L’any 2015 Mariano Rajoy va aprovar només amb els vots del PP la polèmica Llei Mordassa, que ha estat durament criticada per la retallada en les llibertats d’expressió i manifestació. La llei, per exemple, prohibia les protestes que “pertorbessin la seguretat” -un terme molt poc concret- davant del Congrés encara que els polítics no fossin dins, prohibia aturar desnonaments, no permetia la resistència pacífica,  ni tampoc fotografiar els agents policials quan actuen. Ara, però, el govern espanyol del PSOE i Unides Podem volen reformar aquesta Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, i ja han presentat la seva proposta al Congrés. Quins serien els canvis?

Sense comunicar manifestacions

En primer lloc, deixaria de ser obligatori avisar prèviament de les manifestacions. D’aquesta manera, es permetrà fer protestes improvisades, per exemple, quan es vol intentar aturar un desnonament o protestar per algun fet que acabi de passar. "La carència del tràmit previ de comunicació, encara podent considerar-se infracció lleu, no serà motiu per impedir l'exercici de les llibertats de reunió i manifestació", diu l'esmena. També apunta que les dissolucions de reunions seran "l'últim recurs" i hauran de ser "graduals i proporcionades a les circumstàncies" així com estar guiades "en tot moment per un enfocament de drets humans". A més, els organitzadors o promotors de les manifestacions seran els responsables d'infraccions contra la seguretat ciutadana.

Reducció de les multes i del temps de detenció

Entre els canvis, els partits que formen la coalició del govern espanyol plantegen abaixar les multes que contempla la norma en funció de la capacitat econòmica del responsable. La reducció podrà arribar al 50% de l'import per a persones que tinguin un salari de fins a 1,5 cops el salari mínim interprofessional (SMI) i del 25% per a persones que tinguin un sou d'entre 1,5 i 2,5 cops l'SMI. L'esmena també contempla el fraccionament del pagament si l'import de la sanció "no guarda proporció amb la situació econòmica del responsable". A més, els socialistes i la formació lila també proposen reduccions si el pagament es fa voluntàriament.

El govern espanyol també voldria reduir el temps màxim de detenció de sis a dues hores i s’haurà de portar al detingut al lloc on era.

EFE

Registres i imatges

Pel que fa als registres corporals, l’esmena fixa que només es podran fer quan hi hagi indicis "fonamentats racionalment i objectivament". Els realitzaran agents del mateix sexe, a no ser que hi hagi circumstàncies excepcionals, "amb el màxim respecte a la identitat sexual", sense deixar a la vista la totalitat del cos i intentant que sigui en un "lloc reservat". Caldrà que els agents en deixin "constància escrita".

D’altra banda, amb el canvi ja no es podria sancionar la presa i difusió d'imatges sempre que no afectin el dret a la intimitat o a la seguretat dels policies. "No constituirà infracció la simple presa d'imatges en llocs de trànsit públic i manifestacions, o la seva simple difusió", diu una de les esmenes. Tanmateix, la proposta és que es consideri infracció greu "l'ús d'imatges o dades personals o professionals d'autoritats o agents de les forces de seguretat quan generi un perill cert a la seva seguretat personal o familiar o la de les instal·lacions protegides o posi en risc l'èxit d'una operació", plantegen PSOE i UP.

En general,  la diferència de l’anterior text, s’insistiria en tot moment en la necessitat de “respectar els drets humans i els criteris de proporcionalitat”.

Una llei polèmica

Els sindicats policials s’han queixat d’aquesta proposta perquè diuen que és un  "despropòsit inadmissible" que no els protegeix. De fet, la reforma de la llei ha posat d'acord tots els sindicats policials i associacions professionals de la Guàrdia Civil, que es concentraran en una manifestació a Madrid el pròxim 27 de novembre. La protesta té el suport de l'AUGC (Associació Unificada de la Guàrdia Civil), el SUP (Sindicat Unificat de Policia) i també la JUPOL, entre d'altres. 

Però d’altra banda, organitzacions pels drets humans asseguren que no és suficient i que la proposta no resol l’amenaça a la llibertat d'expressió i d'informació que suposa la Llei Mordassa.