"Tinc poca confiança que la sala accepti els arguments d'aquesta defensa. No perquè els arguments processals no tinguin sentit, sinó perquè hi ha determinades actuacions de la mateixa sala que em fan pensar que el tribunal ja ha pres decisió de no estimar-los". Jordi Pina ha començat així un al·legat basant-se, també com el de l'advocat Andreu van den Eynde, que els fets han passat a Catalunya i que les accions a l'exterior com els allotjaments de les webs o la llista de votants que no viuen a Catalunya, no justifica fer el judici al Tribunal Suprem.

Hi ha una "absència d'arguments palmària en l'escrit de processament" del jutge, segons Pina. L'advocat de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez ha argumentat que "es pot vulnerar el dret a la doble instància. Si es fa al TSJC pot tornar a aquesta sala si les parts no estan d'acord amb la sentència".

Jordi Pina ha advertit el tribunal que si el judici finalment es fa a Madrid, no es pot vulnerar el dret dels acusats a expressar-se en català i per tant demanarà la traducció simultània. Serà un cas sense precedents, perquè ni el judici a Francesc Homs pel 9-N es va fer en català ni es va demanar un intèrpret.

Tot el relat de l'advocat de Sànchez, Rull i Turull està basat en el fet que tots els fets que es descriuen com a delicte van passar a Catalunya. "Quins fets són els que el ministeri fiscal i  l'Advocacia de l'Estat col·loquen extraterritorialment fora de Catalunya? La preparació del referèndum inclou el finançament del Diplocat, la creació del registre de catalans a l'estranger, la utilització de locals fora de l'Estat espanyol, delegacions exteriors, lobby nord-americà, webs allotjades en tercers països i observadors internacionals. Aquests són les fites que el ministeri fiscal apunta com a comeses fora del territori de Catalunya".

Pina ha destacat, també, que Catalunya no és l'única comunitat autònoma que té registres de ciutadans a l'estranger: "El registre de catalans a l'estranger és perfectament legal. Això ho tenen un munt de comunitats autònomes: Andalusia, Astúries, Aragó, Cantàbria, Castella i Lleó, Múrcia, la Rioja, el País Valencià, el País Basc i les Canàries".

També ha negat els delictes que se'ls imputen: "Cap dels fets són típics delictes de rebel·lió i sedició, ni un de sol. Tots i cadascun d'aquests fets són actes preparatoris. Un acte preparatori no és un element de tipus penal. Comprar urnes, obrir webs, fer campanyes publicitàries, contractar observadors internacionals són, en el millor dels casos, actes preparatoris".