El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha participat activament en la nova sessió de la comissió d'investigació sobre Pegasus al Parlament Europeu. Puigdemont ha adreçat dos paquets de preguntes al cap de seguretat del laboratori d'Amnistia Internacional, Claudio Guarnieri, i a l'advocada i activista dels drets humans Miriam Saage-Maass. A Guarnieri li ha preguntat sobre la seguretat de les empreses respecte a la intrusió de l'spyware Pegasus, i si hi ha cap manera de llimar els errors per detectar l'entrada de programes informàtics maliciosos: "Hi veu alguna manera de controlar, de forma efectiva, amb garanties, l'ús d'una tecnologia que pot ser indetectable?". Tot seguit, a Saage-Maass li ha preguntat, a propòsit del massiu atac cibernètic que van patir diferents líders polítics, si hi ha hagut alguna repercussió a la Unió Europea pel que respecta als drets humans. Ho ha fet amb un paquet de tres qüestions: "Segons les evidències recollides fins ara, creu que la situació a la UE pel que fa als drets humans ha millorat? Estan més garantits abans de l'ús dels programes d'espionatge informàtic? És més forta la UE, des del punt de vista dels drets humans?".
Avui hem tingut una nova sessió de la comissió d’investigació sobre #Pegasus al Parlament Europeu. Aquestes són les preguntes que he adreçat a @rotekatze78 (@ECCHRBerlin) i @botherder (@AmnestyTech) pic.twitter.com/6HgjNUhO0k
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) August 30, 2022
A la primera pregunta, Guarnieri ha argumentat que és molt difícil elaborar mecanismes per evitar la intromissió d'un programari espia que, precisament, està creat per no ser detectat. D'aquesta manera, l'especialista en ciberseguretat ha assegurat que els mateixos spywares es van millorant i evolucionant segons les barreres que se'ls hi posi enfront, per així poder sortejar-les i poder infectar sense ser detectats. "Tant de bo es pugui millorar en aquest sentit", ha sentenciat. Saage-Maas ha afirmat que els drets humans encara no s'han blindat prou davant dels atacs cibernètics a la intimitat i a la informació privada. "El Parlament Europeu ha de mirar-s'ho en profunditat", ha afirmat.
Europol es renta les mans
L'Europol desconeixia que el programari d'espionatge Pegasus s'estava fent servir a la Unió Europea (UE) i ho va saber gràcies a les revelacions de CitizenLab, que també van fer públic l'escàndol del CatalanGate al mes d'abril. Així ho ha assegurat el subdirector executiu de l'Europol, Jean-Philippe Lecouffe, en la seva intervenció en el comitè de l'Eurocambra que investiga l'ús de Pegasus a la UE. Lecouffe ha confirmat que per ara no han demanat a cap país que investigui l'espionatge amb el programari desenvolupat per NSO, malgrat que el nou reglament dona a l'agència la iniciativa per demanar investigacions als estats, que després són els que han de decidir si les fan o no. Segons el director executiu de l'Europol, encara estan "avaluant" si demanar investigacions als estats on s'ha espiat amb Pegasus.
Davant les crítiques dels eurodiputats, que han acusat l'Europol d'inacció davant l'espionatge amb Pegasus, Lecouffe ha remarcat que no descarten demanar investigacions als estats i que encara ho estan "avaluant". "Quant de temps esperarem? No ho sé, hem d'avaluar la situació i veure què fem", ha afegit. En cas que siguin els estats els que reclamin ajuda a l'Europol en una investigació, el seu director executiu ha dit que l'oferiran. Ara bé, ha apuntat que ara per ara cap estat els ho ha demanat