L'excomissari de la policia espanyola, José Manuel Villarejo, ha revelat que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) va proposar enviar tancs a Catalunya després de la Diada de l'Onze de Setembre del 2012. Ho ha dit en una entrevista a El món a Rac1 aquest dilluns, on assegura que es va plantejar una intervenció militar justament després de la Diada en la qual el president de la Generalitat d'aleshores, Artur Mas, va decidir convocar eleccions anticipades davant l'auge de l'independentisme.
Davant aquest escenari, Villarejo revela que hi va haver "diverses reunions de crisi" on es va plantejar aquesta opció. "Els responsables del CNI que anaven a les reunions eren partidaris de posicionar carros de combat a llocs estratègics, com la televisió. Allà, jo em vaig permetre comentar-los: "Per què no opteu per furgons policials? Consumeixen menys combustible, gasten menys i, a més, i vostès ho saben perquè fa 30 anys que ho permeten, hi ha corrupció al govern de Catalunya per poder fer una actuació judicial i policial", ha explicat Villarejo en un cara a cara amb el president Mas. En aquest marc, Villarejo va proposar, en comptes d'una intervenció militar, actuacions judicials en el marc de la lluita contra la corrupció, proposta de la qual va néixer l'Operació Catalunya.
"El CNI sabia on eren les urnes"
Pel que fa al referèndum del Primer d'Octubre, Villarejo ha assegurat que "el CNI sabia del cert on eren les urnes, però que van preferir que es fes el referèndum amb normalitat"."Van entendre que era bo que es fes el numeret, perquè el tema no anava enlloc. El CNI ho va saber en tot moment, n’estic segur... Perquè, encara que jo ja estava jubilat, continuava col·laborant amb els serveis secrets, com ho vaig fer també els anys que vaig estar en excedència. Vaig informar d’un seguit de dades, sobre on podien ser [les urnes], i em van fer cas omís", ha dit Villarejo, que assegura que el govern espanyol pretenia que el Primer d'Octubre fos una "explosió controlada".
De fet, fins i tot reconeix que va donar idees amb l'objectiu que la votació no tirés endavant; per exemple, situar policies a les entrades de les escoles dos o tres dies abans de la votació per tal d'evitar que les ocupessin. Així mateix, subratlla que qui va donar les instruccions de portar els agents a Catalunya va ser el Director Adjunt Operatiu (DAO) de la policia espanyola, Tino Vallbona. "Villabona havia estat comissari general de Seguretat Ciutadana. Era un home molt propens a reprimir les manifestacions, un home molt de dretes, que se sentia Caudillo", explica l'excomissari, que posa l'exemple de quan Villabona va fer la salutació de Mussolini en una manifestació espanyolista per la Via Laietana.
L'objectiu de l'Operació Catalunya? "Debilitar CIU"
Villarejo també ha assegurat que un dels grans objectius de l'Operació Catalunya va ser Convergència i Unió. “Era l’únic partit amb la capacitat, l’estructura i el poder suficients per donar maldecaps a l’Estat”, ha afirmat l'excomissari de la policia espanyola. Així mateix, Artur Mas, que ha fet un cara a cara amb Villarejo, ha pogut intercanviar preguntes i respostes amb l'excomissari. Mas va ser un dels grans perjudicats per l'Operació Catalunya, i és que el 16 de novembre del 2012, quan faltaven pocs dies per a les eleccions al Parlament de Catalunya, el diari El Mundo va publicar que el president i la família Pujol tenien comptes milionaris a Suïssa. Per això, el president Mas ha demanat explicacions a Villarejo, que li ha contestat que el Govern de Mas estava preparant un CNI català. "Vostè li ho va encarregar al senyor Xavier Martorell", explica Villarejo, fent referència a l'aleshores director general d'informació ciutadana de la Generalitat.
Villarejo acusa la família Pujol, sense proves, d'haver negociat amb la Corona
Un dels altres elements que ha tractat l'excomissari Villarejo és la relació de la família Pujol amb la Corona. De fet, ha acusat la família, sense proves, d'haver ofert filtracions d'Esquerra al CNI. Villarejo, que va ser condemnat a 19 anys de presó pels delictes de revelació de secrets i falsedat documental, explica presumptes converses i ofertes dels Pujol Ferrussola per evitar que el CNI filtrés noves informacions de la seva família. “El director del CNI li va respondre (a Josep Pujol Ferrussola) que els donés informació sobre algú més partidari de la independència per mètodes més radicals (i així no filtraria res dels Pujol). Ell va respondre: Esquerra. I jo li vaig contestar que sí, que me’n donés informació", afirma Villarejo sense mostrar cap prova.