L’espionatge de l’Estat espanyol al president Carles Puigdemont i el seu entorn, des que es van exiliar la tardor del 2017 a Bèlgica, és sabut i recentment admès pel Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) amb el programari Pegasus i altres eines d’espionatge, en ser descoberts per la investigació de Catalan Gate, del grup Citizen Lab. A més, avui s'ha fet públic que la defensa dels exiliats catalans ha posat en coneixement de les autoritats belgues que quatre individus van entrar al pàrquing de l'edifici on està la seu del Consell per la República a Brussel·les, el 12 de gener de 2021, de matinada, sense que, finalment, accedissin a les seves oficines. ElNacional.cat ha tingut accés als vídeos aportats a la investigació, que ha avançat El Mundo. L’edifici allotja altres entitats i organitzacions polítiques. Per ara, no han transcendit resultats de la denúncia.
En els vídeos, es veu com un vehicle accedeix al pàrquing de l’edifici, i en surten quatre homes, amb motxilles, mascaretes i caputxes o gorra. Després pugen per unes escales, i es veu un dels individus que manipula una corda davant d’una porta. Quan baixen tots quatre per les escales, ajupen el cap per no ser identificats per les càmeres de l’edifici. La temptativa de violació del domicili del Consell per la República es va produir dos dies abans que el president Puigdemont intervingués al Parlament Europeu en defensa de la immunitat dels diputats independentistes catalans, que ara torna a ser qüestionada.
Detingut a Alemanya
La prova d'un seguiment il·legal al president Puigdemont s'evidencia quan va ser detingut a Alemanya, quan travessava la frontera en cotxe des de Dinamarca a Bèlgica, el 25 de març de 2018, en aplicació de l'euroordre de detenció i entrega cursada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. El govern espanyol va admetre que el seguien de prop perquè s'havia posat una balisa de seguiment al seu cotxe. Finalment, el juliol, el Tribunal de Schleswig-Holstein va cancel·lar l'ordre d'extradició que havia demanat la Justícia espanyola contra el president Puigdemont perquè el jutge Llarena no el volia només pel delicte de malversació, com considerava el tribunal alemany, sinó també pel de rebel·lió.
En el vehicle amb el president Puigdemont, hi havia dos agents dels Mossos d’Esquadra, fora de servei, els quals van ser jutjats a Madrid per haver ajudat el polític català a fugir, i finalment van ser absolts. També l’acompanyava el cap de l’oficina del president Puigdemont, Josep Lluís Alay, que va ser detingut en arribar a Barcelona.
En l’escàndol de l’espionatge espanyol destapat ara pel grup de la Universitat de Toronto dels 65 catalans espiats, s'ha certificat que Alay també va ser infectat. I recentment, el CNI ha reconegut que entre les 18 persones que va espiar de l’entorn de Puigdemont, també va incloure Alay, i a través del seu mòbil monitorat va poder seguir els seus passos i detenir-lo a Alemanya, segons diverses informacions. L’excusa, avalada per un jutge del Tribunal Suprem, era per evitar un “nou perill per a la unitat d’Espanya”.
Balisa al cotxe
Un altre incident demostrat va ser l’abril de 2019. L’exili va denunciar que uns desconeguts van aprofitar que el president Carles Puigdemont era a les reunions que mantenia durant els primers mesos de l’exili a l’Hotel Husa President Park de Brussel·les per col·locar als seus cotxes dues balises de seguiment. Els experts belgues van determinar que es tractava de dispositius “sofisticats” que abans de ser col·locats es van preparar a nivell tècnic amb “material d’alta qualitat i per mans expertes”, probablement, segons les investigacions, a la zona d’Arquennes, un municipi a vint minuts de Waterloo i a quaranta de la capital. L’anàlisi de les dues balises localitzades i l’activitat de les targetes SIM, totes britàniques, que hi havien estat en contacte, van permetre a la policia belga centrar la investigació en diversos espais de la zona de Brussel·les i rodalies.
Ara, els investigadors belgues intenten aclarir qui són aquests individus que van voler entrar a les oficines del president Puigdemont i del Consell per la República.
