Arriba el 8 de març i, tot i que el feminisme es reivindica i practica cada dia, és una bona oportunitat perquè t’acostis i entenguis la lluita. Aquesta batalla no és només la de les dones, que estan cansades de ser “nazis” per defensar la igualtat, sinó que ha de ser compartida i entesa per tothom. És per això que t’expliquem què es reivindica en un dia com avui a través de vint conceptes que ja és hora que aprenguis.
Malauradament, cap indret ha aconseguit mai la igualtat de gènere i les disparitats, l'exclusió i el masclisme (en les seves diferents formes) segueixen donant lloc a grans injustícies a la nostra societat. En primer lloc, una dels conceptes bàsics que segur que et sona és el de “bretxa de gènere”, que són totes aquelles desigualtats que hi ha entre homes i dones en un àmbit concret, que actualment que no són pocs. Aquesta pot ser laboral — perquè les dones tenim el sostre de vidre i tot i estar més formades no accedim als llocs de poder o perquè ens responsabilitzem de les tasques de cura i patim més precarietat i temporalitat—; social, perquè no tenim les mateixes oportunitats; salarial, perquè per fer la mateixa feina cobrem més d’un 20% menys; o inclús sexual, perquè el plaer dels homes sempre preval. En aquest punt, també cal que aprenguis un altre concepte, el "fal·locentrisme", que és l’actitud que es basa a fer del penis el centre indiscutible de qualsevol relació sexual, deixant de banda si les persones amb vagina tenen o no plaer. Això també és una forma de masclisme que perdura avui en dia, només cal repassar els nostres referents pornogràfics o saber que fins a l’any 1998 no es va estudiar completament l’anatomia del clítoris.
Els masclismes s’expliquen, en part, per la misogínia interioritzada que patim tots i totes, que és l’aversió a tot allò femení, és a dir, menysprear, desvaloritzar i denigrar allò que facin les dones. Tot i que pot sonar dur, al nostre dia a dia hi ha milers exemples, com ara les conductes paternalistes que patim o la cosificació. La cosificació és el fet de contemplar les dones com a objectes, valorar-les i jutjar-les per la seva aparença i anul·lar-les moralment. Aquests són alguns exemples:
Marcela Topor és una periodista amb una àmplia trajectòria professional, Chenoa té un gran talent vocal i les esportistes que apareixen en aquests notícies són professionals amb milers d’hores de feina i entrenament al darrere. Malgrat això, la premsa les redueix i les jutja per al seu cos.
En aquesta línia, una altra paraula que has de conèixer és l’”slut-shaming”, un comportament que malauradament encara regna en la nostra societat. És l’actitud, hereva del cristianisme, de culpabilitzar les dones pels seus comportaments o desitjos sexuals. Parteix de la creença que les dones són sexualment passives i, per tant, no mereixen respecte si mostren el seu desig o, fins i tot, el seu cos. Quan un home té aquest comportament és reconegut com un “campió”, mentre que quan ho fa una dona és jutjada com a “promíscua”.
La nostra societat es basa en l’androcentrisme, perquè sempre, des dels inicis de la humanitat, s’ha posat al centre de tot l’home i els seus punts de vista. Només cal mirar com s’explica la història. De fet, per comprovar com tots els relats són masculins només cal que feu el Test de Bechdel. Es tracta de pensar en qualsevol pel·lícula o obra i fer-se tres preguntes: Hi ha més de dos personatges femenins amb nom propi? Hi ha escenes en què només parlin personatges femenins entre ells? Quan parlen entre dones, ho fan d’alguna altra cosa que no sigui d’homes? Lamentablement, la majoria de referents no passen el test.
El Test de Bechdel aplicat a sèries i pel·lícules populars.
I com s’explica tot això? Doncs a partir de la causa de tots els mals: el patriarcat. És el fet que la nostra societat estigui organitzada de manera que són els homes qui tenen les posicions de poder i els qui prenen les decisions. En definitiva, tot allò considerat femení s’invisibilitza i se subordina, mentre que l'home, allò masculí, té la supremacia pel simple fet de ser-ho. Perquè això sigui així, el sistema ens prepara per seguir perpetuant els rols a través de la construcció del “gènere”. Segons com naixem, ens imposen normes, valors i comportaments associats i acceptats socialment per cada rol. Això no només és perjudicial per a les dones, sinó que els homes també són afectats, ja que sempre han de mantenir la posició que se’ls associa. Com a conseqüència es genera la masculinitat fràgil, que és la reacció que tenen els homes quan consideren que la seva masculinitat, la idea social que han de ser forts, dominants i independents, es veu amenaçada. En la banda contrària hi ha les noves masculinitats que són models alternatius de masculinitat que no estan associats a la dominació.
Un exemple de masculinitat fràgil.
Totes aquestes actituds molts cops es tradueixen en micromasclismes, que són accions que poden semblar petites o irrisories però que demostren la misogínia que tenim dins. Hi ha alguns exemples com el mansplaning, que ve de “man” i “explaning” i és allò que fan molts cops els homes de parlar a les dones donant per fet que ells en saben més. Sigui quin sigui el tema i sense tenir cap mena d’autoritat, ells se l’atorguen. També hi ha el manterruption, l’expressió que defineix les interrupcions innecessàries per part d’un home a una dona enmig d’una explicació o discurs. I el manspreding, l’ocupació de poder amb el llenguatge no verbal. Aquest és un exemple:
També cal parlar de la violència masclista. Pot ser física, psicològica, sexual, econòmica, simbòlica, domèstica, obstètrica (quan els professionals de la salut dominen els nostres cossos) o vicària (quan la violència és cap als fills en comú), entre moltes altres. En aquesta línia cal saber què és la “ginòpia”, que és la tendència a ometre el punt de vista de la dona en casos de violència masclista, i el “victim blaming”, la culpabilització i qüestionament de les víctimes i no dels agressors. Per exemple, jutjar-les per la seva forma de vestir.
Per acabar, dos conceptes optimiste. L’”empoderament”, que en clau feminista vol dir que les dones s’autoritzin d’una vegada per totes com a individus en la societat. Que trenquin cadenes, agafin les regnes i s’atreveixin a prendre partit. I la “sororitat” que ve de “soror”, germana, i té a veure amb l’agermanament femení. És a dir, que les dones es deixin de veure com a competència, com bé ensenya el sistema, i comencin a entendre que la lluita és compartida i que la igualtat només s’aconseguirà plegades.