El president dAzerbaidjan, Ilham Alíev, que manté una ofensiva bèl·lica contra Nagorno Karabakh, de majoria armènia, no ha volgut respondre a una pregunta de Vice sobre si aquest territori té dret a l'autodeterminació, i s'ha escudat en Catalunya.
"Catalunya té dret a l'autodeterminació?", s'ha preguntat, fent el símil que si es reconeix aquest dret a Nagorno Karabakh Europa també l'hauria de reconèixer per a Catalunya.
Aquest és el moment concret de la resposta on el president d'Azerbaidjan utilitza l'argument de Catalunya, recollit pel politòleg Joan Mangues.
El canal de notícies internacional Vice entrevista al cap d’estat d'Azerbaidjan i li pregunten si el poble de l’Alt Karabakh té dret a l'autodeterminació.
— Joan Mangues (@jmangues) November 16, 2020
Resposta: "Té Catalunya dret a l'autodeterminació?". Espanya i Azerbaidjan, mateix patró autoritari. pic.twitter.com/pMPqhFg6o0
Després de més de 40 dies de combats entre Armènia i l'Azerbaidjan pel disputat territori de Nagorno-Karabakh, tots dos països han arribat a un acord (amb la mediació de Rússia) per acabar amb la guerra. El cert, però, és que més que un acord, aquest pacte és gairebé una rendició d'Armènia.
Del total de territori que controlava fins ara la República d'Artsakh, només podrà mantenir aproximadament un terç. Els territoris dels altres dos terços de la regió, o bé les haurà de tornar a l'Azerbaidjan en les pròximes setmanes d'acord amb el pacte firmat entre els dos països, o bé ja les ha perdut en aquests 40 dies de guerra. En aquest últim cas parlem d'Agdam, Kalbajar i Lachin. Com es veu en aquest mapa, a partir d'ara el govern de la República d'Artsakh només controlarà la part verda.
Situació actual al Nagorno-Karabakh després de l'acord de fi de les hostilitats
Així doncs, la República d'Artsakh quedarà completament aïllada respecte d'Armènia. L'única garantia pel govern i els seus habitants serà la presència russa a la zona. I és que aquest és l'altre aspecte fonamental de l'acord. Per tal de garantir la pau i la lliure circulació de persones i mercaderies, l'exèrcit rus desplegarà 1.960 soldats a la zona que garantiran la seguretat de diversos corredors que connectaran l'Artsakh amb Armènia i l'Azerbaidjan.
El més important per a Armènia serà que un corredor de 5 km que connectarà la capital de la regió, Stepanakert, amb territori armeni. Per altra banda, la regió autònoma azerbaidjanesa de Nakhtxivan, la qual està aïllada del seu país i envoltada per Armènia, també disposarà d'un corredor custodiat pels russos que la connectarà amb la pàtria mare.
Per altra banda, l'acord també deixa per escrit que es permetrà el retorn a la seva llar de tots els desplaçats pel conflicte, que ho faran sota el paraigua de la Comissió dels Refugiats de les Nacions Unides. També hi haurà un intercanvi de presoners i cadàvers de militars caiguts en combat.
L'acord es va viure amb resignació al govern de la República d'Artsakh. El mateix president, Arayik Harutyunyan, va reconèixer en un missatge a Facebook que "considerant l'estat actual i evitant les futures pèrdues humanes, dono el meu consentiment per aturar la guerra".