L'any 2016 el jutge Joaquin Aguirre va obrir una investigació sobre un suposat frau en subvencions de la Diputació de Barcelona. D'aquesta investigació s'han obert varies vies que deriven en presumpta corrupció urbanística, la trama russa del procés, el finançament de Carles Puigdemont a Bèlgica i el Tsunami Democratic. Tot en un.

Parlem ara d'aquesta investigació perquè és partint d'ella, que s'han produït una vintena de detencions aquesta setmana: expolítics, empresaris, persones de confiança de càrrecs institucionals i tots ells investigats per suposada comissió de delictes de diferent índole.

Una investigació que s'emporta mà a mà entre el Jutge Joaquin Aguirre i la Guàrdia Civil, concretament, el tinent coronel Baena, més conegut com a|com "tàcit".

De Baena parlàvem la setmana passada, doncs en la Sentència de l'Audiència Nacional que absol Trapero i els altres responsables dels Mossos i de la Conselleria d'Interior, s'afirma que les acusacions que havia fet Baena mancaven de proves, i no es corresponien amb la realitat.

Aquesta setmana, la Fiscalia ha confirmat que la sentència és impecable, tal com explicàvem aquí, i que no hi ha manera de recórrer-la. O sigui, que confirma que el que van fer els Guàrdies Civils: Diego Perez de los Cobos i Daniel Baena mancava de proves i fonaments reals per haver realitzat les acusacions que van fer.

Està per conèixer-se de manera més aturada cada una de les acusacions que es fa contra les persones que han estat detingudes aquesta setmana.

Però ja sabem que el jutge Aguirre considera, per exemple, que l'independentisme català tenia vincles amb Rússia, i que havien arribat a oferir-los l'enviament de ni més ni menys que 10.000 soldats i pagar el deute econòmic de Catalunya. Segons aquesta teoria, que hauria sorgit de converses suposadament gravades per un dels detinguts al seu propi telèfon, els russos estarien interessats en ajudar Catalunya a aconseguir ser "com Suïssa". Però que va ser Puigdemont el que no va voler acceptar aquesta "ajuda".

Una teoria tan delirant com perquè des de la mateixa|pròpia ambaixada russa a Espanya s'hagin fotut obertament a través de les xarxes socials, i que podria també haver molestat seriosament el govern rus.

A un altre dels detinguts, posat en llibertat posteriorment, Josep Lluis Alay, professor i expert en Història, li investiguen per suposada malversació. De què l'acusen? Segons ell mateix ha explicat en una entrevista, el fet d'haver treballat com a assessor per a l'organització d'un fòrum internacional a Suïssa és l'objecte de la investigació.

De moment, el que estem coneixent sona estrany, sona a... Baena i Aguirre. Un tàndem que ha tingut també la seva pròpia història de trobades|encontres i desacords.

No sempre han estat en el mateix costat el jutge i el tinent Coronel, o almenys això sembla en saber que Aguirre hauria arribat a plantejar-se la detenció del Mateix Tinent Baena en el marc de l'operació Macedònia. Va arribar fins i tot a plantejar-li a Trapero que aquest demanés al jutge la investigació, entrada, registre i detenció dels Guàrdies Civils entre qui es trobava el nostre amic "tàcit".

Trapero va respondre llavors a Aguirre: "Senyoria, jo procediré si vostè m'ho ordena, però no li ho demanaré perquè, sincerament, no veig indicis de criminalitat per cap costat". I va ser allà quan Aguirre va sentir "una veritable obsessió per Trapero"

Una operació de la que no ve malament parlar ara

Del rigor del feina del tinent Baena ja s'ha encarregat l'Audiència Nacional de fer una descripció.

Del del Juez Aguirre es va encarregar al seu dia el Fiscal Anticorrupció, Sánchez Ulled. El febrer de 2017 el fiscal va comprovar que "les sospites o elucubracions del jutge Aguirre sobre el cas Macedònia tenien poca o nul·la base i que el seu procedir processal deixava molt a desitjar".

L'operació macedònia es va originar el 2010 per la denúncia de dos guàrdies civils, que van fer atestats en els quals deien haver trobat dos paquets amb droga. Aquests dos guàrdies civils van ser investigats (i posteriorment absolts) per haver falsificat l'atestat, ja que els paquets en realitat contenien guix i sucre. Encara que van resultar absolts, la fiscalia els va acusar d'haver comès un delicte de falsedat en document públic, i se'ls va acusar d'haver redactat l'atestat de tal manera perquè sabien que la detenció del presumpte narco havia estat una trampa.

En aquell cas, que va haver de ser finalment arxivat després de gairebé deu anys d'investigació, el jutge Aguirre va prendre decisions unilaterals per investigar en secret una cosa que ja estava investigant un altre jutge. Concretament, la desaparició d'un narco. A més, Aguirre també va ordenar pel seu compte, sense informar la fiscalia, que s'investigués el telèfon del narco, una diligència que va haver de ser anul·lada per no fer-se de manera correcta. Aguirre va haver de reconèixer llavors que ho havia fet malament i anul·lar la diligència.

Va ser sonat llavors el tàndem entre el jutge Aguirre i el Director Adjunt Operatiu de la Policia, cap de l'Operació Catalunya. Una cosa que mancava de sentit operatiu i funcional. Tret que tinguessin el mateix objectiu. Ja llavors es publicava, ni més ni menys que per Crònica Global: "L'obsessió dels policies implicats en l'anomenada operació Catalunya per incriminar i desprestigiar comandaments dels Mossos és més que evident".

El 2019 es va arxivar la peça principal del cas Macedònia, on el jutge assenyalava entre altres, al major Trapero per suposada connivència amb uns narcotraficants.

Aquest jutge Aguirre va arribar al seu dia a considerar que hi havia suborn per acceptar una caixa de dònuts.

El 2012, el llavors magistrat de l'Audiència de Barcelona Santiago Vidal va demanar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que expedientés el jutge Aguirre perquè portava més d'un any amb un assumpte de faltes, que en realitat no li hauria d'haver suposat més de cinc dies.

Una pinzellada ràpida perquè sapiguem qui són les ments pensants que donen a llum teories com la trama russa del procés.