull li van traslladar la poca conveniència de celebrar ara unes primàries. D'aquesta manera, tot apunta que Nogueras serà la cap de cartell. Com a portaveu de Junts al Congrés —ho és des que Laura Borràs va renunciar a l'acta per presentar-se a la presidència de la Generalitat—, Nogueras ha encarnat un estil de confrontació amb el govern espanyol.
Per demarcacions, l’alcaldessa en funcions de Girona, Marta Madrenas, es postularà per ser-ne la cap de files de la província, mentre que a la llista de Lleida podria haver-hi Toni Postius, tot i que no necessàriament com a número u. Postius ja va ser diputat al Congrés entre els anys 2015 i 2019. A Tarragona, opta a ser el número u Josep Maria Cruset, exalcalde de Riudoms i expresident del Port de Tarragona.