Aquesta setmana el govern espanyol i l’Església han arribat a un acord perquè tornin un miler de béns que no li pertanyen i que es van apropiar gràcies a una llei llei hipotecària del govern de José María Aznar. L’Església ho ha venut com tot un acte de “transparència” de la institució, però el cert és que el miler de béns que retorna són irrisoris en comparació a tots els immobles que arriba a tenir al seu nom sense cap títol que n'acrediti la propietat i és fruit d'una llarga lluita que centenars de propietaris fa anys que reivindiquen.
Les immatriculacions a Catalunya
Catalunya ha fet els seus càlculs propis i segons un informe del Departament de Justícia del passat juliol, a casa nostra hi ha 3.722 finques immatriculades per l'Església en virtut de la llei hipotecària espanyola. Es tracta d’una xifra molt allunyada de la que ha donat el govern espanyol i que contempla també les que es van registrar durant la dictadura franquista.
Aquestes dades consten al conjunt dels registres de la propietat de Catalunya entre 1946 i el 2015. La meitat d’aquestes construccions són espais dedicats al culte com temples, esglésies o cementiris, però també hi ha terrenys, garatges, edificis o palaus. En repassar la llista, sobten especialment un seguit d’equipaments esportius i places públiques que curiosament també són de propietat eclesiàstica.
Pots consultar aquí el mapa interactiu de la Generalitat.
Lleida suma el 58% de les immatriculacions i agrupa les tres comarques més afectades de tot Catalunya, que són el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l’Alt Urgell. Allà, entitats com Unió de Pagesos fa anys que denuncien aquestes immatriculacions i asseguren que l’Església té camins i fins i tot algun camp de futbol.
“Calculem que a Catalunya l’Església s’ha apropiat d’unes 8.000 propietats. El compromís de tornar-ne ara un centenar respon a una estratègia per mirar de passar pàgina del problema, però l’Església no té cap voluntat de retornar. L’Església va immatricular totalment d’amagat”, ha afirmat Joan Casajoana, un afectat, a RAC1.
Què passa amb aquestes propietats?
Per aquest motiu, el Departament de Justícia ja va demanar aquest estiu a la institució catòlica que s’asseies a parlar amb organitzacions com Unió de Pagesos i l’Associació de Micropobles de Catalunya, que han reclamat públicament la titularitat de béns immatriculats, per arribar a acords. D’aquesta manera, Catalunya, que va ser la primera administració que publicava les immatriculacions, també va crear un servei de medicació.
Si les parts no s’acullen a la mediació, o si la mediació fracassa, la publicació de les 3.722 finques immatriculades pot derivar en nombroses demandes. Els propietaris es poden adreçar als jutjats per demostrar documentalment que l’immoble li pertany. Aquesta acció no prescriu i, per tant, no hi ha límit de temps per presentar la demanda.
El perquè de tot plegat
La immatriculació és el registre d’un bé immoble per primera vegada. Segons explica la Generalitat, la polèmica sobre els béns immatriculats a nom de l’Església té l’origen en la Llei hipotecària que el franquisme va aprovar el 1946. Aquesta norma, vigent fins al desembre de 2015, establia que l’Església, igual que l’Administració, podia immatricular una finca malgrat que no en tingués cap títol que n’acredités la propietat. Concretament, l’article 206 facultava els mateixos diocesans per acreditar la propietat dels béns immatriculats, com si fossin notaris. Les autoritats eclesiàstiques només havien d’estendre un certificat que fes constar el títol o mode amb què aquests béns van ser adquirits, requisit que sovint entenien satisfet amb una al·lusió genèrica a la possessió dels immobles des de temps immemorials.
La informació difosa pel Departament de Justícia està acotada precisament a les immatriculacions de béns realitzades sobre la base d’aquestes certificacions de domini, les quals no constitueixen un títol d’adquisició en sí mateix, sinó únicament un títol formal i excepcional per obtenir la inscripció dels béns al registre de la propietat corresponent.