Tot just quan es compleixen sis anys del referèndum de l'1-O i la posterior declaració unilateral de fugaç independència per part del llavors president Carles Puigdemont, surt a la llum un vídeo carregat de polèmica, en el qual apareixen els magistrats del Tribunal Suprem espanyol en els descansos entre sessió i sessió durant els quatre mesos que va durar la vista oral del judici al procés, en un ambient distès i, sovint, fins i tot festiu. El vídeo, publicat per El Mundo, a més, ve acompanyat de la cançó 'Junts', de Lluís Llach, reconeguda figura de l'independentisme català i qui de fet va ser un dels testimonis cridats a declarar en el judici.
El vídeo mostra imatges que els mateixos magistrats van enregistrar durant els descansos entre sessions del judici, en els quals podem veure al president del tribunal, Manuel Marchena, a Andrés Martínez Arrieta, a Juan Ramón Berdugo, Andrés Palomo del Arco, Ana Ferrer, Antonio Moral i a Luciano Varela; tots els components de la sala que va dictaminar el 14 d'octubre de 2019 la sentència condemnatòria als responsables de l'1-O per unanimitat, de forma que els membres del Govern van acabar a presó —i posteriorment indultats pel govern de Pedro Sánchez—, a excepció de Puigdemont i els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí, que s'havien exiliat del territori prèviament.
Els magistrats apareixen en la festa en homenatge a Varela per la seva jubilació i també es pot veure la visita d'un jove amb discapacitat que volia ser jutge i seguia cada sessió del judici. També es poden veure els jutges tranquil·lament als sofàs, prenent refrigeris o menjant i saludant riallers a càmera. Es tracta d'unes imatges enregistrades pels mateixos jutges i que només coneixia aquest cercle.
Amb el TEDH a sobre
L'aparició del vídeo coincideix, a més de l'1-O, tot just uns dies després que es conegués que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, ha admès a tràmit els recursos dels líders independentistes condemnats pel TS i ha instat Espanya a declarar, per veure si, com sostenen els demandants, va haver-hi vulneració de drets fonamentals per part de l'Estat espanyol als independentistes jutjats. Per la qual cosa atorga a l'Estat un termini de fins al 12 de gener del 2024. Els recursos a l'alt tribunal europeu els van interposar l'exconsellera Dolors Bassa, l'exconseller Raül Romeva, el president d'ERC, Oriol Junqueras, l'exconseller Joaquim Forn, el secretari general de Junts, Jordi Turull, l'exlíder d'Òmnium Jordi Cuixart, l'exconseller Josep Rull, l'exlíder de l'ANC Jordi Sànchez i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. L'exlíder de l'ANC Jordi Sànchez i el d'Òmnium, Jordi Cuixart, a més, reclamen que van ser condemnats com a representants d'entitats socials i culturals, sense que formessin part del Govern de la Generalitat.