Un cop més Espanya té un rècord de la Unió Europea i no és per bé. La justícia espanyola és la que triga més a fer efectives les sentències i també on menys s’acaben complint. Segons un informe del Consell General de Procuradors, si fem un rànquing d'eficàcia o percentatge d'èxit per a la finalització del procés, a Espanya només un de cada quatre processos judicials acaba en una execució efectiva de la sentència, molt per sota del que passa als països europeus del nostre entorn. Estònia i Bèlgica es posicionen com els països amb més taxes d'execució de sentències, arribant en alguns casos al 85%. També hi ha un segon grup de països, amb taxes d'entorn del 40-60%, com són França, els Països Baixos, Luxemburg i Lituània, on s'aconsegueix acabar amb èxit la majoria dels procediments d'execució.

A conseqüència d’això, a més, segons l'estimació de l'impacte econòmic, l’Estat deixa d'ingressar una mitjana de gairebé 11.000 milions d'euros anuals. A tall d’exemple, l’estudi cita les dades del 2019, en què només es van executar una de quatre sentències civils que estaven en tràmit, de les quals aproximadament el 60% eren d'execució dinerària, amb un import mitjà de 10.000 euros.

Espanya, el país on més triguen a ser efectives les sentències

Però no només això, sinó que l’estat espanyol també és l’indret on més triguen a executar-se les sentències. La mitjana aquí és d’entre sis mesos i un any, una dada que també contrasta molt amb la de la resta de països europeus. A Hongria, per exemple, triguen una mitjana de vuit dies; a Estònia, quinze; a Bèlgica, dos mesos; i a França, tres.

Per què passa això?

El motiu que explica per què es dona aquest fenomen en la justícia espanyola és que aquí el procés és molt més enrevessat perquè hi han de participar molts agents.  A Espanya, el procés d'execució de sentències requereix la participació del tribunal (organisme al qual cal sol·licitar l'execució de la sentència, import, interessos i costes), el jutge (serà qui dicti una interlocutòria decretant l'execució) i el Lletrat de l'administració de Justícia (que emetrà un decret acordant les mesures sol·licitades). La implicació de totes aquestes figures jurídiques, i el fet que el procurador hagi de sol·licitar cada pas al tribunal, fa que el procediment dexecució no sigui àgil i ràpid, duplicant o triplicant, en alguns casos, el temps.

D’altra banda, també se suma el fet que Espanya és un país molt poc digitalitzat, que fa que la burocràcia sigui lenta. Els països més eficients en matèria judicial són els que disposen d'una implementació més gran de mitjans telemàtics i digitals.

És per això que l'informe conclou que aquest procediment és atípic si el comparem amb el que passa a la resta de països europeus del nostre entorn, on el Huissier o Agent Judicial és la persona responsable de tot el procés de gestió i tramitació, sense intervenció d'altres professionals.És per tot això que els procuradors espanyols volen assumir un paper més actiu en aquest procés, ja que confien que millorarien l’execució de sentències judicials.