L'excomissari jubilat de la Policia Nacional José Manuel Villarejo ha declarat davant l'Audiència Nacional que els atemptats del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils van ser fruit d'un "error de càlcul" del CNI, el servei d'intel·ligència espanyol: "El CNI va calcular malament les conseqüències de donar un petit ensurt a Catalunya". Una definició per uns actes terroristes que van costar la mort de 16 persones i 140 ferits. 

 

Silenciat fins ara

Les declaracions les hem de contextualitzar en el judici pel cas Tàndem i, d'aquesta manera, Villarejo assenyala directament Félix Sanz Roldán, que va ser el comandant del Centre Nacional d'Intel·ligència espanyol l'any 2017. Si situem el context dels atemptats, era l'estiu previ a la celebració del referèndum de l'1 d'octubre i en ple auge de la societat civil cap al procés d'independència de Catalunya.

Precisament el president del tribunal que va jutjar els atemptats del 17-A, Alfonso Guevara, va dictaminar que l'excomissari Villarejo no tingués cap mena de possibilitat de declarar en aquest judici, tal com reclamaven algunes de les parts. Avui, Villarejo s'ha pogut "treure l'espina".  Així doncs, en la seva declaració relaciona directament l'imam de Ripoll a qui acusa de treballar en connivència amb el CNI, i que aquest hauria consentit que l'imam "fes el que trobés oportú".

Primeres reaccions

Jaume Alonso Cuevillas, advocat de Javier Martínez, pare del nen rubinenc de tres anys assassinat durant els atemptats terroristes del 17 d'agost, i també d'altres familiars de les víctimes, ha estat dels primers en reaccionar a les declaracions de Villarejo. "Des del primer dia vam demanar que s’investiguessin les (evidents) connexions entre el CNI i l’imam. Negativa rotunda sempre. Per què?", ha escrit a twitter. D'altra banda, enllaça amb la web que ja van obrir aleshores per reclamar una investigació i l'explicació exacta dels fets, a través del portal "Volem saber la veritat".

Els precedents

L'excomissari ja havia donat algunes pistes del que acabaria dient avui a l'Audiència Nacional. Ara fa un any, ja va detallar com va intentar infiltrar una font marroquina, que avisava del risc d’un atemptat a Barcelona.

No obstant això, va assegurar que el CNI va rebutjar-ho perquè deia que la font no era fiable. “Desgraciadament, així va acabar passant a la Rambla”, ha assenyalat Villarejo. També va denunciar com el CNI va posar en perill les seves fonts filtrant una fotografia seva a Melilla en una operació secreta antiterrorista. Els fets van tenir lloc dos anys abans dels atemptats de Barcelona i Cambrils.

El detall de les seves declaracions també apuntava que “una font molt important va advertir del risc de l’atemptat que tindria lloc, com va passar lamentablement després a la Rambla”. En aquest sentit, l’excomissari ha posat de manifest que “el CNI va dir que no era fiable perquè abans havia treballat per a ells, però en realitat era un espia marroquí”. Va ser el 2015 quan va intentar infiltrar aquesta font sense èxit. Avui, ha acusat directament el servei d'intel·ligència espanyol.