L'excomissari José Manuel Villarejo segueix destapant detalls de l'Operació Catalunya, la mateixa que PP i PSOE pretenen ofegar al Congrés. En canvi, Villarejo prefereix fer ben pública la seva versió dels fets i així ho ha fet en una entrevista a El Periódico, on ha assenyalat els inicis d'aquesta Operació. "L'impuls o l'aquiescència ve del president del govern espanyol–Rajoy–", afirma. Villarejo no creu que aquest impuls s'executés sol i, considera que en aquesta decisió hi estarien implicats la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i altres figures destacades de l'Executiu com el ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz.
Villarejo apunta que tot plegat va començar a mitjans de 2012, després d'unes informacions que van considerar "preocupants". La suposada informació que desencadena l'Operació Catalunya seria que l'entorn de Jordi Pujol estaria "per la majoria absoluta de Mariano Rajoy, havien passat de demanar d'un 3% a un 7 % de comissió —per adjudicacions— per preparar un pla independentista", segons l'excomissari. Tot plegat posaria en alerta Interior i el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI).
En les primeres reunions per articular aquesta Operació haurien participat figures com l'aleshores secretari d'Estat de Seguretat, Francisco Martínez, el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, el director de la policia, Ignacio Cosidó o el director adjunt operatiu de la policia, Eugenio Pino.
La versió de Villarejo
En l'entrevista, Villarejo exposa la seva versió dels fets, alguns dels quals es mostra orgullós dels bons resultats d'aquests. Ara bé, no sempre la seva versió coincideix amb el que s'ha de mostrar. Concretament pel que fa a l'esborrany de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) filtrat una setmana abans de les eleccions catalanes del 25 de novembre del 2012. En aquest esborrany es recollien comptes falsos de dirigents de Convergència. L'excomissari remarca l'efectivitat de filtrar aquest esborrany: "El famós esborrany que sens dubte va provocar una hecatombe a les eleccions catalanes des d'una previsible majoria absoluta de Convergència i Unió i de 62 escons van baixar a 50".
Tanmateix, l'esborrany es va mostrar fals, fet que Villarejo nega. Quan l'entrevistador li insisteix primer remarca: "Que sí que era un esborrany de la UDEF". Quan se li torna a remarcar que no era així conclou: "Els informes interns van explicar que era el mitjà habitual, però ningú volia reconèixer l'autoria o haver-hi participat atesa la transcendència que va tenir. El comissari a càrrec de la UDEF –Manuel Vázquez– ho va negar tot"
Villarejo, sobre el cas de Trias: "Va ser una cagadíssima"
En l'entrevista se li recorda el cas del compte fals que es va adjudicar a Xavier Trias. Les proves d'aquest cas estaven mal fetes fins al punt de no incloure ni el codi que fa servir el banc on s'atribuïa que tenia els diners. Sobre aquest cas Villarejo ha estat taxatiu: "Això del compte de Trias no és una cagada, és una cagadíssima. Jo no hi vaig participar". A més, remarcar que si hagués participat ell "el ninot hauria vestit millor, com es diu en l'argot d'Intel·ligència". "Perquè, en efecte, no es va fer servir ni tan sols la nomenclatura d'aquest banc. Se li transmet al ministre —Fernández Díaz— i, com és habitual en ell, abans de comprovar res, de seguida ho filtra. Jo almenys no m'hauria equivocat en la nomenclatura bancària", sentencia.