Dies després que el Govern presentés, amb retard, les dades de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població del 2023, que revelava que el català només és la llengua d'ús habitual d'un terç de la població del país, encara surten xifres d'impacte que mostren fins a quin punt la situació de la llengua és complexa. Aquest dimecres, el conseller del ram, Francesc Xavier Vila, ha comparegut davant la comissió de Política Lingüística a petició d'Esquerra Republicana (partit que va exigir a Salvador Illa la creació de la conselleria com un dels elements del pacte d'investidura) per explicar punt per punt les xifres. I durant la seva exposició hi ha hagut una dada que ha cridat especialment l'atenció: a Catalunya, el 2023, hi havia 1,6 milions de persones que assegurava que el seu ús del català era nul, del 0%. "Hi ha 1,6 milions de persones que viuen a Catalunya sense dir ni 'bon dia'", ha resumit el conseller, que ha subratllat que el fet que els enquestats hagin situat el seu ús en el 0% és molt "contundent", perquè haurien pogut dir un 2% o un 5%.
Vila també ha explicat que el col·lectiu de persones que diuen no emprar absolutament mai el català és el "col·lectiu que més creix" respecte de l'enquesta del 2018, i exerceix més pressió damunt de les altres franges de la població. En aquest sentit, el conseller ha afegit que la situació ideal per parlar una llengua és fer-ho amb algú que també la sap parlar, i el fet que hi hagi una xifra tan alta de persones que no la utilitzi mai "determina tota la cadena d'usos". Des de fa anys, les entitats que treballen per la llengua catalana posen el focus en la importància de mantenir el català fins i tot quan la persona amb qui s'està conversant no el parla per, d'una banda, demostrar la importància de la llengua, i de l'altra, ajudar-la a aprendre-la.
Garantir ser atesos en català
En aquest sentit, el titular de política lingüística ha posat el focus en el fet que "per poder parlar català, cal que els interlocutors el sàpiguen". Partint d'aquesta base, ha assegurat que cal que les institucions i les organitzacions garanteixin que el seu personal sàpiga atendre en català. Respecte a fer obligatòria la llengua per les persones nouvingudes al país, Vila ha demanat distingir entre aquells estudiants, per exemple, que s'instal·len a Catalunya durant sis mesos d'Erasmus, als qui, creu, no se'ls ha d'exigir un nivell C1, i aquells que venen a viure i a estudiar una carrera de Medicina durant sis anys i després volen exercir la professió al país. Des de Junts per Catalunya s'ha demanat al conseller que es faci una anàlisi demoscòpica sobre aquest milió i mig de persones que viuen a Catalunya sense parlar mai català, i també si és aquesta franja de la població la que impedeix que els catalanoparlants exerceixin els seus drets lingüístics.