La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, s'ha trobat aquest divendres amb alcaldes i representants dels municipis afectats per la sentència del Tribunal de Montpeller, en què es tombava el reglament que permetia parlar català en els plens municipals. En aquest context, Vilagrà ha afirmat: "Esperem que l'estat francès no segueixi les passes de l'espanyol". A més, la consellera ha traslladat el suport del Govern als alcaldes i ha remarcat que aquesta és la primera reunió d'una contínua col·laboració entre nord i sud que té "un llarg camí".
🟡 La justícia francesa prohibeix l'ús del català als plens municipals de la Catalunya Nord
Malgrat la sentència de la justícia francesa, els batlles ja han mostrat el seu rebuig. L'alcalde d'Elna, Nicolàs Garcia, ha dit que continuaran parlant en català als plens i que, encara que decidissin modificar el reglament, no els podrien "cosir la boca" per impedir que utilitzin aquesta llengua. Uns dies abans la batllessa dels Banys i Palaldà, Maria Costa, va prendre la paraula en català durant el ple municipal, tot i la sentència.
La sentència contra el català
El Tribunal Administratiu de Montpeller ha prohibit parlar català als plens dels municipis de la Catalunya del Nord. D'aquesta manera, els consistoris d'Elna, Tarerac, Portvendres i els Banys es veuen obligats a modificar els seus reglaments en els pròxims tres mesos. Aquests municipis havien inclòs la possibilitat d'utilitzar el català als seus plens, un fet que l'estat francès ha considerat inadmissible.
Sota quin pretext ha prohibit la justícia francesa l'ús del català als plens municipals? Doncs d'acord amb la primacia del francès recollida a la Constitució. "La primacia de la llengua francesa és posada en qüestió pel reglament intern quan preveu que l'expressió dels consellers municipals té lloc primer en català amb una traducció posterior al francès", justifica el tribunal. Malgrat aquesta justificació, el tinent d'alcaldia d'Elna, Pere Manzanares, va afirmar: "Hem perdut la primera etapa de la cursa, però esgotarem la resta d'opcions: el recurs d'apel·lació al Tribunal Administratiu a Tolosa, després el Consell d'Estat i, finalment, si cal, al Tribunal Europeu dels Drets Humans".
Quan es va donar a conèixer la sentència del Tribunal de Montpeller, el Govern va "lamentar" públicament la situació. La portaveu de l'Executiu, Patrícia Plaja, va afirmar que s'havia fet "una lectura molt restrictiva de la Constitució francesa" i a més "contravé l'esperit europeista de respecte a la pluralitat". En aquell moment, ja van aprofitar per fer arribar el seu suport als alcaldes afectats per la sentència.