La llarga trajectòria de l’excomissari José Manuel Villarejo fa que hagi tingut interlocutors a tots els nivells de poder polític i econòmic. En una entrevista a El Món a RAC1, Villarejo ha admès tenir “relacions amb tot el món” i, entre ells, amb l’expresident del govern espanyol Felipe González i l’exministre de Justícia Enrique Múgica, tots dos del PSOE, amb qui ha dit haver “parlat dels GAL”, els Grups Antiterroristes d’Alliberament que van practicar el terrorisme d’estat contra ETA durant la dècada del 1980. “Com John Wayne, deien que el millor etarra era l’etarra mort”, ha assegurat Villarejo que afirmaven els dirigents socialistes. Així i tot, amb González diu que “mai no li va parlar d’una manera directa ni concisa”.

En la conversa hi ha participat l’exvicepresident del govern espanyol i exsecretari general de Podem, Pablo Iglesias, que li ha preguntat si havia torturat algú en els seus anys implicat en la lluita antiterrorista. “Mai”, ha respost Villarejo. “Imagino que ho diu per la campanya del seu partit de reivindicar la denúncia del 1975. Estic desitjant que em citin per demostrar que mai vaig estar als grups de FRAP ni de GRAP”, ha sentenciat.

 

Villarejo acusa el PSOE de sucar pa en la guerra bruta contra Podem

Al marge dels líders sobiranistes, l’anomenada policia patriòtica, sota les ordres del govern del PP, va posar Podem en el punt de mira, com a objectiu a abatre “a partir del moment en què va començar a tenir presència rellevant en la vida política espanyola”, en al·lusió al moviment del 15-M. Segons la seva versió, el PSOE es va aprofitar del joc subterrani contra Podem i ho ha atribuït al “caïnisme” de la classe política espanyola. “Entenien que era un projecte il·lusionant perquè es tractava de canviar el sistema des de dins el sistema”, ha afirmat l’excomissari de la policia, que ha afegit sobre la formació d’Iglesias: “El sistema els ha acabat devorant”.

Entre les operacions engegades per destruir Podem destaquen l’informe PISA (Pablo Iglesias SA), que vinculava el finançament de Podem amb els governs de l’Iran i Veneçuela. Sobre això, Villarejo se n’ha desdit i ha afirmat que no hi va tenir res a veure. “Era un nyap”, ha dit de l’informe, del que ha afirmat que era “un recull de retalls de premsa”.

Villarejo creu que el mataran si torna a la presó

En l’entrevista, Villarejo ha afirmat que té la sensació que si torna a entrar a la presó, li quedaran “dies”. “Em suïcidaran”, ha explicat l’agent policial insinuant que algú posarà fi a la seva vida, i ha subratllat que “la gent entén que la meva memòria té records i són perillosos, i hi ha molta gent que té por”. De fet, ha insinuat que el 2018 el van intentar matar quan, estant a la presó, va patir un xoc anafilàctic.

Però quan va estar entre reixes? Villarejo va estar en presó preventiva sense fiança entre el 2017 i el 2021. Ara està pendent de tornar-hi, després que l’Audiència Nacional el condemnés a 19 anys de presó pels delictes de falsedat documental i revelació de secrets en el marc de les tres primeres peces investigades. L’excomissari té altres causes pendents als tribunals.