La publicació dels Papers de Pandora aquesta setmana ha tornat a posar al punt de mira les societats offshore, el mecanisme utilitzat per persones riques i empreses poderoses del món sencer per amagar les seves fortunes de les hisendes. Tal com han fet el rei Joan Carles i desenes d'autoritats mundials, es tracta de crear empreses en paradisos fiscals amb l'objectiu d'amagar la identitat dels propietaris i facilitar-los l'evasió d'impostos i el blanqueig de diners. Com funcionen aquestes societats i per què és tan difícil treure'n l'entrellat?
Què són les empreses offshore?
Es tracta de societats que estan registrades en un país (normalment paradisos fiscals) en què no realitzen cap activitat econòmica. Poden ser corporacions, bancs, inversions o dipòsits a l'estranger i tenen tres grans avantatges: no es paguen gairebé impostos, la informació és secreta i els actius estan protegits. Normalment, es fan servir per acumular patrimoni, però també per comprar accions o béns i per desviar els beneficis d'una persona o d'una empresa. També permeten obrir comptes bancaris en altres països com Suïssa, perquè la identitat queda oculta darrere l'estructura de l'empresa. En definitiva, aquestes organitzacions no tenen una activitat mercantil real, només serveixen per amagar.
Són il·legals?
No. Les societats offshore no són il·legals a Espanya sempre que es declari la seva existència a la declaració de la renda i es pagui pels rendiments obtinguts. El problema és que en la majoria de casos això no es fa.
Com funcionen?
El procés per constituir-les és complex. Primer, s'ha de pagar la quantia que estableix un centre offshore i , després, contractar un intermediari legal o un advocat expert en enginyeria fiscal que s'encarregui de totes les gestions.
Però a partir, d'aquí, tot són avantatges: no cal dur a terme cap activitat, no cal fer juntes d'accionistes ni tenir treballadors, tampoc s'han de presentar els comptes anuals, i el titular real dels comptes pot mantenir-se ocult sota el nom d'un testaferro, uns factors que fan que sigui un mecanisme perfecte pel blanqueig de capitals, com ja hem vist en moltes ocasions.
Segons un estudi de l'OCDE de 2020, s'estima que hi ha 11,3 bilions de dòlars ocults a través de societats offshore a tot el planeta.
Els papers de Pandora
Fruit d'una gran investigació periodística, aquesta setmana han sortit a la llum els anomenats Pandora Papers, que demostren que més de trenta-cinc líders mundials i desenes de personalitats d'arreu del planeta van operar en paradisos fiscals per evadir impostos i ocultar diners. Els arxius esquitxen rostres tan coneguts com els de l'exprimer ministre britànic Tony Blair; l'antic director gerent de l'FMI, Dominique Strauss-Kahn, i als cantants Julio Iglesias i Shakira o l'entrenador de l'Manchester City Pep Guardiola. També inclouen el rei Joan Carles I i Corinna.
Entre altres coses, la investigació ha revelat que el rei Abdul·là II de Jordània suposadament va gastar 100 milions de dòlars en cases de luxe a Califòrnia i altres llocs; i ha tret a la llum nous detalls sobre importants donants estrangers de el Partit Conservador del primer ministre britànic, Boris Johnson.
Els arxius també destapen activitats financeres qüestionables per part del "ministre oficiós de propaganda" del president rus Vladímir Putin. Així mateix, segons el ICIJ, el cercle proper a el primer ministre del Pakistan, Imran Khan, en el qual s'inclouen membres del seu gabinet i les seves famílies, ha amagat milions de dòlars en empreses i entitats fora de país.