Després del Consell de Ministres d’aquest divendres, els periodistes van preguntar amb insistència a la portaveu Isabel Celaá sobre les gravacions de Corinna zu Sayn-Wittgenstein. “No les considerem”, va limitar-se a respondre Celaá, amb certa incomoditat. “Afortunadament, no afecten el cap d’Estat actual”, justificava. Però sí que implicaven directament el rei emèrit Joan Carles I. I darrere les revelacions hi havia un nom conegut, un personatge tèrbol que tornava a amenaçar d’engegar el ventilador: José Manuel Villarejo.

Les gravacions fetes per l’excomissari a l’examant del rei emèrit revelaven, entre altres coses, el paper clau que hauria tingut l’anterior cap d’Estat en la trama de l’Institut Nóos, que ha portat el seu gendre Iñaki Urdangarín a presó. També que hauria fet servir Corinna com a testaferro, que li hauria donat arxius claus del CNI, que hauria cobrat 80 milions d'euros de comissió per l'AVE a la Meca o que s'hauria acollit a l’amnistia fiscal del ministre Montoro. Curiosament, ara el govern de Pedro Sánchez ha decidit que no difondrà els noms dels defraudadors que van acollir-s’hi, malgrat que quan era a l’oposició exigia fer-ho.

Villarejo, un vell conegut de les clavegueres de l’Estat que ha acumulat molta informació al llarg de les últimes dècades, torna a l’atac. I ho fa contra la Casa Reial i contra Joan Carles I, el rei emèrit, una figura clau de la Transició i de l’establiment del règim del 78. La diferència és que ara, a diferències d’anteriors ocasions, hi té poc a perdre.

Avui es troba a presó. Dos dies després de l’empresonament de l’exvicepresident Oriol Junqueras i la resta de membres del Govern, l’excomissari va ingressar també al centre penitenciari d’Estremera, també per ordre de la jutgessa Carmen Lamela de l’Audiència Nacional. És acusat d’integrar un entramat empresarial per reintroduir a l’Estat espanyol i altres països de la Unió Europea fons procedents d’activitats il·lícites vinculades a la corrupció internacional. Se l’investiga pels delictes d’organització criminal, suborn i blanqueig de capitals.

Qui hi ha darrere la filtració de les gravacions és encara un misteri per resoldre. El mateix Villarejo, que és qui va fer-les, se n’ha desvinculat. La seva defensa parlar d’una “estratègia policial i mediàtica orquestrada” contra la seva llibertat provisional. Ho situa en la mateixa guerra de comissaris que va posar llums i taquígrafs a l’Operació Catalunya.

El que sí que està clar després d’aquest nou episodi és que el comissari encara té informació comprometedora.

Foto: GTRES

Informació és poder

El seu nom ja és habitual de gairebé tots els casos d’espionatge polític des de la Transició. Els més recents, el cas Gürtel, l’Operació Catalunya o el cas del Pequeño Nicolás. Ell es descrivia com a “servidor de l’Estat” en l’entrevista inèdita que li va fer Jordi Évole al programa Salvados. Concretament ha servit l’Estat des de les seves clavegueres, on tot acostuma ser molt opac i, de vegades, també brut.

La seva carrera policial va començar el 1972, a finals de la dictadura, a Sant Sebastià, on va ser destinat a la comissaria provincial per formar part de la lluita contra la banda terrorista ETA. Les seves pràctiques ja eren llavors discutibles, arribant a practicar la tortura. “Jo seria gilipolles si digués que alguns cops no vaig donar hòsties i tal. A més, estava compromès i creia que estava fent bé”, deia el mateix comissari en una entrevista al diari Público. També que “ajudaven” alguns presumptes etarres a suïcidar-se. Va acabar rebent la Creu al mèrit policial amb distintiu blanc.

A la dècada dels vuitanta, el comissari va decidir agafar-se l’excedència i passar al sector privat. Entre 1983 i 1993 va muntar un entramat empresarial que anava des de la investigació privada i un bufet d’advocats fins a empreses immobiliàries o hospitals. Segons El País, va arribar a ser titular de 46 societats amb un patrimoni d’uns 46 milions d’euros.

El 1993 va reincorporar-se a la policia com a agent encobert. El primer gran escàndol al qual apareix vinculat és l’informe Veritas, publicat pel diari El Mundo el 1994 i encarregat pel ministre de l’Interior socialista José Luis Corcuera. L’informe recollia informació sobre la vida privada del jutge Baltasar Garzón –i empresaris com Javier de la Rosa--, que en aquell moment ja estava ficant el nas en el terrorisme d’Estat dels GAL. L’objectiu era aturar en sec les investigacions.

Dues dècades més tard, tornaria a sortir el seu nom als mitjans per un altre gran escàndol: el de l’Operació Catalunya. Com va declarar davant notari el mateix Villarejo, ell va participar de la “brigada política” del ministre Jorge Fernández Díaz que buscava atacar l’auge de l’independentisme. Va ser destinat a Barcelona i va redactar, entre d’altres, l’informe sobre la família Pujol.

Hi ha altres episodis encara més turbulents de la trajectòria de José Manuel Villarejo. En aquests moments també està sent investigat per l’intent d’apunyalament de la dermatòloga Elisa Pinto. Aquesta doctora havia acusat d’assetjament l’empresari Javier López Madrid, implicat en casos de corrupció com el cas de les targetes black. López Madrid és un personatge molt ben relacionat. Sense anar més lluny, és el compi yogui de la reina Letizia. Un cop més, la Casa Reial a l’ull de l’huracà.

Foto: EFE

L'amenaça del ventilador

Durant totes aquestes últimes dècades, tant com a agent encobert de la Policia Nacional espanyola com a agent d'investigació privada, Villarejo ha anat acumulant molta informació sobre els més poderosos de l'Estat espanyol. La té degudament enregistrada, com les converses amb Corinna zu Sayn-Wittgenstein, perquè té tendència a gravar-ho tot. I la venjança és un plat que se serveix fred des de la presó d'Estremera. Més encara quan s'acumulen els casos judicials. Enmig, la guerra de comissaris i el CNI, el seu principal adversari.

Sense anar més lluny, segons va avançar Público el gener del 2017, aquesta “brigada política” de la policia ja va amenaçar la Casa Reial i fins i tot el CNI d’aixecar la catifa sobre la relació de Joan Carles I amb la seva amant. L’objectiu del director adjunto operatiu (DAO), Eugenio Pino, era el d’aturar les investigacions sobre aquesta policia paral·lela. Les gravacions fetes públiques, segons ha dit Villarejo aquesta setmana, estaven en mans de les unitats d’Investigació Tecnològica i d’Assumptes Interns de la Policia Nacional espanyola.

La Fiscalia Anticorrupció sosté que la publicació de les gravacions és un intent de l’excomissari perquè sigui posat en llibertat. El problema per a l’Estat és que, a través d’aquest xantatge, es coneixen més detalls turbulents sobre l’inviolable Joan Carles I, descrit durant dècades com l’heroi de la Transició, del règim del 78.