L’Audiència Nacional manté el veredicte i torna a condemnar a dinou anys de presó José Manuel Villarejo pels delictes de revelació de secrets d’empresa i de particulars i falsedat en document mercantil. La decisió és fruit del primer judici del cas Tàndem i arriba després que la Sala d’Apel·lació anul·lés la primera sentència, del juliol del 2023, i obligués la Secció Cuarta de la Sala Penal a valorar totes les proves de la vista oral i a pronunciar-se sobre tots els delictes objecte d’acusació. Ara l’Audiència Nacional condemna el comissari jubilat de la policia espanyola a les peces Iron, Land i Pintor, però l’absol del delicte de suborn i extorsió en grau de conspiració. Al cas Tándem, s’investiga la contractació de Cenyt, l’empresa de Villarejo, per realitzar encàrrecs a petició de particulars.
📝 Villarejo, condemnat a dinou anys de presó pels seus encàrrecs privats
📝 L’Audiència Nacional anul·la la condemna de 19 anys a Villarejo i ordena redactar una nova sentència
En relació amb el suborn, els magistrats, després d’examinar totes les proves proposades per la Fiscalia Anticorrupció i que va acceptar la Sala d’Apel·lació i d’estudiar en profunditat la doctrina del Tribunal Suprem, arriben a la mateixa conclusió absolutòria: entenen que els actes duts a terme per Villarejo no els va realitzar en exercici del seu càrrec ni tenien relació amb les seves activitats públiques. La Sala explica que, malgrat que els acusats sabien de la seva condició de comissari del Cos Nacional de Policia, no va ser aquesta en cap cas la raó per contractar-lo. Al judici, la Fiscalia havia afirmat que s’havia contractat Villarejo perquè “executés a l’exercici del seu càrrec policial actes contraris als deures inherents del mateix actuant com a policia privat”, però la Sala rebutja aquesta tesi.
La sentència, de 508 pàgines, assenyala que es van requerir els serveis de Villarejo com a “propietari real d’un gran entramat empresarial multidisciplinari” (Cenyt), que “es publicitava a les xarxes socials com a unitat d’intel·ligència dedicada a la investigació econòmica i financera” i mantenia “estretes relacions institucionals i operatives” amb els Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat i amb l’Administració de Justícia, la qual cosa li “permetia aconseguir grans dosis d’eficàcia”.
Què s’investigava? La peça Iron era relativa a la contractació de Villarejo per part del bufet d’advocats Herrero&Asociados per obtenir informació d’un despatx de la competència davant de la sospita que els havia robat la base de dades. La peça Land estava centrada en la contractació de Cenyt per investigar l’entorn del propietari de PROCISA per mandat d’una de les seves filles, Susana, en el context d’una pugna familiar per l’herència. I a Pintor es va jutjar el mandat dels germans Fernando Támara i Juan Muñoz Támara a Villarejo per recollir informació d’un antic soci, Mateo Martín Navarro, i l’advocat d’aquest, l’exjutge Francisco Javier Urquía, que els permetés resoldre a favor seu un litigi fiscal.
Deu persones condemnades i setze d’absoltes
L’Audiència Nacional també condemna deu persones més que van ser jutjades en aquest cas, entre les quals hi ha el seu soci Rafael Redondo, condemnat a tretze anys de presó pels mateixos delictes que el comissari jubilat. A més, setze persones han estat absoltes, entre elles l’esposa de Villarejo (Gema Alcalá), el seu fill (José Manuel Villarejo Gil) i els policies Constancio Riaño i Antonio Bonilla.
Un vot particular que reitera que Villarejo és autor de dos delictes de suborn passiu
Igual que en la sentència que va ser anul·lada, aquesta inclou un vot particular de Carmen Paloma González, que discrepa del criteri dels seus companys i reitera que Villarejo és autor de dos delictes de suborn passiu per la contractació de la seva empresa Cenyt a les peces Iron i Land, així com alguns dels acusats en aquestes peces, que haurien de ser condemnats com a cooperadors necessaris d’aquest delicte. Insisteix que perquè Cenyt dugués a terme les seves activitats va ser “absolutament imprescindible” comptar amb la col·laboració de l’estament policial i que els actes comesos per Villarejo i per les persones de qui es va valer eren contraris als deures inherents al seu càrrec.