L'excomissari José Manuel Villarejo ha debutat aquest dijous al judici del cas Erial, que investiga el presumpte frau de contractes públics a canvi de subvencions per part de l'expresident de València i ministre del PP, Eduardo Zaplana. Villarejo ha declarat com a testimoni proposat per la defensa de Zaplana, i ha assenyalat a l'expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, a l'exdirector general de la Policia, Juan Cotino, i al CNI de liderar una cacera política contra Zaplana per por que els hi pogués disputar el lideratge polític del Partit Popular, i només ha contestat als advocats de l'expresident valencià, ja que, el fiscal ha decidit no preguntar-li res. Segons ha relatat l'excomissari les actuacions policials dirigides a desacreditar Zaplana van començar entre 2010 i 2011, per raons que ha assegurat que desconeix. “Jo no vaig voler participar, i el 2016 en una trobada amb el coronel cap de l'UCO li vaig dir que era un error utilitzar males arts”, ha declarat.
En una comissió d'investigació al Congrés dels Diputats l'any 2021, Villarejo va afirmar que la investigació del cas Erial va ser un muntatge contra Zaplana, i per això s'havia utilitzat un ciutadà sirià, confident del CNI, que va ser qui va trobar uns documents en el pis que havia estat propietat de Zaplana i que va destapar el cas Erial. Aquest dijous, ha anat un pas més enllà i ha afirmat que Rajoy “estava obsessionat” a arruïnar la carrera política de Zaplana per evitar que li fes ombra al PP, i segons ha detallat va trobar en Cotino —ja mort— el millor aliat.
Les intencions de Rajoy contra Zaplana
Villarejo ha assegurat que l'interès contra Zaplana “era d'Intel·ligència” i ha afegit que “sorprenentment, hi havia més interès en el seu partit que en el PSOE. Jo a Juan Cotino li vaig dir que els temes seriosos calia usar-los contra terroristes i independentistes, no contra una persona que molesti”. Preguntat sobre a partir del 2011 va detectar alguna actuació policial concreta contra Zaplana, Villarejo ha assegurat que “l'interès era polític i d'intel·ligència, aconseguir informació contra Zaplana per si fos judicialitzable”. Segons Villarejo, Zaplana “molesta políticament”. Tanmateix, l'excomissari ha indicat que la UDEF mai va voler utilitzar els rumors sobre l'exministre per “col·locar historietes” com la que afirmava que tenia una fortuna oculta a l'estranger, tal com sosté el fiscal a la causa.
L'excomissari ha explicat que entre 2016 i 2017 es va trobar en diverses ocasions amb el coronel cap de la Unitat Central Operativa (UCO), Manuel Corbín, en els quals van parlar de “diversos assumptes”, entre ells, de Zaplana, “I jo li vaig dir que era un error usar males arts per implicar. Que si hi havia sospites, hi hauria un procediment ortodox”, ha detallat. El testimoni ha insistit que el número dos de l'UCO estava “molt vinculat al CNI” i “donava instruccions a Corbín”. De fet, aquest últim li va comentar en alguna ocasió que hi havia “interès” del CNI feia ell i “cap als temes de València». Villarejo ha insinuat que Juan Cotino tenia interès a atacar a Eduardo Zaplana “no era propi, ell feia el que li demanava Rajoy. Pensava que en un futur podria disputar-li el lideratge. Jo no vaig arribar a entendre mai aquesta obsessió a buscar-li implicacions a Zaplana. Jo li deia a Cotino que li deixessin en pau, que ja estava retirat”, ha agregat. I ha afegit “jo era gran amic de Cotino, em semblava un home honorable encara que era molt dependent de Rajoy”. Preguntat, sobre aquest interès ha respost: “Sí. La meva convicció, pel que vaig veure, és que no era un interès propi sinó que li demanaven que ho fes. Ell tenia moltes relacions amb Rajoy i el problema és que per les raons que sigui pensaven que Zaplana podia, en el futur, disputar-li el lideratge”.