Per la seva estètica peculiar amb boina, algun cop pegat a l'ull i mascareta amb bandera espanyola. Per la seva veu trencada i atropellada més pròpia d'un carajillero. Per les seves batalletes inversemblants més pròpies d'una pel·lícula d'espies de sèrie B: "Vaig ser tractant de cavalls a l'Afganistan, traficant d'armes a Somàlia i comerciant de vaixells quan vam detenir Oubiña (el narcotraficant gallec)". José Manuel Villarejo (Còrdova, 1951) sembla més aviat sortit de la saga de Torrente. Però també és un excomissari, tan controvertit com condecorat, que ha treballat durant dècades com a enllaç amb els serveis secrets espanyols, amb la confiança de tots els qui han passat. Ho ha fet des de les clavegueres, que defensa: "Les clavegueres no generen merda, la netegen". L'home de la gravadora ha participat, o diu haver participat, en multitud d'operacions, també contra l'independentisme. I ara ha decidit engegar novament el ventilador per escampar la merda recollida a les clavegueres.

Ho ha fet des de l'Audiència Nacional, on el jutgen com a acusat en el cas Tàndem. I en la seva croada particular contra l'exdirector del Centre Nacional d'Intel·ligència, Félix Sanz Roldán, ha assenyalat la intel·ligència espanyola per estar darrere dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils, suposadament per a donar "un petit ensurt" als dirigents independentistes. Hauria creat una cèl·lula gihadista falsa però hauria "calculat malament les conseqüències". En el centre hi hauria l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, que havia estat confident justament del CNI i que no es va voler investigar en el judici dels atacs a l'Audiència Nacional malgrat la petició d'algunes acusacions. El comissari jubilat no ha aportat proves però diu que en té i que les tenen confiscades. Per això ha demanat que s'alliberin.

No és l'única operació en què hauria participat José Manuel Villarejo. La seva trajectòria a la policia espanyola és ben llarga, malgrat que hi ha excedències i lapses d'ombra en la seva activitat privada. Va començar el 1972 a la comissaria del CNP a Donosti i va continuar a la Prefectura de Madrid i com a agent encobert per a la Secretaria d'Estat de Seguretat. Va veure passar 19 ministres de l'Interior, que li van fer tota la confiança, tant els del PP com els del PSOE (menció especial a Alfredo Pérez Rubalcaba). De fet, ha rebut fins a sis condecoracions del Ministeri al llarg de la seva carrera. Cinc d'aquestes medalles són posteriors a 2005, quan segons l'Audiència Nacional liderava un "clan policial mafiós". Una per part de Rubalcaba i quatre per part de Jorge Fernández Díaz. La sisena és del 1975 per la seva feina en antiterrorisme al País Basc. Dues d'aquestes tenien recompensa econòmica vitalícia. Tantes condecoracions com causes judicials enfronta. En les tres peces (de 25) per les quals se'l jutja ara, la Fiscalia li demana 109 anys i 10 mesos de presó pels delictes de suborn actiu i passiu, tràfic d'influències, extorsió, revelació de secrets i falsedat documental.

Tampoc no és l'únic cop que Catalunya es creua en el seu camí. També va tenir un paper central en l'anomenada Operació Catalunya. Aquesta mateixa setmana també n'ha parlat en el seu judici a l'Audiència Nacional. En seu judicial, en la primera sessió, el comissari jubilat va assegurar que aquest operatiu, orquestrat pel ministre Jorge Fernández Díaz, va ser un muntatge que incloïa la manipulació de correus electrònics i gravacions d'àudio amb l'objectiu de frenar l'independentisme. Ho va fer com qui no vol la cosa: "Si algun dia em deixen declarar sobre l'operació Catalunya, explicaré com es manipulen correus i gravacions. Per això no ens han permès fer una auditoria independent dels àudios. Entenc que no ho vulguin, perquè demostraríem que estan manipulats". Fins i tot, segons es desprèn del sumari, publicat pel diari Ara, Villarejo hauria conspirat per implicar el major Josep Lluís Trapero en un cas de drogues i va intentar que el jutge Baltasar Garzón li punxés el telèfon. Diu que l'Estat encara li deu 300.000 euros per l'Operació Catalunya.

Les aventures del Torrente de carn i ossos no acaben aquí. Ha reivindicat tota mena d'operacions, algunes més inversemblants que altres. L'any passat, a la comissió d'investigació de la Kitchen (en què també hauria participat) del Congrés dels Diputats, va explicar com dopaven el rei Joan Carles I amb hormones femenines perquè es considerava un "tema d'Estat" que el llavors monarca "fos tan... ardent". L'excap de la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO), Enrique García Castaño, també l'ha situat a l'Iraq buscant armament nuclear: "No puc donar informació perquè és considerada secreta, però es va aconseguir accedir a tota la documentació, que tenia clandestina el senyor Sadam Hussein (...) Villarejo va intervenir a través d'un col·laborador". O a Sud-amèrica perseguint ETA: "Quan es van instal·lar els etarres a l'Uruguai, ell va muntar allà una infraestructura hotelera i de distribució crec que de begudes i això... Ell era el que distribuïa les begudes als etarres".

La principal incògnita de Villarejo, ara mateix, és la seva credibilitat. Per alguns dirigents polítics, sobretot a Madrid, té una credibilitat selectiva: només es pot investigar el que diu quan parla de l'Operació Kitchen, per exemple. Però no, en canvi, quan parla de l'Operació Catalunya o dels atemptats del 17-A. Sigui com sigui, l'home amb una de les fonoteques més importants d'Espanya fa tremolar els fonaments del mateix Estat.